Anna Hernández i Bonancia surt de l’anonimat. Novembre 6, 2009

Ahir per totes bandes es va escampar un post de’n Rafael del Barco Carreras “La Gran Corrupción”:

http://lagrancorrupcion.blogspot.com/2009/11/cargos-de-anna-hernandez-bonancia.html

Aquest senyor, entre d’altres coses ja ens parlava el passat Juliol del ara tant famós Millet i el “seu” Palau de la Música:

http://lagrancorrupcion.blogspot.com/2009/07/patronato-fundacion-orfeo-palau-de-la.html

Lo interessant és la polseguera que ha aixecat el post sobre les molt variades feines de la esposa de’n Montilla, ha quedat clar l’enorme poder que poden arribar a tenir els blogs i la seva capacitat d’influència. La cosa va començar amb un enviament i re-enviament massiu de posts amb un resum del post i va anar progressant escampant-se al “menéame” i totes bandes de la xarxa per sortir desprès a les emissores de ràdio.

En aquest punt, l’indignació popular era generalitzada i el PSC via DIBA (Diputació de Barcelona), ha publicat en plena portada una nota de premsa on es matisa l’informació del blog “La Gran Corrupción”:

http://www.diba.cat/prem/noticia.asp?id=8932

Com han canviat les coses, ahir vàrem tenir a internet dues notícies interessants, per una banda una notícia surt del món dels blogs i provoca un terratrèmol mediàtic i per l’altra banda a Europa s’ha començat a acotar la llibertat a internet.

Aviat vindran noves mesures contra la perillosa llibertat d’expressió i els molestos  bloggers que van massa per lliure.

Cada dia tinc mes clar que internet se’ls va escapar de les mans i que estan en plena batalla per recuperar aquest molest recinte de llibertat sense el control de polítics i empreses.

Salvador Sedó Juny 18, 2009

Aquest senyor és en Salvador Sedó, entre moltes d’altres coses: membre del Comitè de Govern d’UDC des de l’any 2000 i candidat al Parlament Europeu de les passades eleccions (no se si n’ha sortit escollit, la veritat).

Com és que te el dubtós honor d’aparèixer a aquest blog?, doncs senzillament perquè no ha volgut publicar un comentari meu al seu blog. Tan sols per això, i com que tinc molt mal caràcter m’he emprenyat força. Jo tan sols volia rebre de ell una resposta, i m’he quedat amb les ganes de saber que opinava com a polític i persona sobre els aliments transgènics.

El post en qüestió és el següent:

http://salvadorsedo.wordpress.com/2009/06/05/catalunya-i-els-transgenics/

Aquí teniu exactament el comentari que no ha estat publicat (el vaig copiar ja que soc molt malpensat amb els polítics):

Hola Salvador, per casualitat he passat pel teu blog i hi ha una afirmació que trobo equivocada i parcial. Jo no soc un activista anti-transgènic ni res per l’estil, però afirmar això em sembla erroni:

“Primer de tot, ens haurien de demostrar que els transgènics són perjudicials per a la salut, com ho poden ser els fitosanitaris que s’usen a l’actualitat.”

Malament anem si nosaltres hem de demostrar a posteriori lo perjudicials que son els transgènics o qualsevol altre “producte” anem apanyats. El que cal demostrar és que els transgènics son beneficiosos i a mes:

-Que no tenen riscos per al manteniment de la biodiversitat.
-Que no es fan pràctiques discutibles en la realització de patents.
-Que la investigació en tecnologia per a la esterilització de les llavors de forma que la reserva de les mateixes no sigui possible i calgui cada any comprar noves llavors.
-Que no hi hagi l’obligació per part dels compradors de les llavors a la signatura de contractes que inclouen la prohibició de reservar part de les llavors.
-Que la obligació d’utilitzar herbicides de la mateixa casa comercial.

Em pots creure o no, però això t’ho dic des de un punt de vista independent, de persona preocupada pel món en el que vivim. No en tinc cap interès personal, però és un tema que em preocupa molt.

Perdona pel rotllo, i tot i que jo no voto (formo part d’aquesta gran majoria) felicitats pels vostres resultats.

