Per Decret Reial. 9 febrer 2010

Pandèmia.

Hi ha notícies que tot i ser molt importants, no surten enlloc. Sembla que els medis de comunicació tradicionals tenen molt clar de que poden parlar i que han d’ometre.
Una de les omissions mes escandaloses (des de el meu punt de vista) és el Reial Decret signat el passat juny per en Juan Carlos I (d’aquí li ve el nom de Reial).

Resulta que en Juan Carlos I, el “nostre” monarca va signar un Reial Decret de 19 de juny on es legitima la supressió de garanties respecte de l’ús i tractament de medicaments per motius d’excepcionalitat i urgència, “situaciones específicas y autorizaciones especiales”.
Senzillament es tracta, d’obrir la porta a l’immunitat total pels laboratoris farmacèutics respecte els efectes secundaris que es poden derivar de l’utilització de les seves vacunes a Espanya.

Que estrany oi?, sembla que ningú n’ha sentit a parlar d’aquest Reial Decret, a mi em sembla una noticia molt interessant per a l’opinió pública.

Costa d’entendre per quin motiu ara a les farmacèutiques els hi sortiran gratis les malalties, invalidesa (un dels casos mes habituals en cas de vacunes en mal estat o mal aplicades) i potser morts que puguin provocar als seus “clients”.

Cal felicitar a les totpoderoses empreses Sanofi i Novartis (entre d’altres), així com també al seu amic de la OMS Albert Osterhaus (1).
Per una banda han tingut els beneficis mes importants de la història, venent-nos milions de dosis de Tamiflu, ara aconsegueixen la pràctica immunitat total a Espanya per Reial Decret.

Tan sols a Espanya les xifres de la grip A son les següents:

-90 milions d’euros gastats en vacunes.
-82 milions d’euros per pagar assessors (quants “amics” deuen estar en nòmina…)
-15 milions de mascares respiratòries.
-25 milions d’envasos de desinfectants “especials”.
-25 milions de guants de làtex.
-I moltes coses mes que ni sabem ni sabrem mai.

Qui se’n beneficia d’això?, com és que s’ha silenciat?, potser és que el pobres ciutadans no ho entendríem?. El que queda molt clar amb aquest decret és qui mana i quina posició és la que tenim nosaltres davant les grans empreses farmacèutiques i els nostres governants.

(1)Albert Osterhaus: “Descobridor” el 2003 del virus SARS, el recordareu com a virus de l’insuficiència respiratòria aguda o “grip del pollastre”. Evidentment també ara ha estat un dels principals assessors de la OMS sobre la grip A, poc mes tinc a dir sobre aquest venedor d’apocalipsis. Potser l’únic és que “casualment” és accionista majoritari de la empresa Viro Clínics, casualment beneficiaria de la venda de 34 milions de vacunes al govern holandès, casualment també és amic personal del ministre de sanitat d’aquest país.

http://xlsemanal.finanzas.com/web/articulo.php?id=52218&id_edicion=4887

Seguint els savis consells de l’Arqueòleg Glamurós, aquí teniu les proves del “delicte”:

http://www.boe.es/boe/dias/2009/07/20/pdfs/BOE-A-2009-12002.pdf

Fragments controvertits:
La Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios podrá autorizar temporalmente la distribución de medicamentos no autorizados , en respuesta a la propagación supuesta o confirmada de un agente patógeno o químico, toxina o radiación nuclear capaz de causar daños. Ley 29/2006 de 26 de julio ” de garantías y uso racional de los medicamentos y productos sanitarios ” artículo 24.5:

En estas circunstancias, si se hubiere recomendado o impuesto por la autoridad competente el uso de medicamentos en indicaciones no autorizadas o de medicamentos no autorizados, los titulares de la autorización y demás profesionales que intervengan en el proceso estarían exentos de responsabilidad civil o administrativa por todas las consecuencias derivadas de la utilización del medicamento, salvo por los daños causados por productos defectuosos.” El cambio es el comienzo : Ley 29/2006 de 26 de julio ” de garantías y uso racional de los medicamentos y productos sanitarios ” artículo 24.5:

“ En el apartado 3 de dicho artículo, se posibilita la prescripción y aplicación de medicamentos no autorizados a pacientes no incluidos en un ensayo clínico con el fin de atender necesidades especiales de tratamientos de situaciones clínicas de pacientes concretos”

“ El Artículo 19 del Real Decreto 1015/2009 , de 19 de junio establece un Procedimiento para el acceso a medicamentos no autorizados en España a través de un protocolo de utilización .

1. La Agencia podrá elaborar protocolos que establezcan las condiciones para la utilización de un medicamento no autorizado en España cuando se prevea su necesidad para una subpoblación significativa de pacientes. Dichos protocolos de utilización podrán realizarse a propuesta de las autoridades competentes de las comunidades autónomas.

