Sempre he pensat que la degradació de l’educació a Espanya (i gran part d’Europa) no era un fet casual. Em sembla impossible aconseguir una baixada de nivell constant,  progressiva, i  tant enorme sense voler.

N’estic segur que alguna vegada s’hauria trobat un sistema per millorar el nivell dels nostres estudiants, entre tanta reforma educativa i tants canvis de Govern, tant autonòmic com central és impossible equivocar-se sempre a pitjor.    Per tant l’única explicació és que la baixada de nivell educatiu es fa de manera deliberada i amb algun fosc objectiu.

Ara fa uns dies, he trobat un experts que dona una explicació a aquesta qüestió.

Es tracta del professor de filologia i escriptor de Montpellier Jean-Claude Michéa, és l’autor d’un interessant llibre sobre l’educació actual a Europa: “La escuela de la ignorancia y sus condiciones modernas“.

Aquest autor defensa que el problema de l’educació no és ni la manca de diners ni la pèrdua de “valors”.  El autèntic problema és una qüestió de disseny social, de decisió política totalment conscient per evitar una escola de veritat.
L’autor es pregunta com es possible que a Europa s’hagi copiat (des de fa 20 anys) l’ineficient  sistema educatiu nord-americà. És inexplicable que s’apliquí un sistema que ha estat demostrat molt pitjor que l’europeu.
http://emboscados.blogspot.com/2006/10/la-escuela-de-la-ignorancia.html (a aquest blog hi ha transcrit el primer capitol d’aquest llibre).

Aquí us transcribeixo una opinió mes “autoritzada” que la meva per que us en feu una idea:

El capitalisme ha iniciat l’ajust necessari entre la productivitat i l’educació. Tots els informes dels experts assenyalen que la nova economia exigirà pocs especialistes tècnics, la tecnologia permet que uns pocs especialistes desenvolupin els sistemes necessaris per al funcionament de l’empresa. D’altra banda, els processos de fusió empresarial redueixen a part de la plantilla de treballadors de base, les ofertes d’alts executius. Amb altres paraules, cada vegada més faran falta millors professionals, però en quantitat més reduïda. I resulta que un sistema educatiu eficient “produiria” una enorme quantitat de treballadors conscients (segurament massa) i ben preparats.

El sistema econòmic no pot absorbir una massa de ciutadans ben preparats. L’escola de qualitat és necessària, però per a uns pocs. La resta del sistema educatiu és millor que no funcioni. La conflictivitat derivada d’un sistema educatiu generalitzat i d’alta qualitat no podria ser suportada pel sistema econòmic, on molts individus ben preparats haurien de competir per molt pocs llocs de treball. Millor deixar-ho tot en mans del darwiniana sistema de selecció natural i que d’un sistema educatiu mediocre surtin per si mateixos els pocs exemplars excel.lents que necessitarà el sistema. L’educació universal i de qualitat no és un objectiu polític. Aquests arguments no són política ficció, sinó que es desprenen dels documents abans esmentats i corresponen a les elits econòmico-polítiques de la globalització.

La lògica d’aquests objectius és aclaparadora. Una de les conseqüències d ‘ “una escola de la ignorància” és la producció sistemàtica de consumidors immadurs, un altre dels engranatges necessaris perquè la roda de la globalització segueixi avançant.

Javier Barraycoa (Profesor del Centro Universitario Abat Oliba CEU) sobre el libro “La escuela de la ignorancia” de Jean-Claude Michéa.

Així doncs, quan llegiu notícies com la reducció d’un 3,3% del pressupost per l’educació publica, i a la vegada un augment del 6% a la concertada (bonic eufemisme de privada). Ja sabeu quin és l’objectiu que es persegueix, perpetuar aquest tipus de societat.    http://www.europapress.es/epsocial/politica-social/noticia-aguirre-aumenta-presupuesto-educacion-concertada-mientras-recorta-33-publica-ccoo-20091111125615.html

Santiago Niño Becerra

Doncs si, això mateix ha estat confirmat per en Santiago Niño Becerra. Exactament ha dit:

“Ha mitjans del 2010 s’acaba la recessió( fins ara continguda per les intervencions varies dels governs), i comença una brutal crisi sistèmica en la qual es va a ajustar el mode de producció: es modificarà la manera com es fan les coses: més control, cerca de l’eficiència, final del malbaratament de recursos i del diner fàcil”.

