Bankia, una enorme pila de merda.
“Hazte Bankero” ens deien per la tele, als diaris, al metro, per totes bandes. Aquella propaganda fastigosa la van fer en un moment on ser banquer no era lo més ben vist del món, però segur que força gent es va apuntar a això tan modern de obtenir el títol de “Banker” per mil euros.
A aquestes alçades ja tothom sap (o hauria de saber) que els productes financers com més s’anuncien més merda son. Els casos més recents així ho confirmen: “Nueva Rumasa”, “Bons de la Generalitat”, “Bankia”… tot plegat un munt de merda de magnitud descomunal esperant a que hi hagi algú que la compri en petites porcions i més tard ja s’ho trobarà.
És difícil d’entendre com ens cal llegir a un professor d’ESADE com en Robert Tornabell escrivint: “Bankia és un problema per a Espanya, tenim que aprendre que els actius tòxics han de ser netejats, no fusionats en un problema més gran”. Per això ens calen els economistes?, no resulta evident que si ajuntem moltes muntanyes de merda aquesta no desapareixerà, tan sols obtindrem un “Everest” de merda, convertirem molts petits problemes en un de molt gran.
Aquesta sensació de pressa de pèl per part d’economistes i polítics la tinc a diari, ens proposen unes solucions molt senzilles i que no hi ha qui se les cregui, son un desafiament a la lògica. Això sí, així anem fent allò de “qui dia passa any empeny”, però aquesta manera d’actuar no ens surt de franc (si exceptuem a banquers i polítics), el no reconèixer els problemes multiplica per molt el que ens costarà arreglar-los.
I així mentre nosaltres anem anant a treballar, llegim el diari, mirem la tele o perdem el temps amb qualsevol cosa, si ens hi fixem bé notarem com cada dia ens posen la ma a la butxaca i ens van robant els nostres diners per a pagar la seva festa. Aquesta festa l’han fet uns, però la ressaca la patirem uns altres…
*M’encanten les comparatives que fa en Escolar al seu web:
- “Un trabajador que cobre el SMI tardaría dos siglos y seis décadas en ganar lo que Rato se levantó en 2011″.
- “José Ignacio Goirigolzarri, se llevó 68,7 millones de euros tras jubilarse con 55 años del BBVA. Para que un empleado con el SMI pudiese cobrar una cantidad así, necesitaría 7.600 años de trabajo.”
El preu de ser catalans.
Fa uns dies a “El Món a RAC1″ es va poder escoltar un treball periodístic interessant, es tracta de “El preu de se catalans”, una comparació entre el que ens costen les coses a Catalunya i el que costen a altres bandes d’Espanya.
Realment va resultar força interessant el escoltar aquest article d’investigació, però jo li trobo algun problema de fons i de forma al treball. Ben mirat no és més que un més d’aquells estudis superficials que porten una clara intencionalitat política al darrera.
La comparació de les dades es fa quan i amb qui convé per donar-li més espectacularitat a les xifres. Hi ha un clar victimisme a les xifres, ho sigui el ja conegut “Espanya ens maltracta”, però enlloc hi trobareu una mínima crítica al comportament dels nostres governants i la seva responsabilitat en el que ara tenim.
És força difícil d’empassar el victimisme desprovist d’autocrítica, però segur que resulta més pràctic per a molts l’ometre la seva responsabilitat. Si en Jordi Pujol, que tant parla ara, en 23 anys hagués pensat més en el seu poble i menys en el seu partit no hi ha dubte de que avui no ens trobariem on som. Però ell i els seus predecessors han pensat més en el seu benefici que en el nostre, i el poble a l’hora de buscar responsables sempre té més fàcil el mirar fora.
La situació és especialment trista pels que mai hem votat a cap d’aquests senyors que ens governen, ja que ni comprem les excuses d’uns ni podem consolar-nos creient en maltractaments externs.
Certament, el tracte que rebem no és correcte, no podem culpar tan sols a una banda, portem 34 anys d’autogovern i encara avui hem de sentir les mateixes cantarelles a diari, és molt cansat.
No fa massa vaig sentir a en Jordi Pujol afirmant que ell va enganyar als japonesos, els hi va dir que els catalans “erem gent seriosa”, creieu-me, no va enganyar tan sols als japonesos, però això no ho pot dir tan alegrement…
http://rac1.org/blog/noticies/programes/el-mon-a-rac1/quant-ens-costa-ser-catalans/
Som els millors i els més guapos!!
Pel que sembla ni això...
A Catalunya portem un munt d’anys vivint de falses il.lussions, els nostres polítics s’han dedicat
a vendre’ns fum durant legislatures i nosaltres “hem comprat” alegrement aquesta Catalunya
imaginària. Els antics governs de CiU ja es van gastar molts diners amb aquesta missió, molts
recordareu aquells missatges institucionals dignes de Goebels: “Som 6 milions”, “Catalunya,
motor d’Europa”…
Poc a poc això va anar fent el seu efecte i el sempre complaent poble es va creure que érem un
altra cosa, que la nostra economia competía amb la de Bavària, que nosaltres érem els més rics
d’Espanya i menjàvem a part. A més fos quin fos el govern de torn una cosa no fallava mai,
sempre obteniem el millor pacte fiscal de la història amb Espanya, un pacte sensacional que al
cap de quatre dies ja era totalment insuficient…
No ens enganyem, hem estat i estem governats per una colla de “trileros” que tenien com a gran
preocupació que nosaltres no ens en adonem mai de on coi és la boleta. Lo millor de tot és que
a aquestes alçades de la pel.lícula encara hi ha gent que segueix amb la fe intacta, és sorprenent
com a mínim.
Ahir llegia al diari “El Triangle” aquesta notícia que sembla que no és tal , ja que els medis
sembla que no la troben interessant:
“Catalunya només gastarà el 2012 la meitat de la mitjana de la UE en salut i educació. La
despesa per a aquest curs suposarà el 6,5% del PIB i se situarà per sota d’Estats com Romania.
Els 27 estats de la Unió Europea gasten, de mitjana, un 13% del PIB en salut i educació pública.
La xifra representa el doble del que hi destinarà Catalunya el 2012 (6,5%)”
Com que jo crec que val la pena saber això ho publico aquí i ho promociono al “Meneame” on vés
per on ha arribat a portada i hi ha molta gent que la troba “noticiable”.
http://www.meneame.net/story/cataluna-solo-gastara-2012-mitad-media-ue-salud-educacion-cat
*Espero que l’Ahse (és de Romanía) no s’ho prengui malament…
15 comentaris