2. Las consejerías de sanidad o centros designados por éstas o la dirección del centro hospitalario solicitarán a la Agencia la cantidad de medicamento necesaria, indicando que el paciente se ajusta al protocolo de utilización establecido.

En estos casos no será necesaria una autorización individual por parte de la Agencia.”

Noam Chomsky nou fitxatge del diari Público. 6 febrer 2010

Noam Chomsky.

L’intelectual mes influent i actiu de l’esquerra radical Noam Chomsky, ha estat fitxat pel diari “Público” com a articulista.
En Noam Chomsky analitzarà mensualment l’actualitat social a aquest diari.

“Chomsky, considerat tot un referent intel • lectual per a l’esquerra alternativa i els moviments antiglobalització de tot el món, oferirà als lectors d’aquest diari un diumenge de cada mes un article d’opinió sobre els temes més rellevants de l’actualitat informativa. D’aquesta manera, els lectors de “Público” comptaran amb el sempre lúcid punt de vista de Chomsky, professor de lingüística i filosofia al prestigiós Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), a l’hora d’interpretar amb el suficient esperit crític els esdeveniments més rellevants d’esdevenir internacional.”

Amb aquest nou col·laborador, el diari “Público”, es desmarca per l’esquerra d’una manera definitiva de la resta de diaris d’informació generalista.

Per cert, potser aviso massa tard, però avui juntament amb aquest diari per 2€ ens ofereixen el llibre de’n Noam Chomsky “Estados Fallidos”,  correu cap a la llibreria a veure si encara el tenen.

El canvi de sistema productiu. 4 febrer 2010

El canvi de sistema econòmic.

En una amistosa conversació, tot parlant de política, d’atur i de treball, va sortir el tant famós tema de “el canvi de sistema productiu”. Segur que molts ja heu sentit per part del Govern allò de: “hem de canviar el sistema productiu” o “cal refundar el capitalisme”. El primer problema que ens trobem, és que ningú ens explica exactament de que estan parlant ,quan esmenten aquestes idees mai se’ns explica que signifiquen.

Doncs per fi hi ha algú que posarà “llum i taquígrafs”, com que no trobo a cap bon economista disposat, jo mateix explicaré a que es refereixen amb aquestes misterioses frases.

Som-hi, comencem per “canviar el sistema productiu”: Espanya fa mes de 50 anys que produeix de la mateixa manera i que te el mateix tipus de mercat de treball. I ara que aquest sistema es troba en clar declivi, l’únic que ens saben vendre son idees abstractes i ben sonants com la de “el canvi de sistema productiu”.

La “primera indústria nacional” és i ha estat el turisme, i segueixen la seva estela l’indústria amb baix nivell tecnològic, la construcció d’infraestructures públiques o civils i funcionariat.

Si busquem quines característiques comunes tenen aquests sectors i els seus treballadors ens farem una idea de on som:

• Baix nivell dels treballadors amb tots aquests sectors.

• Baixa productivitat i competitivitat.

• Poca formació.

• Treballs molt intensius (moltes hores i poc salari).

• Molta mes oferta de ma d’obra que de llocs de treball.

Amb aquesta “matèria prima” us passo a explicar que és el que farà o mes ben dit ja comença a fer el Govern (que consti que ho fa perquè ja és contra la pared i els números no surten per enlloc!!):

• Canviar radicalment el sistema de pensions, aquestes aniran fent una transició fins a convertir-se a una espècie de petit subsidi de subsistència i allargant la jubilació molt mes. La cosa ni dóna ni donarà per a mes.

• Pujada general d’impostos, tant directes com indirectes, el Govern no te ni tindrà suficients recursos econòmics i cal ingressar mes, per tant anem-nos preparant.

• Reducció de la inversió del Govern en tots els camps.

• Baixada dels estàndards en sanitat, educació i assistència social en general.

• La reducció del nivell de vida i una futura menor atenció universal faran el miracle que sembla que els nostres governants tant desitgen: Baixarà l’esperança de vida.

La qüestió és clara, els treballadors poc formats d’aquest país tan sols podem competir a l’estil dels països subdesenvolupats, el FMI ho ha deixat ben clar: “reducció de salaris, flexibilitat laboral, productivitat”, ho sigui que a competir amb Xina i amb les seves armes.

Resum del post:

Algú es pot imaginar que el que no hem solucionat en 50 o 60 anys ho arreglarem en quatre dies???.

Jo no en tinc cap dubte de la resposta, el Govern tampoc, però la diferència és que ells no ens ho diuen. Ens ho van deixant anar progressivament i amb neologismes que no sonen malament del tot.