Mes o menys el calendari de les previsions de’n Santiago va així:

1. Caiguda esmorteïda fins a mitjans del 2010,
2. Des d’aquest moment enfonsament a plom fins al 2012,
3. Estancament fins al 2015,
4. Sortida lenta a partir d’aquest moment i
5. Acceleració de la sortida una mica més accelerada des del 2018.

Podria ben be ser com deien al diari “The Economist”: “El pla de rescat pot no evitar la recessió, però frenarà el pànic”. I el que fins ara s’ha fet és això, però que ens queda per fer si en Santiago Niño Becerra no s’equivoca?

La Web Imágenes Vídeos Maps Noticias Grupos Gmail Más ▼

 

Libros Blogs Traductor YouTube Calendar Fotos Docs Reader Sites todavía más »

Ayuda

Página Principal Texto y web Traducción de búsquedas Herramientas

Traducción de texto, documentos y páginas web

Introduce texto o la URL de una página web, o sube un documento. Introduce texto o la URL de una página web o sube un documento.		Traducción: español (detectado automáticamente) » catalán
//		1. caiguda esmorteïda fins a mitjans del 2010, 2. des d’aquest moment enfonsament a plom fins al 2012, 3. estancament fins al 2015, 4. i sortida lenta a partir d’aquest moment i 5. una mica més accelerada des del 2018.
Detectar idioma—afrikaansalbanésalemánárabebelarusobúlgarocatalánchecochinocoreanocroatadanéseslovacoeslovenoespañolestoniofinlandésfrancésgalésgallegogriegohebreohindiholandéshúngaroindonesioinglésirlandésislandésitalianojaponésletónlituanomacedoniomalayomaltésnoruegopersapolacoportuguésrumanorusoserbiosuajilisuecotagalotailandésturcoucranianovietnamitayiddish > catalán—afrikaansalbanésalemánárabebelarusobúlgarocatalánchecochino (simplificado)chino (tradicional)coreanocroatadanéseslovacoeslovenoespañolestoniofinlandésfrancésgalésgallegogriegohebreohindiholandéshúngaroindonesioinglésirlandésislandésitalianojaponésletónlituanomacedoniomalayomaltésnoruegopersapolacoportuguésrumanorusoserbiosuajilisuecotagalotailandésturcoucranianovietnamitayiddish cambiar
//		Proponer una traducción mejor

Gracias por proponer una traducción al Traductor de Google. Tus sugerencias nos servirán para mejorar la calidad de las traducciones en futuras actualizaciones de nuestro sistema.

Página principal de Google – Acerca del Traductor de Google (beta)

 

©2009 Google

Traduciendo…

//

Vergonya. De totes les paraules que jo conec i que acostumo a utilitzar, aquesta és la que millor defineix el que he sentit avui en comprovar l’estat del paisatge de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Papers per terra, ampolles de vidre trencades, gots de plàstic i kleenex dispersats per l’herba, fragments d’una cadira del bar de la Plaça Cívica, burilles i escopinades. Tot això, i altres coses que no he degut veure, és el que avui formava part d’un panorama desolador, patètic i vergonyós. És el resultat de la Festa Major de l’Autònoma, un esdeveniment que va reunir molta gent (la majoria estudiants, no tots): 20.000 segons les agrupacions d’estudiants que van organitzar la festa; 8.000 segons el rectorat de la universitat.

La veritat és que he quedat bocabadat en veure com estava el campus aquest matí. Realment feia pena. I ràbia. Ràbia perquè, sense haver-ho comprovat (tot sigui dit), no em costa d’imaginar que molts dels que ahir llançaven la Xibeca buida a la gespa són estudiants que s’apuntaran a qualsevol moviment social de protesta per manifestar-se en contra de la poca política ecologista del govern. Probablement alguns dels que llançaven llaunes i gots de plàstic allà on volien són estudiants que es defineix com a progressistes, d’esquerres i compromesos amb el medi ambient.
Però el problema va més enllà: no es tracta ja de ser o no ecologista, d’estar o no estar compromès amb l’entorn natural; es tracta d’educació, de responsabilitat, de sentit comú.

La festa d’ahir estava desautoritzada pel rectorat de la universitat. Sincerament, tampoc crec que sigui adient suspendre la festa major d’una unviersitat com l’Autònoma. No hi veig el problema, i, parlant clar: tots els estudiants agraïm un dia entre setmana en què no hi hagi docència. Ara bé, si ha de tornar a passar el que va succeïr ahir, que la suspenguin, que l’anul·lin, que la prohibeixin, si cal. I, en tot cas, si tornés a passar el que va passar ahir, m’encantaria veure que l’endemà no són senyores que compleixen religiosament amb la seva feina les que han de recollir tota la merda i la porqueria acumulada pels joves. M’encantaria veure que són els estudiants (aquells que han actuat com a criatures, només ells) els que recullen tota la brúticia que hi havia avui al campus. No tinc cap foto per representar el que avui es podia veure a l’Autònoma, però potser és millor així.

