Windows 8, el futur ja és aquí!!

Windows 8.

Ja ho diu en Bill Gates, “En el futur serà difícil distingir entre un PC i una tablet”, ell parla del futur, però en realitat el nou sistema operatiu de Microsoft, el controvertit Windows 8 ja ens fa experimentar aquesta sensació.

Ara fa uns dies a caigut a les meves mans un portàtil equipat amb el nou Windows 8, i si, certament la nova interface d’usuari anomenada Metro va clarament orientada a les tablets. I que fa aquest sistema operatiu a un PC?, doncs des de el meu modest punt de vista, tanca encara més les opcions d’interactuació del usuari amb el sistema, jo soc un d’aquells que gaudeixen experimentant i trobant noves funcionalitats a cada nova versió dels programes i sistemes operatius, però la relació amb Windows 8 és frustrant. Això sí, quan descobreixes com apagar  (que no és fàcil) el sistema quedes molt alleugerat. En poques paraules, per a mi el Windows 8 és una merda com un piano.

Lo millor de tot és que el Windows 7 és un sistema prou correcte i funcional, però ara ens obligaran a comprar els ordinadors amb aquest nou Windows 8, tant si t’agrada com si no. El fet de poder comprar l’ordinador amb Linux o sense sistema, com sempre, pràcticament ni es contempla.

I tal i com podíeu imaginar la solució és instal·lar una distribució gratuïta Linux, aniré una mica més enllà i us en recomanaré una en concret, la que faig servir en aquest precís moment, el nou KUBUNTU 13.04.

Perquè precisament aquesta?, doncs perquè és la versió d’UBUNTU amb un escriptori KDE, un escriptori molt semblant al del Windows 7, però molt més bonic i actual. Estic meravellat amb el KUBUNTU 13.04, ho te tot, estabilitat, velocitat i és molt però que molt funcional. El meu portàtil segueix amb el seu original Windows 7 que faig servir ben poc, prefereixo el KUBUNTU 13.04, peb rò si ara mateix tingués un portàtil nou amb el Windows 8 i el seu Metro dels pebrots el formateig seria total i amb il·lusió, amb molta il·lusió per eliminar aquest engendre.

El meu escriptori avui per avui…

Esther Condal.

Home, un gran disc d’Esther Condal.

Jo sempre he defensat que per a moments tristos lo millor és la música trista, i per a moments alegres lo millor també és la música trista. Aquest divendres al vespre al entrar al Ges, al millor bar on pots fer una xerradeta de tot Igualada sonava un disc meravellós, cançó rere cançó la sensació es confirmava sense cap mena de dubte. Però al escoltar “Loneliness”, no vaig poder estar-me’n i vaig anar cap a la barra a parlar amb el Ges, un músic d’un gran talent disfressat de barman.

- Coi Ges, m’agrada molt, però molt aquest disc que has posat, qui son?
- Son una meravella, m’agraden molt també, hi ha un músic d’Igualada, però els altres son de Barcelona, és Esther Condal, una cantant que junt amb uns músics que han tocat a infinitat de bandes han fet aquesta joia.
- Han vingut a tocar aquí?
- No, aquests encara no, però m’han deixat el seu disc per veure si en venc algun, el vols?. Tan sols val 5€ i a part de ser una molt bona producció,.l’edició és molt bona, amb fotos, lletres, de tot.
-Mare de Déu, 5€, si tots els discs valguessin això en la seva versió CD i la meitat en digital… I tant que el vull, i tant.

Més o menys la cosa va anar així, la banda es diu Esther Condal, una cantant amb una prodigiosa veu i un talent a tota prova, els músics son sensacionals, el disc s’anomena “Home” i si en voleu tenir un tast escolteu sencereta aquesta meravella anomenada “Loneliness”, una cançó amb una estructura gens convencional, sis minuts de veritable luxe musical, talent en estat pur.

Si podeu escoltar la cançó sense mirar el vídeo, millor que millor, no és que aquest estigui mal fet, però la música vola molt més alt sense cap mena de dubte.

Empatia amb els corruptes, miopia respecte els ciutadans.

“Si els polítics cobressin més, mangarien menys”. Diu en altres paraules el senyor Trias, l’Alcalde de Barcelona. On ets Trias quan a les cinc del matí a la sucursal del BBVA de la cantonada Aragó Rocafort s’apilen vuit indigents per a sobreviure al fred?.

“Si els polítics cobressin més, mangarien menys”. Diu en altres paraules el senyor Trias, l’Alcalde de Barcelona. Trias, que menges mentre famílies senceres sense recursos fan cua a diari per menjar alguna cosa als menjadors socials de la teva ciutat?.

“Si els polítics cobressin més, mangarien menys”. Diu en Trias, l’Alcalde de Barcelona. On mires quan al obrir el metro de la Plaça d’Espanya entren els indigents per a no patir més fred i mal dormir una mica als bancs de les seves andanes?.

“Si els polítics cobressin més, mangarien menys”. Diu en altres paraules el senyor Trías, l’Alcalde de Barcelona. No veus la constant desfilada de tota mena de gent de totes edats i de tots els colors obrint els contenidors i buscant el que sigui, per a poder malviure un dia més?.

“Si els polítics cobressin més, mangarien menys”. Diu en altres paraules el senyor Trias, l’Alcalde de Barcelona. Que creus que els hi passa pel cap a les innumerables famílies que perden el seu pis i queden excloses de la societat i endeutades de per vida?.

“Si els polítics cobressin més, mangarien menys”. Diu en altres paraules el senyor Trias, l’Alcalde de Barcelona. Et creus millor que tota aquesta gent que pateix a la teva ciutat?.

Des de la teva vida còmoda i sense patiments tot això queda molt i molt lluny, però es suposa que tu ets l’alcalde de tots. Queda ben clar que no tens ni la més mínima idea de quina ciutat es aquesta de la que et parlo.

Possiblement ets un d’aquells que creu que la gent és on és per mèrits propis, i tu encara consideres que et mereixes molt més, que amb el que agafes del sac comú cada mes. Potser ens fas un favor i hauríem de fer-te un monument.

Per cert, la frase en concret va ser aquesta:  “Bajar según que sueldos comporta según que otras cosas”, i com molt be sabeu aquest senyor treu de la caixa comuna  144.708 euros a l’any.