Els que viuen gràcies a que els altres no saben.
Tot i que possiblement mots ja coneixíeu les paraules a les que dedico aquest post, tinc l’esperança que per algú (tal i com m’ha passat a mi) sigui la primera vegada que les llegeix.
Hi ha coses que sembla que no canvien mai, i com a mostra d’això us deixo una reflexió del gran escriptor basc Pío Baroja, que l’any 1904 en mig d’una tertúlia al “Nuevo Café de Levante” de Madrid, amb la presència de personatges com Ignacio Zuloaga, Gutiérrez Solana, Santiago Rusiñol, Mateo Inurria, Chicharro, Beltrán Masses i Rafael Penagos va tenir l’encert de deixar-nos una de les millors descripcions (i eterna pel que sembla) dels tipus de persones que hi ha a la nostra societat.
Existen 7 clases de españoles:
1) Los que no saben;
2) los que no quieren saber;
3) los que odian el saber;
4) los que sufren por no saber;
5) los que aparentan que saben;
6) los que triunfan sin saber;
7) Y los que viven gracias a que los demás no saben.Estos últimos se llaman a sí mismos “políticos” y a veces hasta “intelectuales”.
Pío Baroja.
Doncs no coneixia aquesta classificació de Pío Baroja! Sembla que la política és més intemporal del que em pensava…
Això mateix vaig pensar jo…
Jo posaria al setè grup a personatges tant rellevants com Rockefeller o Rotschild… Si se sabés la veritat, la global i real veritat del que maneguen aquests i els seus baballossos “sequaços”, no aguantarien res. No m’imagino la gent matant polítics i intel·lectuals, se’ls veu massa manats per fer-los completament responsables de les coses…
Els polítics tenen amo, i no és precisament qui els vota…
Hola Miki, jo tampoc l’havia llegit mai o en tot cas no ho recordava (que atès el meu deteriorament, també és possible).
Es veu que els polítics sempre estan a la boca de tothom però tenen una capacitat de supervivència superior fins i tot a la dels dinosaures.
È vero, è vero! Conec un munt dels del segon grup enganxats als realitys i que qualsevol informació del món que els envolta la descarten per feixuga, avorrida i depriment. Amb ramats així els del setè grup ho tenen ben fàcil: panem et circenses i fer els que els rota
Fins hi tot m’he trobat gent que diu allò de: “això preferixo no saber-ho”, o “No és que no ho sàpiga, és que no vull saber-ho”.
Quanta raó!!!! He de reconièixer que el nom de Pio Baroja em produeix un cert calfred per l’esquena, però és degut a que em van obligar a lleigr ‘El arbol de la ciencia’ a la ESO. La paraula clau és ‘Obligar’ perquè quan et forcen a llegir una cosa que no vols acostumes a agafar-li mania. Sort que el temps ho cura tot.
Pel que fa a la reflexió de Baroja, crec que és un resum perfecte de la situació actual i un reflex que sempre estem igual, que les coses sempre han estat així i que és l’hora de canviar-ho. Tinguem esperança.
Si algú vol veure com n’és d’actual en Pío, que es llegeixi la part central del Arbol de la ciencia, on s’hi mostra l’actitud de molts dels nacionalistes espanyols, ignorants i enemics del saber, dels qui creien que la desfeta de l’armada nord-americana a Cuba a mans de la flota espanyola era imminent… És una actitud molt actual.
Jo hi afegiria un subgrup: el dels qui saben que no saben el que haurien de saber però, en comptes de responsabilitzar-se’n i mirar d’esmenar-ho, es fan les víctimes i addueixen que la culpa era de les circumstàncies polítiques, socials o educatives del país. Es planyen de que no van rebre una bona educació però segueien amorrats al “Sálvame”.
Jo no sé on incloure’m, potser en el de “sólo sé que no sé nada”!!
Jo no coneixia la cita, tampoc!
que bona! jo… em poso en un entremig entre 3 i 4 xd a vegades és millor viure en la ignorància