Howard Zinn i l’altra història.

El 27 de gener de 2010 va morir en Howard Zinn, un incansable lluitador pels drets humans. Ja fa força temps que vaig parlar d’aquest senyor, però soc una mica desastre i no trobo el post… n’hi ha que som així de deixats, si algú localitza el post que m’avisi!.

En Howard Zinn, ens explica al seu imprescindible llibre “La otra historia de los Estados Unidos” com va ser el contacte entre els indígenes americans i els seus gloriosos ‘descobridors’, per fer-ho amb més gràcia transcriu fragments de les impressions del mateix Colón (o Colóm o com vulgueu dir-li…) i del penedit Fray Bartolomé de las Casas.

Així doncs al seu capítol anomenat “Colón, los indígenas y el progreso humano” hi trobem veritables joies com aquestes:

• “Nos trajeron loros y bolas de algodón y lanzas y muchas otras cosas más que cambiaron por cuentas y cascabeles de halcón. No tuvieron ningún inconveniente en darnos todo lo que poseían. Eran de fuerte constitución, con cuerpos bien hechos y hermosos rasgos. No llevan armas, ni las conocen Al enseñarles una espada, la cogieron por la hoja y se cortaron al no saber lo que era No tienen hierro Sus lanzas son de caña, serían unos criados magníficos. Con cincuenta hombres los subyugaríamos a todos y con ellos haríamos lo que quisiéramos.”

• “No existen las leyes matrimoniales, tanto los hombres como las mujeres escogen sus parejas y las dejan a su placer, sin ofensa, celos ni enfado. Se reproducen a gran ritmo, las mujeres embarazadas trabajan hasta el último minuto y dan a luz casi sin dolor, al día siguiente se levantan, se bañan en el río y quedan tan limpias y sanas como antes de parir. Si se cansan de sus parejas masculinas, abortan con hierbas que causan la muerte del feto. Se cubren las partes vergonzantes con hojas o trapos de algodón, aunque por lo general, los indígenas —hombres y mujeres— ven la desnudez total con la misma naturalidad con la que nosotros miramos la cabeza o las manos de un hombre.”

• “Los indígenas no dan ninguna importancia al oro y a otras cosas de valor. Les falta todo sentido del comercio, ni compran ni venden, y dependen enteramente de su entorno natural para sobrevivir. Son muy generosos con sus posesiones y por la misma razón, si deseaban las posesiones de sus amigos, esperan ser atendidos con el mismo grado de generosidad…”

• “Testimonios interminables -ens explica Las Casas- dan fe del temperamento benigno y pacífico de los nativos, pero fue nuestra labor la de exasperar, asolar, matar, mutilar y destrozar, ¿a quién puede extrañar, pues, si de vez en cuando intentaban matar a alguno de los nuestros? El almirante, en verdad, fue tan ciego como los que le vinieron detrás, y tenía tantas ansias de complacer al Rey que cometió crímenes irreparables contra los indígenas”

• “No se lo pensaban dos veces antes de apuñalarlos a docenas y cortarles para probar el afilado de sus espadas -afirma Las Casas amb vergonya-. Dos de estos supuestos cristianos se encontraron un día con dos chicos indígenas, cada uno con un loro, les quitaron los loros y para su mayor disfrute, cortaron las cabezas a los chicos”.

És curiós el veure com aquest tracte tan inhumà venia de persones com el mateix Colón, uns creients que no sembla que es portessin de manera massa cristiana amb els altres. Per altra banda, resulta també resulta curiós el tracte que a aquest fet se li dona a les escoles (almenys a les de la meva època), i com es passa amb tanta facilitat pel damunt de documents importants com aquests diaris dels “conquistadores”. Ja que els indígenes no ens van deixar testimoni del que va suposar per ells l’arribada d’europeus a les seves terres, no tenim documents de l’època millors que els dels propis protagonistes.

El discurs més interessant de la gala “Català de l’any”.

Aquest vídeo no es va poder veure per la gala “Català de l’any” emesa en fals directe per TV3. Potser alguns ara entendran els motius del canvi de Mònica Terribas per Eugeni Sallent. Aquest vídeo parla per si sol…

“La seva”

Si a València surten centenars de persones al carrer per demanar la TV3 a la seva comunitat, no patiu, ho veureu per les notícies amb tot luxe de detalls.

Si a Perpinyà es manifesten centenars de persones en defensa del català, no patiu potser allà ningú en sabrà res, però nosaltres ho veurem a “la nostra”.

Si a l’Avinguda Diagonal nº621-629, al davant de la seu central de “La Caixa” (ara “CaixaBank”) s’hi manifesten centenars de persones tres cops al dia, i ja porten 8 dies fen-t’ho, ho veureu si per casualitat passeu per allà.

Si sovint passeu per allà, o com jo espereu de tant en tant el bus al davant d’aquella, més que manifestació: “performance” artística, us quedareu impressionats pel panorama. Centenars de persones fent una casserolada a les portes de “La Caixa”, amb les seves pancartes, crits i xiulets contra la banca mentre als semàfors hi ha una espècie de “chearleaders” que aixequen els seus cartrons amb el missatge “PITA A LA BANCA”. Tot això amb la col·laboració de l’immensa majoria dels conductors que fan sonar els seus clàxons i sense interrompre de cap manera el trànsit.

Per possar-hi més color hi ha unes quatre furgonetes de la BRIMO (anti-disturbis) a cada banda de la Diagonal, amb els seus policies totalment equipats i amb la cara tapada es van movent de manera amenaçadora.

Tot és molt espectacular, sorollós i pacífic, i potser aquest és el problema. Potser a alguns el que els hi agradaria més és poder “informar” de contenidors que treuen fum, de tallades de la circulació, de vidres trencats, de cotxes que cremen… no els interessa massa la protesta pacífica, això és una notícia menor.

El moviment #ocuppymordor ha demostrat una cosa que no cal que la gent intueixi, que “La Caixa” és Mordor sense cap mena de dubte, però que a la vegada Mordor és molt poderós i els mitjans de comunicació queden enormement condicionats quan toca informar sobre els que ostenten el poder econòmic a casa nostra. Des de el meu punt de vista TV3 evidentment no és “la teva” ni “la meva”, més aviat son “la seva”.