Precisament avui, l’endemà de la festa, una professora (que es queixava per la passivitat dels alumnes a l’hora d’implicar-se en el contingut de l’assignatura i a l’hora d’estudiar i preparar com déu mana un examen) ens ha dit als alumnes que som uns “privilegiats” (hi estic d’acord), que ho hem d’aprofitar, i que els universitaris som l’ “elit” de la juventut. Em sap greu, però, avui, no puc estar-hi d’acord. De cap manera.

jordi pallarès

Ahir per totes bandes es va escampar un post de’n Rafael del Barco Carreras “La Gran Corrupción”:

http://lagrancorrupcion.blogspot.com/2009/11/cargos-de-anna-hernandez-bonancia.html

Aquest senyor, entre d’altres coses ja ens parlava el passat Juliol del ara tant famós Millet i el “seu” Palau de la Música:

http://lagrancorrupcion.blogspot.com/2009/07/patronato-fundacion-orfeo-palau-de-la.html

Lo interessant és la polseguera que ha aixecat el post sobre les molt variades feines de la esposa de’n Montilla, ha quedat clar l’enorme poder que poden arribar a tenir els blogs i la seva capacitat d’influència. La cosa va començar amb un enviament i re-enviament massiu de posts amb un resum del post i va anar progressant escampant-se al “menéame” i totes bandes de la xarxa per sortir desprès a les emissores de ràdio.

En aquest punt, l’indignació popular era generalitzada i el PSC via DIBA (Diputació de Barcelona), ha publicat en plena portada una nota de premsa on es matisa l’informació del blog “La Gran Corrupción”:

http://www.diba.cat/prem/noticia.asp?id=8932

Com han canviat les coses, ahir vàrem tenir a internet dues notícies interessants, per una banda una notícia surt del món dels blogs i provoca un terratrèmol mediàtic i per l’altra banda a Europa s’ha començat a acotar la llibertat a internet.

Aviat vindran noves mesures contra la perillosa llibertat d’expressió i els molestos  bloggers que van massa per lliure.

Cada dia tinc mes clar que internet se’ls va escapar de les mans i que estan en plena batalla per recuperar aquest molest recinte de llibertat sense el control de polítics i empreses.

Resulta que segons la “Fiscalía Anticorrupción” ha detectat en els últims 10 anys, tan sols en 28 casos a Espanya s’han “mangat”  4.158 milions d’euros. Queda clar que  la corrupció és una estranya excepció a Espanya, tan sols cal fixar-nos  en les actuacions immobiliàries de qualsevol ajuntament…

Especialment des de l’any 1992, tots hem pogut veure com es manipulava el preu del sòl, com s’inflaven infinitat de pressupostos públics i com les expropiacions i requalificacions de terrenys s’han democratitzat arreu.

Que quedi clar que anem tard, massa tard. Que ara surti la punteta del iceberg de la corrupció servirà de poc. El mal ja està fet:

Múrcia , gaudeix de mes de 20 resorts amb camps de golf de gespa. Ara s’han quedat sense clientela i sense aigua.

El 80% de la costa de la Comunitat Valenciana ja està construïda, i això no te marxa enrere.

L’oasi català se’n ha anat a fer punyetes, de fet no existeix ni a existit mai. Semblava un oasi, perquè en lloc de fer-se la guitza polítics de diferents colors col·laboraven per augmentar els seus beneficis il·lícits.

Si la classe política espanyola (Catalunya inclosa, es clar) fos una botiga, no hi ha dubte, sería “La Casa de  las Mantas”, un país on si un dia a algú se li acudeix tibar de totes les mantes a l’hora, es queden tots retrats i amb el cul a l’aire.

D’on ve el problema? doncs com ha dir avui en Sala-Martín a “El Món a RAC1″: “Fer una re-qualificació no és delicte, fer un negoci immobiliari no és un delicte, cobrar comissions tampoc és delicte, especular no és delicte…“. D’això estem parlant!, fa molt de temps que cal canviar les lleis, s’han estat fent negocis bruts amb un dret fonamental i això ens ha portat on som ara.

