El control i els diners virtuals.
La imatge que poso a aquest post, no està manipulada (tret de el gargot que tapa el meu número de mòbil). Fa un parell de dies anava a fer una recarrega al meu mòbil, primer em va sortir una pantalla amb un saldo de 0€, jo vaig pensar: “això no pot ser, deixa’m tornar-ho a mirar…” i torno a començar les gestions i em surt la pantalla que aquí us deixo, aleshores vaig pensar: “això si que no pot ser!!!”.
Com a curiositat vaig fer una captura de la pantalla, em va semblar molt fort ser multimilionari virtualment, però més endavant he començat a fer-me preguntes…
He recordat un post de http://www.ecolnomia.tk (es nota que m’hi passo sovint, oi?), el post es deia “Cruzada por el dinero de plástico”. Allà ens parlen d’una idea que fa temps que va sortint com a globus sonda, es tracta de la eliminació del diner físic (allò que en diem metàl·lic). Evidentment els bancs i l’estat es freguen les mans amb aquesta idea, això permetria un control total de totes les nostres transaccions i ens prendria tota la nostra llibertat de tenir diners en el nostre poder.
Si avui ja ens passa que ens en hem de refiar d’uns números que surten a una pantalleta i cada vegada toquem menys diner en metàl·lic, en un futur amb diners totalment electrònics el posar un “0” al compte de qui no segueixi el camí marcat seria tant senzill com pitjar un botó.
Això si que fa por! Però de totes formes no és tan negre com sembla, jo ho he estudiat enguany i hi ha diverses implementacions i vies per on tirar, algunes interessants com permetre la signatura (o certificació) a cegues dels diners digitals, permetent així la total anonimitat teòrica de qui compra la moneda.
A mi em sembla més i més control, i ja sabem la pregunta sense resposta: “qui controla als controladors?”.
Mooola aquest saldo, jo també el vull, haha!!
De tot això en vaig ser conscient amb la pel·lícula “La xarxa” (The net)… si volen ens poden fer el que vulguin…i si només s’equivoquen jo no sé com ho demostrarem! Això sí que fa por!
Potser el que caldria fer és presentar la captura que vaig fer del web i demanar que em respectin el saldo, que jo ja m’havia fet il·lusions…
Catxis, ara que el Miki està forrat no anirà a treballar a Hamilton, directament comprarà l’illa. Bé, si necessites una guardiana d’esculls coral·lins o una faronera només ho has de dir.
Si, jo vull anar a vigilar els coralls, i no patiu que amb el saldo que tinc us penso donar 1 milió d’euros (virtuals, com els meus) a cada lector del blog… la veritat és que no em ve d’aquí. De fet per molt que miro la xifra no sé com carall dir-la en veu alta!
Jo, enlloc del milió d’euros que penses en donar-me, prefereixo que em nombris el teu esclau. Sempre he pensat que la millor manera de viure és la d’Epíctet o la d’Antínous, esclaus de gent rica: poques obligacions i diners al abast.
Ja m’agradaria, et faria escriure posts en el meu nom, tindria un “negre” de luxe. M’ho pensaré, però el milió igualment és teu.
Jajaja… jo sempre al revés. Fa gairebé un any que vaig renunciar a les targetes de dèbit (crèdit ja no n’he tingut mai) i la veritat és q es gasta MOLT menys quan has de comptar i entregar els diners…
Em vaig donar d’alta a eroski quan aquests van començar a operar, per tant gaudeixo d’una tarifa sensacional, gasto menys de la meitat que abans i no em tenen lligat, de fet tampoc cal tenir tarja de dèbit (que la tinc…).
Tot i així, és veritat que pagar amb tarja és massa llaminer…
Hola Miki.
Jo ja me l’he gastat el milió. He entrat a la tenda virtual d’Eroski i he fet una Comanda espectacular i ho he carregat al teu compte.
La reflexió amb els diners de plàstic no és tant a nivell de pell com quan pagues en bitllets i monedes. D’alguna manera no sembla tant real.
Si les targetes i demés diners virtuals existeixen és perquè al sistema financer li interessa, no ens pensem que és per un altre motiu.
Nota: a l’Illa hi haurà ple total. Per ara hi ha 5 peticions formals, en Miki, la Montse, la Sophia, l’Eri i el Mariatxi, crec que no oblido ningú. Al final haurem de posar una llar d’infants.
100% d’acord amb el teu cometari, ah!, i ens apuntem a l’illa per fer un servei a la humanitat, és un sacrifici necessari i nosaltres estem disposats a fer-lo.
Gràcies per posar-me el primer de la llista!
em sona que hi ha un llibre sobre això o una pel·li oi?
Els diners són una il-lusió, reduir-los a uns números mostrats per la pantalla no fa més que subratllar aquest fet. Avui tens un manat de papers a la mà que tenen el valor X, demà potser el mateix manat de papers que tinguis a la mà tindran el valor Y, amb X > Y o X = 2 Y o X = Y x Y, sense que tu hagis fet res perquè la cosa canvies i sense que puguis fer res perquè no canvii. Els diners no són més que uns números, per tant, no és surrealistament il·lògic que tanta gent es gasti la vida caçant-los?