Que passa amb el misteriós Julian Assange?
Un nou violador volta per la ciutat?
Sembla que aquestes vacances m’han desconnectat massa del món, porto massa dies d’inactivitat i amb una manca d’idees alarmant. Per sort hi ha qui es dedica a motivar-me i suggerir-me temes pel blog, en aquest cas ha estat l’arqueòleg glamurós el que m’ha picat per escriure sobre aquest tema: Julian Assange, fundador de Wikileaks.
Sovint es parla de lo misteriosa i desconeguda que és vida passada de’n Julian Assange, potser exageren una mica. En Julian Va nàixer l’any 1971 a Queensland, Australia. Fill de pares separats va viure amb la seva mare, que més endavant va tenir un segon matrimoni desastrós que va fer que tots dos fugissin i canviessin de nom durant força temps. En Julian es va convertir en una espècie de nòmada, i va passar per 37 escoles diferents, eren els anys 80 i aquí comença la seva carrera com a hacker.
En Julian és el cap visible de Wikileaks, per aquesta banda també se’l ha criticat, es parla d’afany de notorietat, però aquesta pot ser l’única manera de protegir-se eficaçment dels seus poderosos enemics. Al fer-se una figura visible costa molt més suprimir-lo de manera discreta, de moment sembla que hi ha una intenció més de desprestigiar-lo que no pas de fer-lo “desaparèixer”. La denuncia per violació per part del govern suec no ha funcionat, i ara en Julian es permet el luxe d’avisar al govern suec tot deixant anar que potser els demandarà…
A mi em sembla que no hi ha cap necessitat de saber res de la vida de’n Julian, que no cal saber quants o qui son els que formen wikileaks, tampoc necessitem saber d’on treuen la informació. El que volem saber i del que volem que es parli és dels documents, dels assassinats de civils, de la ocultació sistemàtica de la veritat, potser això és el que realment volem saber.
si! el problema és que si a aquest home li pillen alguna cosa mal feta…el seu desprestigi farà que el que digui ja no sigui “tan creïble”. La ment humana juga aquestes males passades… Deu viure com un samarità perquè no li treguin cap drap brut!!
No sé com viu, però una mica raret si que és… esperem que segueixi resistint molt de temps.
i dius que és del 71?
no sé…
Sens dubte es el culebrot de l’estiu: jo hi estic superenganxat! Fins i tot sembla que, epr uns instants, s’estiguin inspirant en la mítica triologia “Mil·lènium” on també una hacker desvelava secrets d’estat i els serveis secrets inventaven conspiracions.
Avui El País fa un inquietant reportatge sobre com els grans grups de premsa internacionals acuses ara Wikileaks de poca transparència en quant a fons de finançament: http://www.elpais.com/articulo/internacional/EE/UU/da/espalda/Wikileaks/elpepuint/20100824elpepiint_9/Tes
I per altra banda el meu adorat i venerat Michael Moore està fent una campanya de solidaritat per buscar finançament per a la defensa del soldat Bradley Manning, acusat pel Pentágon de filtrar els documents a Wikileaks
http://www.michaelmoore.com/words/mike-in-the-news/moore-backs-wikileaks-accused
En fi, continuarà…
Els medis tradicionals han quedat ben retrats amb el periodisme autèntic de wikileaks. Ara tots els perjudicats s’ajunten contra els que han rebel·lat les seves vergonyes.
Ja veurem com segueix la història.
També se l’ha criticat per no desvetllar qui són aquells que posen calés per a que Wikileaks funcioni. Perfecte, el periodisme lliure ha de ser anònim. La seva figura em recorda al personatge Spider Jerusalem del còmic “Transmetropolitan” de Warren Ellis i Darick RObertson. Llarga vida al bo d’en Julian i al periodisme lliure!
No coneixia aquest còmic, he mirat per internet i fa bona pinta.
EXTRA EXTRA!!
Ara resulta que la dona que l’havia denunciat es militant d’una grupuscle sectari feminista (¿¿??) http://www.meneame.net/story/identificada-feminista-radical-acuso-falsamente-julian-assange
Ajajaj aquest gir de la trama no l’haurien previst ni els guionistes de Lost!!
És aquesta noia:
http://www.ibf.uu.se/PERSON/anna/anna.html
Sincerament, feminista radical d’un grup cristià sectari?????? però això que és?
Seguirem aquesta trama tan curiosa…
Jo no l’he seguit gens el culebrot però he de dir que el personatge em cau simpàtic. Qualsevol persona que pretengui mostrar la veritat em cau simpàtica sobretot si per això el persegueixen. De totes formes penso un parell de coses amb les que no m’acabo de reconciliar, la primera és que llegint els comentaris veig que entre tots estem començant a forjar un màrtir i el segon i més important és, si aquests documents filtrats, els de fins ara i els propers, posen en perill la vida de gent, soldats, civils, confidents, qui sigui, fins a quin punt el seu comportament és el correcte? Sí, ja sé que la resposta és que els altres han fet coses pitjors, ja, però repeteixo tot això val la vida d’una sola persona?
Segons l’article:
” The Wall Street Journal (paladín del bando contrario, del sistema establecido) ha demostrado que Wikileaks no cumple nada de lo que predica y exige.”
Casi res, em sembla indigne de “La Vanguardia” l’article.
Qualsevol diari o noticiari pot provocar el mateix efecte que ells denuncien, de fet ha passat un munt de cops. Els medis contraataquen , tot sigui per no fer autocrítica.
Per cert, també us deixo l’article del dia sobre el tema: http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100825/53988921357.html
Vilipendiar com a medi per desprestigiar a algú està inventat fa molt de temps. La manipulació a tots els nivells també. No dic que en Julian Assange no sigui responsable del que diuen els diaris, senzillament no ho se. Si el tema arriba als tribunals ja veurem que passa al final. No?
Els que en som espectadors, potser ens hauríem de quedar amb el moll de l’ós. Què són i que diuen els documents que està treien a la llum Wikileaks? A qui involucren i a qui no interessa que vegin la llum?
Segur que l’espectacle no ha acabat. Veurem episodis de tota mena i és difícil saber com acabarà. El tema i les amenaces ja han donat la volta al mon.
Si estès a la pell d’en Julian Assange miraria per sobre l’espatlla, revisaria els meus aparells electrònics i portaria molta cura en tot moment (segur que ja ho fa) . Estem davant de temes delicats que molesten a gent poderosa.
Si! a mi també em va violar… aix m’he obidat de dir que he estat captat per la CIA.
Per sort no han sabut crear masses proves en contra seu.
Els hackers són rarets us ho asseguro, estic convisquent amb un estudiant informàtic i un telecos que lo màxim que fan és descarregar-se algun exàmen i els hi he diagnosticat deliris paranoides i transtorn obsessiu.
En Julian Assange aquest parlarà treient encara més documents. El problema és que hem de confiar en que els tregui tots sense fer una preselecció amb l’objectiu d’orientar consciències. És un mal menor.