Sempre he pensat que la degradació de l’educació a Espanya (i gran part d’Europa) no era un fet casual. Em sembla impossible aconseguir una baixada de nivell constant, progressiva, i tant enorme sense voler.
N’estic segur que alguna vegada s’hauria trobat un sistema per millorar el nivell dels nostres estudiants, entre tanta reforma educativa i tants canvis de Govern, tant autonòmic com central és impossible equivocar-se sempre a pitjor. Per tant l’única explicació és que la baixada de nivell educatiu es fa de manera deliberada i amb algun fosc objectiu.
Ara fa uns dies, he trobat un experts que dona una explicació a aquesta qüestió.
Es tracta del professor de filologia i escriptor de Montpellier Jean-Claude Michéa, és l’autor d’un interessant llibre sobre l’educació actual a Europa: “La escuela de la ignorancia y sus condiciones modernas“.
Aquest autor defensa que el problema de l’educació no és ni la manca de diners ni la pèrdua de “valors”. El autèntic problema és una qüestió de disseny social, de decisió política totalment conscient per evitar una escola de veritat.
L’autor es pregunta com es possible que a Europa s’hagi copiat (des de fa 20 anys) l’ineficient sistema educatiu nord-americà. És inexplicable que s’apliquí un sistema que ha estat demostrat molt pitjor que l’europeu.
http://emboscados.blogspot.com/2006/10/la-escuela-de-la-ignorancia.html (a aquest blog hi ha transcrit el primer capitol d’aquest llibre).
Aquí us transcribeixo una opinió mes “autoritzada” que la meva per que us en feu una idea:
El capitalisme ha iniciat l’ajust necessari entre la productivitat i l’educació. Tots els informes dels experts assenyalen que la nova economia exigirà pocs especialistes tècnics, la tecnologia permet que uns pocs especialistes desenvolupin els sistemes necessaris per al funcionament de l’empresa. D’altra banda, els processos de fusió empresarial redueixen a part de la plantilla de treballadors de base, les ofertes d’alts executius. Amb altres paraules, cada vegada més faran falta millors professionals, però en quantitat més reduïda. I resulta que un sistema educatiu eficient “produiria” una enorme quantitat de treballadors conscients (segurament massa) i ben preparats.
El sistema econòmic no pot absorbir una massa de ciutadans ben preparats. L’escola de qualitat és necessària, però per a uns pocs. La resta del sistema educatiu és millor que no funcioni. La conflictivitat derivada d’un sistema educatiu generalitzat i d’alta qualitat no podria ser suportada pel sistema econòmic, on molts individus ben preparats haurien de competir per molt pocs llocs de treball. Millor deixar-ho tot en mans del darwiniana sistema de selecció natural i que d’un sistema educatiu mediocre surtin per si mateixos els pocs exemplars excel.lents que necessitarà el sistema. L’educació universal i de qualitat no és un objectiu polític. Aquests arguments no són política ficció, sinó que es desprenen dels documents abans esmentats i corresponen a les elits econòmico-polítiques de la globalització.
La lògica d’aquests objectius és aclaparadora. Una de les conseqüències d ‘ “una escola de la ignorància” és la producció sistemàtica de consumidors immadurs, un altre dels engranatges necessaris perquè la roda de la globalització segueixi avançant.
Javier Barraycoa (Profesor del Centro Universitario Abat Oliba CEU) sobre el libro “La escuela de la ignorancia” de Jean-Claude Michéa.
Així doncs, quan llegiu notícies com la reducció d’un 3,3% del pressupost per l’educació publica, i a la vegada un augment del 6% a la concertada (bonic eufemisme de privada). Ja sabeu quin és l’objectiu que es persegueix, perpetuar aquest tipus de societat. http://www.europapress.es/epsocial/politica-social/noticia-aguirre-aumenta-presupuesto-educacion-concertada-mientras-recorta-33-publica-ccoo-20091111125615.html
El problema es que no s’eduquen persones, es programen màquines per fàbriques!
Ronald regan volia que els emrpesaris definissin els currículums educatius, per estalviar-se intermediaris!
El que dius és ben cert, tot i que cal afegir que a part de crear ma d’obra per les fàbriques, també es crea xais educats per obeir, consumir i votar.
Si és veritat que no s’eduquen persones sinó que és programen persones. Els nens/adolescents no saben perquè aprenen o el perquè del que aprenen.
Però digueu-me il·lusa, m’agradaria pensar que totes les reformes educatives no es fan pensant en què la qualitat educativa no millori per no tenir una societat massa preparada i competent… en molts països europeus tenen una educació prou bona, tot el contrari que a Espanya…
Ara que ja estem a les acaballes de la carrera i moltes ja han acabat el projecte s’han trobat que en sol·licitar alguna feina l’empresa ha preferit contractar a algú de menys formació (un cicle per exemple) que algú amb llicenciatura, diuen que per estalviar-se pagar un sou elevat…
Gràcies pel comentari. Moltes empreses contracten gent menys preparada, amb l’idea de que com a menys preparat està algú mes fàcil és tenir-lo lligat a l’empresa. La gent massa preparada sovint vol millorar de feina i d’estatus (lògicament).
Però el pitjor del cas és que entre els alts directius tampoc es nota una formació humanística de qualitat! En definitiva el sistema està programant automates: a les universitats privades, directius que veuen poc més enllà dels diners; a les públiques, baixa qualitat i bastanta desidia. Quin desastre!
