Sabadell centre 12:10h. del migdia, pujo al tren i el paisatge es impressionant, mig vagó està ocupat per 14 nois i noies d’estètica “latin king“, la resta de passatgers procurem no mirar-los i mantenir les distàncies. La seva actitud es desafiant, un fa pintades (“tags” crec que es diuen) amb un retolador negre gruixut, uns altres fumen “petes” per torns a l’espai que hi ha entre vagons i la resta beuen xibeques i fan flexions a la barra central mentre escolten reggeton, be l’escoltem tots.
Al cap de 10 minuts entra una presumpta romanesa amb nadó incorporat de sèrie, va gemegant paraules incomprensibles i allargant la mà, en arribar a l’alçada dels latin fa mitja volta al veure el panorama. No se que fer i per no mirar massa els meus “amics” latin faig una ullada cap a la finestra, i al damunt puc veure”tarifa juntos de telefónica” i res mes, res mes perquè la resta estava escrit en àrab,potser si que s’està perdent el castellà,com ho vegin en Boadella i en Savater…
15 minuts després entra un xicot guitarra en mà, es posa estratègicament al mig del vagó i ens interpreta “comandante Che Guevara“, molt bona interpretació per cert. 15 minuts mes i arribo a Sants estació. Vaig fer be de no anar al fòrum de les cultures, el tren es mes econòmic i molt mes autèntic.
Doncs jo acabo de veure “En un mundo libre” una visió molt radical i fatidica sobre el futur d’una economia cada cop més liebral i depenent de la inmigració
Encara estic en estat de xoc, putu Ken Loach!
La tinc en llista “En un mundo libre”, des de “La canción de Carla” que soc seguidor de en Ken Loach, lo futut del cinema compromès es que de vegades surts “tocat” del cine.