MadeByMiki ha rebut el premi Liebster.
Liebster Awards.
He de reconèixer que fins fa ben poc no en sabia res dels premis “Liebster Blog Awards”, però ara que l’he rebut trobo que és un premi prou interessant. Mil gràcies a http://desdelamediterrania.cat i tots els seus integrants pel premi.
Probablement lo millor del premi “Liebster” és la seva estructura piramidal, i tal i com passa amb la cotització a la Seguretat Social o amb els Bons de la Generalitat és una de les poques coses piramidals que no son il·legals.
Resulta que aquest premi el reps d’algun blog que creu que te’l mereixes, i aleshores cal que passis a ser de premiat a jurat seguint aquestes normes:
1.- copiar i enganxar el logo del premi al bloc, i enllaçar al blocaire que t’ho ha otorgat.
2.- nominar als teus 5 blogs favorits (han de tenir menys de 200 seguidors) i deixar un breu comentari en els seus blocs per fer-los saber que han rebut el guardó.
3.- demanar i esperar que aquests bloggers passin el guardó a altres 5 blogs.
Aquí us deixo la llista de blogs que he triat com a mereixedors d’aquest premi, evidentment n’hauria posat més, però tal i com passa amb la Constitució “aquestes son les normes que ens hem donat”. Ho sigui que som-hi:
1.- Mosaic “Fet de les opinions i reflexions que comentem i compartim”. Aquest bloc es mereix el premi sense cap mena de dubte per la seva joventut i força. En Tomàs és molt perseverant i el seu blog sempre ha anat creixent i fent-se important.
2.- Montsellado’s Blog “La caminada més llarga comença amb un pas”. M’encanta aquest blog, és molt personal i a sortit una mica “sense voler”, ho sigui que és un blog fresc i fet amb una naturalitat fantàstica.
3.- Ecolnomia “Hacia un nuevo modelo”. No podia faltar un blog crític i amb articles que inciten a la reflexió. A alguna banda hem de llegir allò que costa de trobar als diaris i que cal que sabem.
4.- Reflexionem-hi Hi ha blogs que sempre aporten alguna cosa, però mai saps a priori quina, aquest és un d’ells. Vietnam?, “Pedro el cabrero”, yperita?, tot hi cap a aquest blog. A veure si ara que tens premi ens actualitzem més sovint (de bon rotllo).
5.- Cine Fòrum ”Blog dedicat a analitzar el seté art”. Com un au Fènix alçant-se de les seves cendres, fa temps que aquest blog ha tornat amb molta força.
Gràcies a tots vosaltres per la vostra feina i perdoneu-me els molts amics bloggers que he deixat sense el seu merescut premi.
Cal que neixin blogs a cada instant*
Tenim competència!
De tant en tant hi ha algun blog que desapareix, és abandonat i deixa de ser actualitzat sense avís previ o s’acomiada de nosaltres amb un darrer post. A tots més o menys ens ha passat això, quan un blog que seguíem amb interès o fins i tot devoció ens abandona i ens deixa una enorme sensació de buidor, han estat molts posts, molts comentaris i un llarg aprenentatge mutu el que perdem.
Per sort, de tant en tant hi ha algú que agafa el relleu i un nou i prometedor blog neix, i això és el que avui us vull anunciar, el naixement de dos blogs creats per un antic col·laborador de MadeByMiki, es tracta de’n Jordi Pallarès, un jove periodista (jove i periodista, quina enveja…), un bon amic del que segur que aprendrem molt, com a mínim aquesta és la sensació que tinc sempre que l’escolto o el llegeixo.
Dintre d’uns anys quan en Jordi Pallarès sigui un periodista famós i milionari (n’hi han d’aquests??), recordeu-ho, va començar a MadeByMiki i tot el que sap ha estat gràcies a aquesta experiència. De fet tal i com va això del periodisme crec que li servirà de molt aquest aprenentatge previ, al futur li esperen algunes feines com aquesta: sense cobrar res i de baixa volada…
Poc més tinc per afegir, senzillament li desitjo molta sort amb el blog, que ho gaudeixi molt i que poc a poc vagi ampliant la seva audiència.
http://www.unnuvolmes.blogspot.com “Un núvol més enmig d’un cel immens anomenat internet”
http://poquesparaules.blogspot.com ”Poques paraules”
“Llei Sinde”
Tal i com passa amb tots els partits polítics, el PSOE també te una potent i extensa xarxa de blogs dedicats a lloar l’obra “socialista” i a atacar als crítics sense manies.
Ahir, tot buscant blogs favorables a la “Llei Sinde”, em vaig topar amb un post espectacular, amb un títol potent: “La Ley Sinde es Cojonuda”. Evidentment el discurs és el de sempre, es compara el compartir música o baixar-te una sèrie de TV amb el robatori amb violència a una carnisseria, també es compara la compra d’un llibre a la compra d’un cotxe, i no es va més enllà, no s’aprofundeix amb res no sigui cas que prenguem mal…
Segons aquesta opinió el “bookcrossing” és il·legal, el compartir amb altres el que sigui també. Suposo que les biblioteques també son llocs de trobada de criminals que llegeixen llibres sense pagar per fer-ho, uf!, la de llocs de treball que es deuen haver perdut per culpa d’aquest crim.
La “Llei Sinde” és la “Llei Sindemocràcia”, una vegada ha quedat demostrat (gràcies a les darreres filtracions al respecte de “wikileaks”) que el nostre govern democràticament escollit segueix les ordres de les “majors” i les pressions dels EEUU a l’hora de legislar en contra nostra, no hi ha cap tipus de legitimitat a tot el que ara ens volen fer (i ens faran) empassar.
On queda el socialisme amb una llei com aquesta?, suposo que al mateix lloc que quan es legisla en benefici dels bancs, les grans empreses, i contra els treballadors, funcionaris i jubilats. No hi ha ni rastre de socialisme al partit socialista, per sort la opinió pública segueix ben distreta a aquests país sota l’estat d’emergència, així no pensem en la brutal pujada de preus de l’electricitat, o la del transport públic… Resulta que el gran problema del país és l’intercanvi de fitxers per internet i jo no me’n havia adonat, potser que miri més la tele que allà ja em diran el que em convé.
15 comentaris