Recull de premsa.
Mentre em treballo un nou post us deixo tres articles que m’han semblat molt interessants i una cançoneta per començar el cap se setmana amb alegria.
N’hi ha que portem tant de temps dient el mateix que en Quim Monzó…:
El Ministre Soria, no sap res todo sobre energía, però tampoc en sap gaire sobre economía:
http://www.economiaapiedecalle.com/?p=444
Una alegria pels que sempre comprem els mòbils lliures i “trinco, trinco”:
Els valors de’n Manfred Max-Neef, Premi Nobel Alternatiu d’economia.
En Manfred Max-Neef va estudiar economia, i més endavant va fer carrera com a empleat de la empresa petrolera Shell. Aquesta feina no li va durar massa, ja que al adonar-se’n de les implicacions de la seva feina, la va deixar per dedicar-se a estudia els problemes dels països en vies de desenvolupament. No va fer això precisament des de els despatxos, va conviure amb els més desafavorits durant anys i això li va fer obrir els ulls i veure la economia des de l’altra banda. Va treballar per la ONU i va desenvolupar la seva tesi anomenada “economia descalça”* i “economia a escala humana”. Son famoses les seves hipòtesis sobre les 10 necessitats bàsiques humanes i la idea de que a partir d’un determinat punt del desenvolupament econòmic, la qualitat de vida comença a baixar.
És evident que no tots els economistes son iguals o pensen de la mateixa manera, però actualment sembla que només n’hi hagi amb una sola ideologia, la neo-liberal. Portem molts anys amb aquesta dictadura, tan sols s’ensenya aquest tipus d’economia a les escoles i universitats, tan sols es porta a terme aquest tipus d’economia.
Per en Manfred sempre hem necessitat uns economistes més cultes, amb una ment més oberta i amb coneixements molt més enllà de la pura economia. Cal percebre la economia com un subsistema dins de un sistema més gran: la biosfera, és evident que depenem totalment de la natura. Avui impera la visió contraria, la que veu la biosfera com a un subsistema de la economia, la miopia dels economistes els fa creure que aquesta és al damunt de totes les coses, quantes vegades heu sentit allò de “tot és economia!”, amb aquesta visió portem anys anant cap el desastre total. Tal i com diu en Manfred: “avui el que fan els economistes està totalment deshumanitzat”.
La principal aportació d’aquest economista pot ser resumida en els seus cinc postulats i un valor essencial:
-
1. La economia és per servir a les persones, i no les persones per a servia a la economia.
-
2. El desenvolupament és per a les persones i no per a les coses.
-
3. Creixement no és el mateix que desenvolupament, i el desenvolupament no requereix necessàriament de creixement.
-
4. No hi ha economia que sigui possible sense els serveis de l’ecosistema.
-
5. La economia és un subsistema d’un sistema més gran i finit: la biosfera. Per tant el creixement permanent és impossible.
-
I el valor essencial per a sostenir una nova economia hauria de ser que cap interès econòmic, sota cap circumstància, pot estar per damunt de la vida.
*”Economía descalça:” “Yo trabajé al rededor de diez años de mi vida en áreas de pobreza extrema, en las sierras, en la jungla, en áreas urbanas en distintas partes de Latinoamérica. Al comienzo de este periodo, estaba un día en una aldea indígena en la sierra de Perú. Era un día horrible; había estado lloviendo todo el tiempo. Estaba parado en una zona muy pobre y enfrente de mí estaba otro hombre parado sobre el lodo ( no en el barrio pobre sino en el lodo). Y bueno, nos miramos. Este era un hombre de corta estatura, delgado, con hambre, desempleado, cinco hijos, una esposa y una abuela. Yo era el refinado economista de Berckeley, maestro de Berckeley, etc. Nos mirábamos frente a frente y de pronto me di cuenta de que no tenía nada coherente que decirle en esas circunstancias; que todo mi lenguaje de economista era obsoleto. ¿Debería decirle que se pusiera feliz porque el producto interno bruto había subido un 5% o algo así? Todo era completamente absurdo. Entonces descubrí que no tenía un lenguaje para ese ambiente y que teníamos que inventar un idioma nuevo. Ese es el origen de la metáfora “barefoot economy” o economía descalza, que, en concreto, significa la economía que un economista usa cuando se atreve a meterse en los barrios bajos. El punto es que los economistas estudian y analizan la pobreza desde sus oficinas lujosas, poseen todas las estadísticas desarrollan todos los modelos y están convencidos de que saben todo lo que hay que saber sobre la pobreza. Pero ellos no entienden la pobreza. Ese es el gran problema. Y es también el motivo por el cual la pobreza aún existe. Esto cambió completamente mi vida como economista. Inventé un lenguaje coherente para esas condiciones de vida”.
*Fragment d’una entrevista a en Manfred Max-Neef publicada a:
http://literalmagazine.blogspot.com/2010/11/traducida-al-espanol-por-rose-mary.html
Pàgina web de Manfred Max-Neef amb tres llibres en format PDF per baixar-se de manera gratuïta:
http://www.max-neef.cl/inicio.php
Un vídeo d’una ponencia d’una hora a la Universidad Internacional de Andalucia (absolutament impresionant):
http://www.blip.tv/file/2951120
Obtingut de:
Jocs de mans a Portugal, il·lusionisme a Espanya.
Fa 28 anys, en un no tan llunyà 1983 l’economia Portuguesa ja va ser intervinguda pel FMI, pel que sembla aquesta intervenció no ha tingut efectes positius a llarg termini, ja que avui tornen a ser de nou a l’estacada.
Pel que sembla alguna de les mesures aplicades aleshores es tornaran a provar de nou, de moment la que sembla amb més números és la de pagar les pagues extraordinàries dels funcionaris amb Deute del Tresor.
Al fer això es produeix un joc de mans espectacular, per una banda l’estat col·loca el deute que no pot vendre als seus funcionaris i per l’altra s’estalvia un munt de diner líquid que possiblement no té. Evidentment per fer això cal collar una mica més als funcionaris per evitar que protestin i acceptin aquest tipus de pagament, però això segur que no serà massa difícil, amb una mica de pressió i una mica de patriotisme barat segur que acaben cedint…
És absolutament sorprenent el veure com l’estat por fer tota mena de trampes amb els seus súbdits, sembla que tenen via lliure per fer tota la enginyeria financera que els hi sembli, i a més, tal i com ha passat tant a Grècia i Portugal (i suposo que deu passar a totes bandes) es permeten maquillar (o podríem dir manipular) les dades econòmiques sense cap mena de control ni posterior assumpció de responsabilitat ni política ni penal.
I que coi està passant amb Espanya?, doncs crec que tal i com es comenta per moltes bandes [una cordial salutació a www.ecolnomia.tk], Grècia, Irlanda i Portugal han estat intervinguts de manera visible i pública, però com que la economia espanyola és massa gran aquí el que s’ha fet és una intervenció “de facto” però sense anunciar-ho als quatre vents per intentar amagar una caiguda estrepitosa i insostenible per a la Unió Europea. Dit d’un altra manera n’estic ben segur que portem un munt de temps vigilats i dirigits des de fora però fent veure allò tant ibèric de “tranqui, que yo controlo”.
7 comentaris