Ja fa un temps em vaig trobar en una situació curiosa. Un conegut meu, petit empresari de tota la vida, em va ensenyar el seu portàtil i dient-me la coneguda frase: “tu que hi entens d’informàtica…, l’ordinador no se’m engega“. En aquell moment em vaig treure de la butxaca el meu llapis USB amb “SLAX linux” (algun dia us en parlaré), i li endollo a un port usb, engego el portàtil, F11,F12,F11,F12,F11,F12 (no sabia amb quin dels dos podria triar el boot), i màgia, es carrega en un moment el SLAX linux.
En aquell moment li dic:
-Que, que et sembla?
-Doncs que no sé que és això que m’has posat.
-[Endollo l'ordinador al router i faig click al firefox] Veus ara pots navegar per internet… no pateixis que no t’he tocat res del disc dur, “estem funcionant” des de el stick USB. I aquest sistema operatiu és un linux, un sistema lliure i totalment gratuït.
-Ah, i té “Office”?
-Doncs no, te programes que fan el mateix i de manera gratuïta com aquest [en aquell moment faig click al "Abiword"], fins hi tot pots desar i carregar arxius en el mateix format que l’Office.
-Pots fer el mateix que amb el windows i gratis?
-Exacte, pots fer el mateix però gratis, el sistema i els programes son gratuïts, no et cal fer servir antivirus, ni antispyware, i tot funciona molt bé.
-[Sense cap tipus d'il·lusió a la seva cara] Doncs això s’ho carrega tot, linux és totalment anti-sistema. El mercat es basa en pagar per obtenir alguna cosa a canvi, això no pot ser.
Aquest senyor, una vegada va tenir solucionat el problema amb el seu portàtil, va seguir com d’immensa majoria amb el seu windows, aquell sistema operatiu “que ja se fer anar” i “millor passo de coses estranyes”.
Tot i així em va fer veure amb claredat la veritable diferència entre windows o mac i linux.
Doncs, la veritable diferència és purament ètica i filosòfica. La discussió eterna entre uns i altres, sobre quin sistema és el millor, no és lo veritablement important.
La filosofia en la que es basa linux, és la de compartir i millorar les coses entre tots i en benefici de la comunitat. Una idea que seria molt interessant per aplicar-lo a les empreses farmacèutiques i l’investigació i desenvolupament en benefici de la comunitat.
Però queda clar que això és massa antisistema, va massa contra un sistema que compta amb l’únic objectiu del benefici econòmic costi el que costi. A aquesta banda i trobarem sense cap mena de dubte el que ens venen Microsoft o Mac, amb els seus variats productes que son utilitzats de manera massiva per una societat que no vol canviar perquè no ha estat educada per fer-ho.
Potser estic pecant d’idealista, però mentre uns i altres ens barallen amb coses tant intranscendents com quin sistema operatiu triga menys en arrencar, o quin és mes maco, o quin és l’última versió que hi ha. Ens oblidem de lo principal, de ser plenament conscients del que estem “consumint”, i que tenim el dret i la sort de poder decidir quin sistema operatiu volem i que volem que aquest faci i que no, per molt greu que els hi sàpiga a alguns. 
Per acabar aquest post us passo a transcriure algunes frases cèlebres del pare del GNU/linux i fundador de la Free Software Fundation (FSF) i activista incansable Richard Stallman:
“L’èxit és la meta? Penso que no. L’objectiu és aconseguir, defensar i mantenir la nostra llibertat “
“Posar patents a llicències sobre el programari és com posar patents sobre les receptes culinàries. Ningú no podria menjar a menys que pagués per la llicència de la recepta “
“Beethoven era un bon compositor perquè utilitzava idees noves en combinació amb idees antigues. Ningú, ni tan sols Beethoven podria inventar la música des de zero. El mateix passa amb la informàtica “
“Que les empreses tinguin especial influència en la política significa que la democràcia està malalta. El propòsit de la democràcia és assegurar-se que els rics no tenen una influència proporcional a la seva riquesa. I si tenen més influència que tu o que jo, això significa que la democràcia està fallant. Les lleis que obtenen d’aquesta forma no tenen autoritat moral, sinó la capacitat de fer mal “
“La llibertat no és poder triar entre unes poques opcions imposades, sinó tenir el control de la teva pròpia vida. La llibertat no és triar qui serà el teu amo, és no tenir amo “
“Ensenyar als nens l’ús de programari lliure a les escoles, formarà individus amb sentit de llibertat”
“Les obres de coneixement han de ser lliures, no hi ha excuses perquè no sigui així”
Us presento una pel·lícula documental, feta sense objectius comercials i que lliurement podeu descarregar, copiar i projectar sempre que sigui de manera gratuïta.