Amb paraules semblants ja m’ho va dir la meva professora de filiosofia de 3r de BUP. Al poder no l’interessa la gent massa formada, la gent pot pensar massa i qüestionar tothora l’ús i sobretot el seu abús de poder.
L’accés a la cultura hauria de ser un dret fonamental, una postura filantròpica, però gens innocent. Si un pren consciència de qui és i del que pot arribara ser sense explorar al màxim les seves potencialitats, no anirem gaire lluny. Però és clar., una cosa és la societat i l’altra el mercat.
I a dia d’avui mana el mercat… tant tens tant vals, i la cultura del diner fàcil és massa temptadora per a una massa cada cop més gran d’analfabets funcionals. Sabran llegir i escriure però no raonar o ser crítics.
Segons el llibre, doncs, Espanya oper una vegada està al capdavant de tots, liderant el futur mediocre del planeta. Quin consol!
Com casi sempre 100% d’acord amb els teus plantejaments, i si, som capdavanters en massa coses dolentes: Atur, educació pèssima, corrupció, degeneració del medi ambient….
som ovelles en mans d’un pastor capitalista i insensible.
Per una altra banda, puc dir que en moltes escoles públiques es fa un gran treball d’educació amb els alumnes, com a mínim fins a sisè de primària. Soc mestre i veig aquesta realitat cada dia.
Sí que és cert que el nivell és molt baix, però no esperem la solució de mans dels polítics que canvien la llei d’educació cada dos anys i que no permeten que tinguem una educació estable i ben consolidada. La solució l’hem de buscar a l’escoles, en els mestres que són els que fan la feina cada dia i s’hi deixen les banyes. Som nosaltres els que hem de plantar cara i canviar-ho tot. Som nosaltres els que hem de decidir com fer classe per educar infants crítics i preparats per la societat. Si un metres es dedica a repetir la mateixa lliçó un any rere un altre té un problema i qui surt perjudicat són els alumnes. Potser molts professors no són conscients de la importància de la seva tasca. I si això passa és perquè en els darrers anys, aquesta tasca està cada cop menys valorada.
Donem un vot de confiança als mestres. Deixem-los fer la seva feina. Valorem-los i ja veureu com l’educació va millor. Deixe’m de banda els polítics que no ha vist un nen en sa vida!!
Gràcies pel teu comentari, gairebé és un post amb tot lo interessant que hi poses. Jo confio mes en els mestres que en l’administració i els polítics, tot i així tan sols amb bona voluntat no anirem enlloc.
Però la implicació de les famílies és bàsica. Han de recolzar la tasca dels mestres i no posar-la en dubte com molts fan anant a favor dels seus fills sense voler entrar en raó de què potser el càstig que se li ha imposat és per al seu bé.
Com diu ma mare; si un no té educació, els seus fills encara seran pitjor… no sabran ni podran inculcar-los valors 8s’entén en positiu).
Crític de cine, t’admiro. a mi les criatures com més lluny millor… pel que haver-les de suportar 8 hores diàries per a mi seria **********! I més, segons quin barri hagis de fer la docència.
met, tens raó. Cada cop els mestres tenim menys marge d’acció abans que els pares se’ns posin al davant. Per sort, l’escola on em trobo hi ha força respecte per la tasca docent. Per desgràcia, aquesta no és la realitat a totes les escoles.
Conclusió de tot això: quan tots hi posem una mica de la nostra part, aleshores l’educació millorarà.
Gràcies, recomforta veure que hi ha gent que t’entén.
Crític de cine;
El problema no és que el nivell de primària sigui baix, a on hi ha d’haver nivell és a la ESO; a primària s’ha d’ensenyar a ser persones i a tenir ganes d’aprendre,
el problema és que a primària no es fa crèixer a les persones i se’ls atabala amb massa coneixementssense connexió, els infants no saben el perquè del que aprenen, arriben a la ESO amb un empanada mental que no hi h qui els desempani.
i com diu la MET, la família hi té molt a dir, pocs sabn el que fan es seus fills a l’escola i quan els nens tenen problemes deleguen aquesta tasca a un professor particular malpagat o a una acadèmia de reforç on no viuen el dia a dia amb l’adolescent
Tio,
aquestes setmanes hi ha hagut a Lleida unes jornades sobre com l’acceleració que portem tots a sobre afecta a l’educació.
Però a part del temps hi ha hagut un factor present en totes les conferències: el consumisme.
Estic preparant un ultrapost al respecte.
Et mantindré informat!
Salut!
Fes-me un toc quan tinguis el post publicat.
‘Lejos de nosotros la funesta mania de pensar’
Les conclusions que es poden treure d’aquesta afirmació (que presidia la UB fa moooolts anys, quan va estar a Tàrrega o Cervera o …) són… no tinc paraules per dir-ho.
Bonica afirmació, m’has fet mirar la viquipèdia per satisfer la meva curiositat.
Hi estic d’acord, no s’educa, es treuen autòmates incapaços de raonar per sí mateixos, però sempre m’he mostrat contrari a totes les teories de la conspiració. Crec que a Europa hi ha molt bons sistemes, els nòrdics per exemple, a Catalunya i a Espanya crec que hi ha hagut governs ineptes i ministres inútils que es pensaven que governar era canviar les lleis d’educació cada dos anys i posar-ho tot de cap per avall, a banda d’uns sistemes ‘progres’ que han despreciat els valors lligats a l’esforç i el respecte. Caldria parlar del paper de la família en tot plegat, però ja ens allargaríem massa…
Gràcies a tots per fer uns comentaris que aporten tant al post. Heu fet d’aquest post un debat crític molt ben fonamentat, us ho agraeixo.