Des de el meu particular punt de vista, els responsables “subsidiaris” son els que han permès, justificat i animat que les coses vagin així. S’ha donat via lliure a tot tipus d’actuacions immorals en nom del creixement, queda clar cap on ens ha portat aquest creixement.

Copio i enganxo del blog “El Tentacle”, em sembla al·lucinant i genial:

“A vegades diuen que la realitat supera la ficció i, mira per on. ha passat aquí mateix. Des dels anys 80 (alerta d’ironia!) que estic treballant, amb l’ajuda dels companys de Quarantados, en el disseny i la programació del joc Fèlix Bitllet: el videojoc, i, mira tu per on, resulta que un tal Fèlix Millet (que jo no conec ni he sentit anomenar mai) ha pispat alguns calers d’aquí i allà. També és casualitat! Per la meva part puc afirmar que el videojoc és una obra de ficció i que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Malpensats!”

Aquí teniu una captura del joc i el link per si voleu fer de Fèlix Bitllet, el nou heroi dels videojocs.

http://www.tentacle.cat/bitllet.htm

Doncs si, ja tenim aquí la darrera versió de la distribució linux mes utilitzada, es tracta del Ubuntu 9.10, de nom en clau Karmic Koala.

I com que a la tele no crec que us ho expliquin, aquí us exposo algunes de les noves característiques ens ofereix la nova versió d’Ubuntu.

• Les millores en mail i xat venen de la mà del paquet Empathy, que integra  Yahoo, Gmail, MSN, Jabber, AOL, QQ i molt mes. També inclueix l’avançat gestor de correu Evolution.

• El navegador per defecte serà el Firefox 3.5, i com sempre podrem gaudir d’altres solucions lliures com Midori, Chrome, Galeon…

• L’administrador de fotos és el F-Spod, amb suport per exportar les fotos a Flickr, Facebook, Picasa i molts mes llocs.

• Connecta la teva PSP, iPod, reproductor MP3 a Rythmbox per a descarregar, emmagatzemar, comprar i reproduir música. Comparteix llistes de reproducció amb els teus amics. Accedeix directament a Last.fm a través d’Rythmbox per escoltar la teva música preferida. Stream i reproduir vídeo de YouTube, la BBC i altres.

• Integra “Ubuntu One” La tecnologia que t’ofereix 2 GB d’espai on-line gratis.
  Comparteix  fàcilment arxius entre els teus ordinadors i els dels teus amics.

• Nou “Software Center”, que ens permet l’accés instantani a milers d’aplicacions de codi obert i lliure. Les categories inclouen: Educació, jocs, so i vídeo, gràfics, programació i Oficina.
  Només cal seleccionar les aplicacions que voleu utilitzar i el Centre de Programari les afegeix al teu equip. Sense CD sense llicències, sense complicacions.

Naturalment hi ha moltes mes novetats, tant en temes d’usabilitat, entreteniment, oficina… Potser el que cal és anar a http://www.ubuntu.com/ i baixar-vos aquest Karmic Koala i jutjar-lo vosaltres mateixos.

Gràcies a http://ubunlog.com.ar que és el blog d’on he tret l’informació que aquí us poso.

Imatge de visitantes.com

Últimament es parla molt dels problemes econòmics i de l’incert futur que li espera a Spotify. Per tant la prudència m’ha fet buscar una alternativa a aquest imprescindible programa, sense el que ara mateix molts no sabem viure.

El millor substitut o complement (no cal prescindir de res) de Spotify és Grooveshark, anem a veure quines característiques te.

• Per començar no cal tenir cap tipus d’invitació ni descarregar res, senzillament entrant al seu web site (i si voleu us registreu) podem escoltar el que desitgem.
• No hi ha cap tipus de publicitat sonora que distorsioni la percepció de la música.
• Spotify és mes senzill de fer anar, tot és mes intuïtiu que a Grooveshark, i la llista de reproducció em sembla mes clara.
• Respecte a la quantitat de música que podem gaudir, he comprovat que Grooveshark guanya per molt (mes de 6 milions de tracks). Pràcticament hi és tot, i una vegada t’habitues al seu sistema de recerca i reproducció és imbatible.
• Grooveshark es pot escoltar des de qualsevol ordinador, sense importar quin sistèma operatiu tingui. I al no necessitar cap tipus de software el podeu utilitzar a totes bandes, des de l’ordinador de la feina fins al ciber.
• Spotify demana menys ample de banda i menys recursos, en aquest cas perd punts Grooveshark.

Hi ha un munt d’aspectes mes que diferencien Spotify de Grooveshark, però potser que sigueu vosaltres mateixos els que ho descobriu.

