Sempre he pensat que la degradació de l’educació a Espanya (i gran part d’Europa) no era un fet casual. Em sembla impossible aconseguir una baixada de nivell constant, progressiva, i tant enorme sense voler.
N’estic segur que alguna vegada s’hauria trobat un sistema per millorar el nivell dels nostres estudiants, entre tanta reforma educativa i tants canvis de Govern, tant autonòmic com central és impossible equivocar-se sempre a pitjor. Per tant l’única explicació és que la baixada de nivell educatiu es fa de manera deliberada i amb algun fosc objectiu.
Ara fa uns dies, he trobat un experts que dona una explicació a aquesta qüestió.
Es tracta del professor de filologia i escriptor de Montpellier Jean-Claude Michéa, és l’autor d’un interessant llibre sobre l’educació actual a Europa: “La escuela de la ignorancia y sus condiciones modernas“.
Aquest autor defensa que el problema de l’educació no és ni la manca de diners ni la pèrdua de “valors”. El autèntic problema és una qüestió de disseny social, de decisió política totalment conscient per evitar una escola de veritat.
L’autor es pregunta com es possible que a Europa s’hagi copiat (des de fa 20 anys) l’ineficient sistema educatiu nord-americà. És inexplicable que s’apliquí un sistema que ha estat demostrat molt pitjor que l’europeu.
http://emboscados.blogspot.com/2006/10/la-escuela-de-la-ignorancia.html (a aquest blog hi ha transcrit el primer capitol d’aquest llibre).
Aquí us transcribeixo una opinió mes “autoritzada” que la meva per que us en feu una idea:
El capitalisme ha iniciat l’ajust necessari entre la productivitat i l’educació. Tots els informes dels experts assenyalen que la nova economia exigirà pocs especialistes tècnics, la tecnologia permet que uns pocs especialistes desenvolupin els sistemes necessaris per al funcionament de l’empresa. D’altra banda, els processos de fusió empresarial redueixen a part de la plantilla de treballadors de base, les ofertes d’alts executius. Amb altres paraules, cada vegada més faran falta millors professionals, però en quantitat més reduïda. I resulta que un sistema educatiu eficient “produiria” una enorme quantitat de treballadors conscients (segurament massa) i ben preparats.
El sistema econòmic no pot absorbir una massa de ciutadans ben preparats. L’escola de qualitat és necessària, però per a uns pocs. La resta del sistema educatiu és millor que no funcioni. La conflictivitat derivada d’un sistema educatiu generalitzat i d’alta qualitat no podria ser suportada pel sistema econòmic, on molts individus ben preparats haurien de competir per molt pocs llocs de treball. Millor deixar-ho tot en mans del darwiniana sistema de selecció natural i que d’un sistema educatiu mediocre surtin per si mateixos els pocs exemplars excel.lents que necessitarà el sistema. L’educació universal i de qualitat no és un objectiu polític. Aquests arguments no són política ficció, sinó que es desprenen dels documents abans esmentats i corresponen a les elits econòmico-polítiques de la globalització.
La lògica d’aquests objectius és aclaparadora. Una de les conseqüències d ‘ “una escola de la ignorància” és la producció sistemàtica de consumidors immadurs, un altre dels engranatges necessaris perquè la roda de la globalització segueixi avançant.
Javier Barraycoa (Profesor del Centro Universitario Abat Oliba CEU) sobre el libro “La escuela de la ignorancia” de Jean-Claude Michéa.
Així doncs, quan llegiu notícies com la reducció d’un 3,3% del pressupost per l’educació publica, i a la vegada un augment del 6% a la concertada (bonic eufemisme de privada). Ja sabeu quin és l’objectiu que es persegueix, perpetuar aquest tipus de societat. http://www.europapress.es/epsocial/politica-social/noticia-aguirre-aumenta-presupuesto-educacion-concertada-mientras-recorta-33-publica-ccoo-20091111125615.html
Proponer una traducción mejor
Vergonya. De totes les paraules que jo conec i que acostumo a utilitzar, aquesta és la que millor defineix el que he sentit avui en comprovar l’estat del paisatge de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ahir per totes bandes es va escampar un post de’n Rafael del Barco Carreras “La Gran Corrupción”:
Resulta que segons la “Fiscalía Anticorrupción” ha detectat en els últims 10 anys, tan sols en 28 casos a Espanya s’han “mangat” 4.158 milions d’euros. Queda clar que la corrupció és una estranya excepció a Espanya, tan sols cal fixar-nos en les actuacions immobiliàries de qualsevol ajuntament…