Mes informació a:
http://www.fespinal.com/espinal/realitat/pap/pap40.htm

La pedagogia de l’ostentació. Setembre 14, 2008

No puc fer-hi res, jo com a concepte odio l’AVE, cada cop que el veig o me’n parlen penso el mateix, no hi hauria d’anar ningú. Ja se que semblarà pura demagògia, però tinc els meus motius. L’AVE es un tren per a rics, un caprici que hi ha països on el transport public es suficient i eficient es poden permetre. Ni Espanya (ni Catalunya, es clar) per descomptat forma part d’aquest grup de països. Estem on estem, i tenim un transport public tercermundista, així doncs on anem gastant-nos un dineral amb un AVE. I el que es pitjor, quina pedagogia fem a la nostra població.

A les pròpies enquestes de mobilitat quotidiana de la Generalitat de Catalunya del 2006 (les últimes que han fet) es reflexa que tan sols un 12% de la població es desplaça amb transport públic, per alguna cosa serà. La població no es tant estúpida, si tinguéssim un transport públic de qualitat el faríem servir molt més.

Aquest es l’exemple que ens donen les administracions, que desprès no es queixin de que els ciutadans demanin préstecs a “cofidis” per comprar la tele de plasma que no es poden permetre o el cotxe que no necessiten, la pedagogia de l’ostentació es transversal, i es mes còmode pensar que som la hòstia quan comprem algun luxe que no ens podem permetre.

… la mare que els va parir. Juliol 4, 2008

Acabo de rebre un mail per boicotejar productres fabricats a Catalunya, ho signa el “Grup d’Acció Valencianista”, en la que ens dona alternatives per a no comprar cap producte català, cito textualment:

A continuación presentamos una lista de productos que sólo representa una muestra de la infinidad de productos existentes en el mercado, con el objetivo de facilitar la identificación rápida de algunos productos fabricados en Cataluña.
En la tabla que a continuación se muestra aparecen en color rojo los productos catalanes y en verde los fabricados en el resto de España.

La presentació que m’han enviat em nego a difondre-la, es diu “COMERCIO_JUSTO1.pps” (comerç just ara es boicotejar a Catalunya ) m’ha agradat molt també aquesta puntualització, per afinar be la punteria.:

Las siguientes empresas tienen la sede social en Barcelona pero, o bien, no se fabrica allí, o bien, tienen fábricas por el resto del territorio español.

Litoral, Bimbo, Danone, La Lechera, maggi, Lanjarón, Sveltesse y Camy.

Potser lo millor de tot es la pudor a intolerancia que fa tota la pàgina amb campanyes com aquestes:

Tot aixó i molt mes ho trobaràs a la web d’una gent que viu contra Catalunya.

L’estatut de 1932 i l’estatut del 2006. Juny 17, 2008

Hi havia una vegada un país petit que no era país, per això va fer un referèndum amb l’objectiu d’aprovar un ambiciós estatut. La part mes ambiciosa d’aquest estatut era la definició de Catalunya com a un Estat dins la República Espanyola, primer pas per a una futura autodeterminació per al poble català. La llengua catalana seria segons aquest estatut l’única oficial a Catalunya.

El poble va votar en referèndum celebrat el 2 d’agost de 1931,hi participà al voltant d’un 75% de la població,i obtingué mes de un 90% de vots a favor.

Mes endavant va ser “convenientment” raspallat i retocat pel govern espanyol demostrant un gran respecte per a la democràcia.

L’historia sempre es repeteix?, doncs no tan sols caldria fer unes senzilles comparacions:

• La societat civil estava molt mes unida i mobilitzada.
• Les autonomies no estaven devaluades, aquest era el primer estatut d’autonomia de l’història d’Espanya.
• La situació politíca era força diferent amb un govern en mans d’esquerra republicana de Catalunya, que havia guanyat les eleccions per una gran majoria.

Feu una ullada a aquest link de l’estatut aprovat pel poble, comparat amb el estatut retallat del 1932.

www.elperiodico.com/info/suplementos/estatut/pdf/fcdp1.doc