Sovint a aquest blog he parlat d’en Enric Duran i del moviment o col·lectiu Crisi.
Tot just coincidint amb el “cas Madoff”, i amb els primers indicis de crisi sistèmica global. Algú ens parlava de decreixement, de com els bancs ens enganyaven (ens enganyen, i enganyaran) i de la responsabilitat (no assumida) del sistema en la situació econòmica que s’ens venia al damunt.
Tant l’Enric com els seus companys han estat molt receptius a la proposta d’aquesta entrevista-qüestionari. I tot i saber la relativa poca audiència que te aquest blog, sempre s’han mostrat interessats i han col·laborat al 100%.
L’enquesta no s’ha fet directament a en Enric Duran, ha estat un company seu, en Ibai, el que s’ha encarregat de respondre les preguntes en nom de tot el cada dia mes gran col·lectiu Crisi.
A aquestes alçades és mes important el pensament de Crisi com a col·lectiu que personalitzar l’entrevista en Enric Duran.
Sou un moviment català i anti-capitalista, quina impressió dóna això a la resta d’Espanya?
Som catalans en origen, però internacionalistes en la nostra vida diària i en els objectius que ens proposem, que si bé se centren en Catalunya o el Països Catalans perquè és on som, també tenen repercussió en la resta de la península.
A la resta d’Espanya, es dona més importància al rerefons de les idees
que transmetem, i a la seva posada en pràctica que no d’on surgim.
Com us definiu, sou un moviment, un col·lectiu…?
Ens hem definit com a col·lectiu en les continuacions a l’acció
individual de l’Enric, però un col·lectiu de tants amplis espectres, que
finalment s’ha decidit llençar una campanya en nom del col·lectiu, i que d’altres col·lectius s’hi adhereixin lliurement.
Som una part i integrants, així com participants i dinamitzadors per la
construcció d’alternatives, de la multitud de colectius, asociacions i
entitats que lluiten per una transformació social real
Com a anti-capitalistes declarats, amb quina filosofia política us identifiqueu?
Dins del moviments que el col·lectiu Crisi i la campanya Podem viure
sense capitalisme ens hi trobem des de persones amb inquietuds
anti-autoritàries, independentistes, anarquistes, autònoms, i diverses
sensibilitats polítiques, però no seria agosarat dir que la majoría
comparteixen l’afinitat cap al moviment pel decreixement, que busca una vida més plena i en simbiosi amb la natura i el planeta.
Que n’opineu de la filosofia del software lliure i linux?
Com a anti-capitalistes, vindríem a estar en contra de fer diners de la
cultura. Com a persones lliures, volem un accés lliure a la cultura i
les noves tecnologies, que a la vegada , generen noves cultures. I
hauríemde criticar el fet de l’existència de patents capaces de
privatitzar fins i tot conjunts de lletres, de melodies, o en el cas del
software, de codis font del programari.
Es el motor del futur. Cooperar per a poder crear desenvolupament. La
filosofia linux, així com la decreixentista son un canvi de mentalitat
necessari per fugir de l’especulació, els diners, el capitalisme…
Creieu que l’estat i els bancs us tenen por?
A nosaltres directament, no. A les nostres intencions i la manera en que aconseguim assolir-les, ja és més probable. Que perdin la clientela, se’ls hi esfumin els diners i deixin de funcionar, no és una perspectiva gaire bona per a ells.
Tot i així, crec que el que si que el fà realment por és que , ja sigui
per la situació, ja sigui per la motivació individual o col·lectiva,
sorgeixin Enrics Duran per tot arreu, Amadeus Casellas per tots els
racons, Lucios Urtubias en cada poble i que és en gran part, la intenció d’extendre la desobediència financera..
Que opines del polèmic moviment Zeitgeist i de la seva filosofia?
La pel·licula és molt bona i té un ritme, sobretot al inici,
espectacular.Les linies generals del què explica en quan a la religió,
els neocons i Bush és molt encertat; potser defrauda a part del públic
quan en la darrera part tracta d’encaminar-nos cap una alternativa
concreta que no està exempta de polèmica.
El decreixement i la tecnologia, poden ser compatibles?
A més de compatibles , son complementaris. El decreixement senyala els límits i la tecnologia haurà de treballar per resoldre el futur en base
a aquests. Segur que ja s’estàn investigant maneres de deixar el liti o
el coltán per fer funcionar màquines, i que en algun moment o altra
s’aconseguira.
Una vegada passada la data màgica del 17-S del 2009, quin és el nou objectiu de Crisi?
L’objectiu segueix sent viure sense capitalisme, i cada cop generar una
xarxa més gran de persones que vulguin, i difondre el missatge i la idea.
Cada cop a més llocs hi surgeixen iniciatives, i volem facilitar-los
recursos, donar-lis veu i facilitar tot el máxim possible per al seu
desenvolupament. Cada dia que passa, la xarxa està més estesa.
T’ha aportat alguna cosa positiva el teu pas a la presó?
Saber que quan t’atraquen a un caixer, si ho veu la càmera, cobres l’assegurança i sino, no…
De nou dono gràcies al col·lectiu Crisi per l’atenció que han tingut amb aquest blog.
“Benvinguts a Jolicloud, un sistema operatiu nou i genial pel seu netbook”, així ens presenten aquesta versió d’ubuntu, i la veritat és que si teniu netbook no hi ha opció millor que Jolicloud. 
