“Over democracy”, quan la democràcia és massa democràtica.
Slavoj Žižek
Com molt be sabeu, tinc devoció per aquest gran pensador, i articles com aquest encara reforcen més aquesta sensació. Tal i com podeu suposar pel títol de l’article, el tema no pot ser més actual en plena “jornada de reflexió” sobre el moviment social promogut pels de “DemocraciarealYA”.
En Slavoj ens parla de la la confrontació entre la democràcia de la voluntat i els interessos del poble i la democràcia institucionalitzada, aquella que queda limitada pels legalismes formals, ho sigui allò que en diuen “les normes del joc”.
És evident que a diari els estats actuen sense tenir en compte la voluntat del seu poble, aquesta queda totalment supeditada a altres interessos, sovint inconfessables, aquesta és tècnicament la nostra democràcia, una democràcia de baix nivell, sense “excessos”.
La nostra democràcia actual està perfectament dissenyada per defensar-se del que considera amenaces externes o excessos democràtics. Si “democràticament” un partit no democràtic guanya unes eleccions (tal i com va passar amb els islamistes algerians), aquestes eleccions com sigui seran invalidades considerant que “el poble encara no està madur democràticament”. No cal anar tan lluny, el mateix ha passat al País Basc quan guanya algú que “no tindria que guanyar”, o quan algú gosa plantejar qüestions que afecten a les anteriorment esmentades “normes del joc”, els auto-anomenats demòcrates automàticament contra-ataquen amb fúria per evitar aquests excessos democràtics tan perillosos (com a mínim per ells).
Per tant, és molt convenient per a alguns el parlar sempre de “portar la democràcia” com sigui allà on no n’hi ha, però sempre cal que aquesta democràcia sigui la de la versió reduïda, aquella que consisteix en anar a votar de tant en tant uns partits afins a aquest sistema. La democràcia excessiva, la que posa per davant de tot els interessos dels ciutadans és massa perillosa i totalment incompatible amb la institucional.
Sobre la mobilització dels “indignats”.
No us perdeu el link a l'audio d'aquest crack de la comunicació.
Per començar, em plau dedicar-li aquest post al amic David, autor del gran blog “Calaix de/sastre” que sempre incita a la reflexió, i que al seu fonamentat post “Manis d’indignats” té un punt de vista força diferent al meu però com a mínim interessant.
Pel que puc llegir sembla que els partits polítics segueixen desorientats davant el moviment social dels “indignats”. Els partits tan sols han fet el que fan sempre, aplicar “el manual”, el vell i gastat manual de comportament que fan servir al davant de qualsevol situació. I que diu aquest manual al seu apartat de demandes democràtiques?, segur que aquesta música us sona molt:
-
Als espanyols els hi ha costat molt, fins hi tot la vida a alguns el tenir aquesta democràcia i el dret a vot, aquest sacrifici no ha de ser menyspreuat.
-
Si no estas d’acord amb el que hi ha, vés a votar i així podràs canviar les coses.
-
La culpa del que està passan és de “l’altre” partit, per tant exercint l’alternància democràtica pots canviar les coses.
-
Els partits polítics prenen nota de les queixes de la ciutadania, això ens farà reflexionar sobre la qualitat de la “nostra” democràcia.
-
A aquestes eleccions ens hi juguem tots molt, per això cal que tothom vagi a votar amb més ganes que mai.
Per una vegada tinc la impressió que aquestes buides consignes comencen a no tenir efecte, la part del “manual” que es refereix a la motivació electoral està fallant. Les evidents mentides dels successius governs han acabat han acabat amb la paciència de molts electors. Uns electors que poc a poc se’n han anat adonant de que votin a qui votin hi ha uns pilars que mai seran tocats, i aquests mateixor pilars son els que lentament van ofegant als ciutadans.
Molts d’aquests ciutadans avui s’informen ja d’una manera més lliure i democràtica, ja no son aquelles ovelles que s’empassaven tota la porqueria que sortia pels diferents telediaris. Avui molts ja decideixen quines notícies son les que els interessen i de quines cal prescindir. És més, ningú pot evitar que la informació vagi per víes tangencials i es transmeti de forma viral i totalment incontrolable pel govern.
Avui sabem perfectament que és el que els hi fa mal de veritat, els hi fa molt de mal sentir el que ara es diu a les places de moltes ciutats, allò de : “Dieu-nos la veritat”!, “Volem una democràcia real”, “No els votis”…
Aquests ciutadans el que demanen és una democràcia de millor qualitat, que la sobirania torni al poble. El fet d’estar en contra del bipartidisme no els converteix en apolítics, de fet per primera vegada en mig d’aquesta lamentable campanya electoral hi ha algú que parla de política.
El sol fet de que hi hagi força gent que es trobi a una plaça per xerrar, debatre i compartir uns recursos és positiu, o estarien millor veient el “Sálvame de Luxe”?. Els que fa temps parlaven de desgana i manca d’implicació no és just que avui critiquin a aquells que com a mínim tenen l’esma de queixar-se.
Per altra banda cal reconeixer que aquestes mobilitzacions arriben molt tard, que hi ha una gran dispersió d’idees, que molta gent no es sent representada, que el moviment ha estat massa mimètic… Tot el que vulgueu, però el que no podem fer és passar-nos la vida criticant a tothom perquè aquí no es queixa ningú i ara possar-nos a despotricar de la gent que es queixa.
Anem-nos tots entrenant, perquè hi ha indignació per llarg, d’això és de lo únic que estic totalment segur.
El link que he promés al principi,en César Vidal acusant als manifestants d’estar entrenats per etarres :
http://fonoteca.esradio.fm/2011-05-18/editorial-de-cesar-vidal-la-banda-de-la-porra-28129.html
I una mica de informació des de fora:
8 comentaris