Sabadell centre 12:10h. del migdia, pujo al tren i el paisatge es impressionant, mig vagó està ocupat per 14 nois i noies d’estètica “latin king“, la resta de passatgers procurem no mirar-los i mantenir les distàncies. La seva actitud es desafiant, un fa pintades (“tags” crec que es diuen) amb un retolador negre gruixut, uns altres fumen “petes” per torns a l’espai que hi ha entre vagons i la resta beuen xibeques i fan flexions a la barra central mentre escolten reggeton, be l’escoltem tots.
Al cap de 10 minuts entra una presumpta romanesa amb nadó incorporat de sèrie, va gemegant paraules incomprensibles i allargant la mà, en arribar a l’alçada dels latin fa mitja volta al veure el panorama. No se que fer i per no mirar massa els meus “amics” latin faig una ullada cap a la finestra, i al damunt puc veure”tarifa juntos de telefónica” i res mes, res mes perquè la resta estava escrit en àrab,potser si que s’està perdent el castellà,com ho vegin en Boadella i en Savater…
15 minuts després entra un xicot guitarra en mà, es posa estratègicament al mig del vagó i ens interpreta “comandante Che Guevara“, molt bona interpretació per cert. 15 minuts mes i arribo a Sants estació. Vaig fer be de no anar al fòrum de les cultures, el tren es mes econòmic i molt mes autèntic.