Mes informació sobre el tema de les jubilacions:

http://www.minosabe.discoversweb.com.ar/index.php/socioeconomia/131-jubilacion-a-la-carta.html

http://www.minosabe.discoversweb.com.ar/index.php/socioeconomia/133-jubilacion-a-la-carta-ii.html

La millor i mes gran estafa piramidal. 1 febrer 2010

Traducció: "Molt be Madoff!, -d'on vas treure l'idea de pagar als primers inversors amb els diners dels últims? -Del sistema de la Seguretat Social"

Forum Filatélico, Afinsa, Madoff ??? No, cap d’aquestes conegudes estafes piramidals, te una magnitud i importància de la mare de totes les piràmides: La Seguretat Social.

Resulta que si algun espavilat utilitza aquest sistema piramidal està cometent un delicte, però si ho fa l’estat tot és correcte. I per mes conya es poden permetre el luxe de canviar les normes a conveniència seva tantes vegades com els hi sembli convenient. Que be que s’ho munten, oi?.

Aquest sistema piramidal en el que participem tant si es vol com si no es vol te unes característiques que el fan descaradament perjudicials per a nosaltres:

-Les nostres cotitzacions obligatòries es “distribueixen” automàticament, i això no ens dóna cap dret a reclamar res a posteriori.

-Si no hi ha un creixement continu i perpetu de la població que paga la S.S., no hi ha futur per a les pensions futures. I el creixement exponencial infinit és impossible.

-No hi ha cap tipus de transparència amb els comptes de la Seguretat Social, ni discussió possible sobre la quantitat a pagar pels assalariats o empresaris.

-Segons diu l’economista Michael Mandel, qualsevol frau piramidal cal que tingui tres característiques essencials:

• Pagament del que es deu amb el nou diner rebut.
• Aparença d’honorabilitat o creença de vinculació entre contribucions passades i prestacions actuals.
• Insostenibilitat del mecanisme bé perquè cessen els fluxos d’entrada o perquè es desborden els de sortida.

La Seguretat Social compleix perfectament amb totes les premisses, per tant queda clar que és una estafa. I no em vingueu amb que és un tema de solidaritat inter-generacional ni altres conyes, que la solidaritat cal que sigui voluntària i a poder ser legal i justa.

Aquí us poso un link cap els millors i mes espectaculars sistemes piramidals de la història:

http://www.neatorama.com/2008/12/22/9-most-brazen-ponzi-schemes-in-history/

iPad o iBad? 28 gener 2010

iPad, la nova "pijada" d'Apple.

Des de la Free Software Foundation (FSF), ens alerten sobre el brutal retrocés per a la llibertat que representa el tant aclamat iPad.

El senyor Steve Jobs  i la seva empresa “Apple”, sempre han fet productes força “tancats”, però aquesta vegada s’han passat.

Bàsicament, es tracta d’un producte que fa un pas mes enllà en la política de mercat captiu que practica Apple.

El preu d’aquest nou gadget va aproximadament dels 499$ fins els 869$, suposo que aquí canviaran el símbol “$” per el “€” i es quedaran tan “panxos”.

El preu no és barat, però el problema nova per aquí, el problema és que ens trobem davant del primer ordinador que necessita permís del fabricant per cada nou programa o funció.

L’ iPad implementa DRM (Digital Rights Management) al complert, de manera que tan  sols se li pot instal·lar lo que Apple ens digui que li podem instal·lar. Ho sigui que podeu triar, o compreu a I-tunes o a I-books, visca la llibertat del consumidor.

D’aquesta manera Apple es convertirà en una entitat totalitària que senzillament obligarà als seus consumidors a gastar els seus diners, aguantar-se i deixar que Apple decideixi per nosaltres que és el que el consumidor pot o no pot fer, sona feixista oi?.

John Sullivan, de la FSF (Free Software Foundation). Ha iniciat una campanya anomenada Defective by Design (Defectuós per disseny) i des d’allà podeu enviar la següent petició a en Steve Jobs d’Apple:

Apple pot dir que no ha abusat del seu poder, però el seu historial no ens dóna motius per confiar en ells. L’IPAD fa un us sense precedents del DRM per a controlar totes les funcions d’un ordinador, és un perillós pas cap enrere per l’informàtica i per als medis de distribució. Exigim a Apple que elimini tots els DRM dels seus dispositius.

Doncs ja ho sabeu, l’iPad és una amenaça a la poca llibertat que ens queda als consumidors, és un precedent molt perillós en contra del software lliure.

Els sistemes de DRM en teoria  vetllen pels drets d’autor, però el que realment fan és limitar la capacitat dels usuaris a l’hora de manipular, copiar o modificar arxius protegits. Per aquest motiu els DRM (digital rights management) tenen un nom equivocat, caldria anomenar-los “digital restrictions management” o gestió de restriccions digitals és una manera més exacte d’anomenar el que realment fan els DRM.

El teu ordinador és el nostre ordinador.