El present i futur d’Espanya segons el diari “Die Welt”. Desembre 18, 2008

El diari alemany “Die Welt” ha publicat un article sobre la situació econòmica present i futura d’Espanya.
Aquest diari a principis del 2008 ja informava sobre la monumental castanya immobiliaria, i ara situa a Espanya economicament al costat de Rumania i bulgaria.

Tanmateix la premsa alemanya va plena d’articles sobre la dramàtica situació economica a Espanya, amb afirmacions com les següents:

-Ara son els espanyols els que tornen a fer treballs al camp que fins ara evitaven, com la recollida d’olives.
-Espanya està sota l’amenaça de la pobresa masiva.

-200.000 persones han perdut el seu treball en pocs mesos mentre la tasa d’atur d’Espanya es situa com la mes alta d’Europa, hi han mes de 180.000 families hipotecadas amb el seu patrimoni seriosament amenaçat.
-Durant el mes d’octubre 6200 persones diaries s’han apuntat a l’atur.

L’impacte de la crisi a Espanya crea molta atenció a Alemanya, la corresponsal de La Vanguardia Clara Roglan afirma que molta gent li pregunta a diari per situacions que els alemanys llegeixen als diaris però no s’acaben de creure.

-Es cert que els espanyols financien el cotxe durant varis anys?

Sí…

-Es veritat que hi ha gent que paga les vacances a terminis?

També…

-Lo de pagar la tele en sis mesos es una llegenda urbana, no?

Em temo que no…

De vegades les coses es veuen millor des de lluny.

El que li espera a Espanya. Desembre 7, 2008

The economist ha fet varis articles polèmics sobre el seu punt de vista de l’Espanya d’avui. He trobat una traducció al català a aquesta p’agina web:

http://laclairenlared.blogspot.com/

http://laclairenlared.blogspot.com/2008/11/qu-le-espera-espaa.html

Pels mes políglotes aquí teniu els links als articles en Anglès:

Zapatero’s Gambits
How much is enough?
Banks, bricks and mortar
In search of a new economy
A cooler welcome
The Spanish legion
The perils of parochialism
Speaking to the prime minister of Spain

Martxelo Otamendi i la seva denuncia. Setembre 17, 2008

En Marxelo Otamendi era el director del diari basc “Euskaldunon Egunkaria”, quan al 2003 el judge Juan del Olmo va clausurar el diari de forma preventiva i cautelar per 6 mesos. Fins ara els mesos i anys van passant amb prorrogues i desestimacions dels recursos de la defensa.

Sense anim de ser exhaustius les dades son les següents (“toma” homenatge a en César Vidal):

1. En aquesta operació varen ser detingudes 10 persones, entre elles tots els directius del diari.
2. Tots els directius eren promotors de la cultura basca, entre ells el jesuita Txema Auzmendi subdirector de Radio Popular a Donosti.
3. El mateix dia del tancament es va publicar una nota de premsa per part de la fiscalia de l’Audiència Nacional en la que s’afirmava la coordinació entre el jutge Juan del Olmo i el ministre de l’interior.
4. A tots els detinguts se’ls hi va aplicar la llei anti-terrorista.
5. Després de la denuncia de tortures per part de cinc dels detinguts l’estat va respondre amb una querella per injuries i calumnies contra la guardia civil.
6. També se’ls hi va dir que al denunciar tortures demostraven formar part d’ETA.
7. Amnistia Internacional va fer varis comunicats exigint un rápid aclariment i justificació dels fets.
8. El parlament basc va aprovar una proposició de recolzament al diari “Egunkaria”.
9. La Companyia de Jesus també va sortir en defensa de el pare Auzmendi recordant que era publicament reconeguda la seva postura contraria a la violència i en la defensa de tots els marginats.
10. El periodista Gorka Landáburu, víctima d’un intent d’assassinat per part d’ETA també es va manifestar contra el tancament.
11. El jutge Juan del Olmo va ordenar al 2005 la liquidació total de l’empresa.
12. A l’any següent el 2006 el judge de l’Audiencia Nacional Miguel Ángel Carballo va ordenar l’archiu del cas al no trobar relació entre el diari i ETA. A sobre va considerar improcedent celebrar un judici oral contra els condemnats.
13. El propi jutge Juan del Olmo va dir que lo unic que es podia demostrar es que ETA tenia un cert interés en el projecte “Egunkaria”. “una cosa es que, en los albores del periódico, la banda esté interessada e informada (…) y algo muy diferente es que ello implique que se le pueda atribuir su creación, su impulso o su control, y menos aún a los gestores del periódico procesados en la presente causa”
14. Avui es mantenen les acusacions per formar part de banda armada a els directius de l’empresa, amb una petició d’entre 12 i 14 anys de presó.
15. A part també se’ls jutja per un suposat delicte contra l’Hisenda publica (demanen entre 13 i 20 anys de pressó i 235 milions d’euros de multa).
16. Seran jutjats per l’Audiencia Nacional tot i que aquesta no te competència per jutjar delictes econòmics.

Doncs be, després de tot això tan sols us demanaria que feu una mirada a les declaracions de Martxelo Otamendi, on explica les seves tortures i el motiu d’aquestes, mireu els videos i jutgeu vosaltres mateixos.

http://www.kaosenlared.net/noticia/martxelo-otamendi-denuncia-reino-espana-ante-tribunal-estrasburgo-no-i

http://www.ideasapiens.com/actualidad/politica/nacional/cierre_%20diario_%20egunkaria.htm

La pedagogia de l’ostentació. Setembre 14, 2008

No puc fer-hi res, jo com a concepte odio l’AVE, cada cop que el veig o me’n parlen penso el mateix, no hi hauria d’anar ningú. Ja se que semblarà pura demagògia, però tinc els meus motius. L’AVE es un tren per a rics, un caprici que hi ha països on el transport public es suficient i eficient es poden permetre. Ni Espanya (ni Catalunya, es clar) per descomptat forma part d’aquest grup de països. Estem on estem, i tenim un transport public tercermundista, així doncs on anem gastant-nos un dineral amb un AVE. I el que es pitjor, quina pedagogia fem a la nostra població.

A les pròpies enquestes de mobilitat quotidiana de la Generalitat de Catalunya del 2006 (les últimes que han fet) es reflexa que tan sols un 12% de la població es desplaça amb transport públic, per alguna cosa serà. La població no es tant estúpida, si tinguéssim un transport públic de qualitat el faríem servir molt més.

Aquest es l’exemple que ens donen les administracions, que desprès no es queixin de que els ciutadans demanin préstecs a “cofidis” per comprar la tele de plasma que no es poden permetre o el cotxe que no necessiten, la pedagogia de l’ostentació es transversal, i es mes còmode pensar que som la hòstia quan comprem algun luxe que no ens podem permetre.