“Benvinguts a Jolicloud, un sistema operatiu nou i genial pel seu netbook”, així ens presenten aquesta versió d’ubuntu, i la veritat és que si teniu netbook no hi ha opció millor que Jolicloud.

Jo ja fa temps que el faig servir a diari i de moment tot son avantatges, tal com ens expliquen els seus creadors a la seva pàgina web: “dins un món on els ordinadors són de baix cost, on els sistemes operatius de programari lliure i està on-line. Aquest és el món que somiem quan ens va descobrir les computadores i l’Internet. I és per això que volia construir un sistema operatiu (OS) al voltant d’una plataforma que dóna a tots l’oportunitat de ser part d’aquest moviment i l’accés a tota una nova gamma de possibilitats.”

Tal com ja vaig explicar en el seu moment, per obtenir Jolicloud cal fer una petició via mail i al cap d’unes setmanes t’envien un link amb les instruccions per baixar-lo. Naturalment tot això de manera 100% gratuïta.

Doncs be, anem a lo mes interessant, disposo de 10 invitacions directes per baixar-vos el Jolicloud i gaudir de noves experiències amb el vostre netbook. Si no teniu netbook, aquest sistema operatiu no us servirà per res, i hauríeu de fer servir qualsevol altre solució linux pel vostre PC.

Com funciona Jolicloud?, doncs una vegada us heu baixat l’arxiu imatge aquests son els passos a seguir:

1. Jolicloud et proporciona un programa amb el que pots formatar un stick USB i montar l’imatge amb la configuració necessària per ser reconeguda pel netbook i no hi hagin complicacions amb l’instalació. Tot això es pot fer des de el Windows XP, o des de Mac o Linux.
2. Es reinicia l’ordinador i l’arranquem (boot) amb el stick USB, al meu ordinador tan sols cal pitjar F12 (a altres casos cal pitjar F11) per triar el dispositiu  amb el que arrancar, tries el USB i comencem l’instal·lació.
3. Ara passem a la típica i senzilla primera fase d’instal·lació d’ubuntu, ho sigui que tan sols cal triar l’idioma (naturalment el català hi és), el tipus de teclat (català) i la franja horària.
4. Ens demanara a quina partició s’instal.la, podem decidir si “matem el windows” (je, je,je) o fem un boot dual amb el que podem escollir cada vegada que iniciem el PC amb que treballem.
   
5. Ara comença lo divertit, hem de dir-li al sistema quin model de netbook tenim, amb el que el Jolicloud se’n cuidarà de instal·lar el sistema amb tots els drivers necessaris. En el meu cas i tots els que conec, tot funciona a la perfecció i a la primera. Si voleu consultar si el vostre netbook és suportat feu una ullada a: http://www.jolicloud.com/compatibility
6. La resta de l’instal.lació es fa manera automàtica, i al final ens deixarà el netbook amb un sistema operatiu modern i ràpid.

Aquí teniu un article al pare de Joliclod, en Tariq Krim el  francès que fa un

temps va crear Netvibes i ara ha fet aquesta meravella.

http://www.elpais.com/articulo/portada/Jolicloud/sistema/operativo

/miniportatiles/elpepisupcib/20090416elpcibpor_2/Tes

I recordeu, si voleu un Jolicloud m’ho demaneu i us faig arribar una ‘invitació personal.

Col·lectiu Crisi. Podem.cat

Sovint a aquest blog he parlat d’en Enric Duran i del moviment o col·lectiu Crisi.

El 17-9-2008 vàrem veure com una sola persona, posava en evidència a les institucions bancaries i els seus presumptes exhaustius controls a l’hora de concedir crèdits.

Tot just coincidint amb el “cas Madoff”, i amb els primers indicis de crisi sistèmica global. Algú ens parlava de decreixement, de com els bancs ens enganyaven (ens enganyen, i enganyaran) i  de la responsabilitat (no assumida) del sistema en la situació econòmica que s’ens venia al damunt.

He d’agrair enormement tota l’atenció rebuda per part del col·lectiu crisi (podem.cat), i molt especialment  a en Enric Duran i Giralt.

Tant l’Enric com els seus companys han estat molt receptius a la proposta d’aquesta entrevista-qüestionari. I tot i saber la relativa poca audiència que te aquest blog, sempre s’han mostrat interessats i han col·laborat al 100%.

