Temps de Flors
M’han arribat de “Florists Pandora’s Box” un munt de fotos del treball que vàrem fer la setmana passada als Banys Àrabs de Girona. Tenint en compte que tinc més de 250 fotos, m’ha costat molt fer una selecció que no faci d’aquest post una d’aquelles sessions eternes amb la que tots hem estat torturats per amics i familiars.
Per no fer-me pesat, senzillament us posaré les fotos de “Pandora’s Box” per ordre cronològic, així veureu com es va anar creant el treball, i cap el final us deixo una col·lecció de fotos fetes i publicades pels medis de comunicació locals.
Així doncs, aquí teniu aquest bonic àlbum sobre el nostre treball a Girona Temps de Flors 2011. Espero les vostres crítiques de tota mena.
Fotos realitzades per “Pandora’s Box” i “Rosa Valls Formació”:
Fotos publicades pel “Diari de Girona”:
I fins aquí el reportatge fotogràfic de “Girona Temps de Flors”, l’any vinent més.
Bona feina la que heu fet en un marc que ja de per si és preciós.
Treballar amb les mans té aporta un plus de bellesa als treballs.
L’altre dia parlàvem del concepte “efímer”. És clar que sap greu que les flors que formen aquesta composició es marceixin, però les flors ens ensenyen com són les coses, que viuen i moren, que l’escenari es renova amb noves flors i també amb noves persones.
Espero que hagi estat un èxit Miki.
Com sempre ha estat un èxit, ens hem trobat com cada any una bona colla i hem compartit xerrades, treball, menjars i bon ambient.
Avui ja ho estan desmuntant…
Hi ha poca crítica a fer, de flors n’entenc poc o res, si sé que m’agrada l’ambient creat. També se que les expresions i fisonomies de les persones de les fotos parlen tant bé del que estant veient que no cal més crítica. Realment tens una feina molt guapa!
Imagina’t si és guapa la meva feina que ara mateix estic treballant… però tret d’això cal reconèixer que té la seva gràcia.
em sembla que es la primera vegada que li dono al botó de like i acabo de descobrir que no es pot fer un dislike, no es que no m’agradi, simplement volia provar…
Espero que els de wordpress en prenguin nota, és una bona idea, de tant en tant tots el faríem servir.
Jo de flors i d’art també en se ben poc, ara el que si que sé és si una cosa m’agrada o no. I aquesta és molt maca! Una llàstima que mai he anat al Girona temps de flors.
Cap problema, cada any es celebra i mai és tard per visitar Girona o Girona temps de flors.
Quan en Shakespeare va escriure El somni d’una nit d’estiu, de ben segur pensava en un entorn així. Preciós, de debó. Molt bona feina.
Mil gràcies, gran part del mèrit pel resultat final és de’n Carles Jubany un gran florista de Sant Celoni que es va treballar el disseny i va calcular els pressupostos i el material necessari. La resta de la gent hi hem aportat les hores i les ganes…
Salut!!
A mi m’hauria agradat veure també una foto de les persones que van gaudir del bany aquell recobert de flors. I als massatgistes treballant amb garlandes penjades al coll.
Aquesta part me la vaig perdre… sempre em deixo lo millor.
Les fotos són boniques però veure-ho però en directe encara ho és més!! Val la pena pagar una pasta per anar i tornar de Girona (PAM, 6 euros i pico a l’autopista, quin dolor) i viure uns moments shaekspereans (està clar, la Montse i jo ens hem posat d’acord…una altra vegada! No t’espantis Montse, hi deu haver una connexió còsmica que no sabem explicar…)
Moltes gràcies també per anar-hi, i respecte a les autopistes i les despeses vàries, és ben veritat. A mi hem costa uns 60€ anar a Girona cada any amb el sopar inclòs i a més gasto un dia de vacances per treballar, però sí, val molt la pena.
Lo de la connexió còsmica em fa molta gràcia.
Estan bé aquestes iniciatives de promoció originals. Alguns ja n’estem farts de firetes, focs artificials i mercats medievals…
Aquesta fira (per dir-li d’alguna manera) ja porta més de 50 edicions, i la veritat tot i la crisi aporta molt més a Girona de lo que costa.
Tots n’estem tips de fires clòniques…
que bonic! sembla un bosc de fades!
per cert molt xula la nova imatge!:P
Merci per tot, no sé que hem passa que em canso de la imatge del blog, hauré de pensar que vol dir això…