L’enquesta no s’ha fet directament a en Enric Duran, ha estat un company seu, en Ibai, el que s’ha encarregat de respondre les preguntes en nom de tot el cada dia mes gran col·lectiu Crisi.

A aquestes alçades és mes important el pensament de Crisi com a col·lectiu que personalitzar l’entrevista en Enric Duran.

————————————————

20-9-2009, Entrevista al Col·lectiu Crisi.

Sou un moviment català i anti-capitalista, quina impressió dóna això a la resta d’Espanya?

Som catalans en origen, però internacionalistes en la nostra vida diària i en els objectius que ens proposem, que si bé se centren en Catalunya o el Països Catalans perquè és on som, també tenen repercussió en la resta de la península.
A la resta d’Espanya, es dona més importància al rerefons de les idees
que transmetem, i a la seva posada en pràctica que no d’on surgim.

Com us definiu, sou un moviment, un col·lectiu…?
Ens hem definit com a col·lectiu en les continuacions a l’acció
individual de l’Enric, però un col·lectiu de tants amplis espectres, que
finalment s’ha decidit llençar una campanya en nom del col·lectiu, i que d’altres col·lectius s’hi adhereixin lliurement.
Som una part i integrants, així com participants i dinamitzadors per la
construcció d’alternatives, de la multitud de colectius, asociacions i
entitats que lluiten per una transformació social real

Com a anti-capitalistes declarats, amb quina filosofia política us identifiqueu?

Dins del moviments que el col·lectiu Crisi i la campanya Podem viure
sense capitalisme ens hi trobem des de persones amb inquietuds
anti-autoritàries, independentistes, anarquistes, autònoms, i diverses
sensibilitats polítiques, però no seria agosarat dir que la majoría
comparteixen l’afinitat cap al moviment pel decreixement, que busca una vida més plena i en simbiosi amb la natura i el planeta.

Que n’opineu de la filosofia del software lliure i linux?

Com a anti-capitalistes, vindríem a estar en contra de fer diners de la
cultura. Com a persones lliures, volem un accés lliure a la cultura i
les noves tecnologies, que a la vegada , generen noves cultures. I
hauríemde criticar el fet de l’existència de patents capaces de
privatitzar fins i tot conjunts de lletres, de melodies, o en el cas del
software, de codis font del programari.
Es el motor del futur. Cooperar per a poder crear desenvolupament. La
filosofia linux, així com la decreixentista son un canvi de mentalitat
necessari per fugir de l’especulació, els diners, el capitalisme…

Creieu que l’estat i els bancs us tenen por?

A nosaltres directament, no. A les nostres intencions i la manera en que aconseguim assolir-les, ja és més probable. Que perdin la clientela, se’ls hi esfumin els diners i deixin de funcionar, no és una perspectiva gaire bona per a ells.
Tot i així, crec que el que si que el fà realment por és que , ja sigui
per la situació, ja sigui per la motivació individual o col·lectiva,
sorgeixin Enrics Duran per tot arreu, Amadeus Casellas per tots els
racons, Lucios Urtubias en cada poble i que és en gran part, la intenció d’extendre la desobediència financera..

Que opines del polèmic moviment Zeitgeist i de la seva filosofia?

La pel·licula és molt bona i té un ritme, sobretot al inici,
espectacular.Les linies generals del què explica en quan a la religió,
els neocons i Bush és molt encertat; potser defrauda a part del públic
quan en la darrera part tracta d’encaminar-nos cap una alternativa
concreta que no està exempta de polèmica.

El decreixement i la tecnologia, poden ser compatibles?
A més de compatibles , son complementaris. El decreixement senyala els límits i la tecnologia haurà de treballar per resoldre el futur en base
a aquests. Segur que ja s’estàn investigant maneres de deixar el liti o
el coltán per fer funcionar màquines, i que en algun moment o altra
s’aconseguira.

Una vegada passada la data màgica del 17-S del 2009, quin és el nou objectiu de Crisi?
L’objectiu segueix sent viure sense capitalisme, i cada cop generar una
xarxa més gran de persones que vulguin, i difondre el missatge i la idea.
Cada cop a més llocs hi surgeixen iniciatives, i volem facilitar-los
recursos, donar-lis veu i facilitar tot el máxim possible per al seu
desenvolupament. Cada dia que passa, la xarxa està més estesa.

T’ha aportat alguna cosa positiva el teu pas a la presó?
Saber que quan t’atraquen a un caixer, si ho veu la càmera, cobres l’assegurança  i sino, no…

De nou dono gràcies al col·lectiu Crisi per l’atenció que han tingut amb aquest blog.