Diaspora*, una xarxa social lliure i respectuosa amb les teves dades.

Potser ja us en heu adonat de que no soc massa amic de les xarxes socials, les he tastat gairebé totes, però no m’hi enganxo. Potser lo més semblant que faig és això que fem molts d’anar per WordPress relacionant-me amb blogs i bloggers que admiro.

Tot i això no perdo la curiositat i si hi ha alguna novetat a priori atractiva, no me’n estic de fer-li una ullada. Això és el que vaig voler fer amb la xarxa social Diaspora, per començar el nom em va semblar atractiu, a més és una xarxa totalment lliure i respectuosa amb les teves dades, tot en principi tenia bon aspecte.

Així doncs, ara fa uns mesos m’hi vaig apuntar i sorpresa!, no hi ha alta immediata, rebs un mail que et diu que ja s’ho miraran… i més o menys cada mes et trobes un altre mail que et recorda que encara son vius, no pateixis…

I aquest passat divendres he rebut la confirmació de l’alta a Diaspora, per començar la sensació és molt bona, he estat acceptat!, han trigat mesos però ja soc un dels escollits, potser que ara faci resum del que és i les sensacion a aquesta xarxa tan alternativa.

Aquesta xarxa ha estat creada per quatre estudiants de entre 19 i 22 anys, Dan Grippi, Max Salzberg, Raphael Sofaer i Ilya Zhitomirskiy, tots quatre, estudiants de l’Institut Courant de Ciències Matemàtiques de la Universitat de Nova York. La seva intenció va ser crear una xarxa social que respectés la intimitat dels seus usuaris i en el caràcter obert de la plataforma.

Diaspora compta amb una interfície en català i el seu disseny és més semblant a Google+ que no pas a Facebook. Admet l’ús de pseudònims, no inclou anuncis publicitaris i en cap cas es venen les dades que hi introdueixen els usuaris. Diaspora és una xarxa distribuïda en què ordinadors del tot separats es connecten entre si directament, i això permet als usuaris d’intercomunicar-se sense perdre el control de la intimitat. Els usuaris tenen el control total de les dades personals que vulguin compartir a la xarxa i la possibilitat de desar-les, si volen, en un servidor propi i no als de Diaspora.

De moment els pocs minuts que he passat a Diaspora han estat agradables i interessants, és una xarxa on la població masculina és abrumadora, amb una presència enorme de gent alternativa amb uns interessos molt orientats cap el software lliure, ecologia, ciència, natura, idiomes…

Si voleu, us puc enviar invitacions per aquesta xarxa, entenc que això de les xarxes socials ja cansa, però Diaspora és un altre història.

Us deixo amb la dedicatòria que li van fer a en Ilya Zhitomirskiy, un dels fundadors de Diaspora prematurament desaparegut.

Ilya Zhitomirskiy, 1989 – 2011

This weekend we lost one of the brightest minds of the technology world, and one of our best friends. Ilya Zhitomirskiy was a crusader—or, as he called himself, a Dragonslayer—for freedom, privacy, and openness on the Internet. He believed in the power of technology to make the world a better place. And through the creation of Diaspora, he did.

His passions were infectious. His parties epic. He “dreamed a better, freer future, and threw himself completely into building what he dreamed.”^[1] The thousands of tweets and hundreds of news articles reporting his passing are a testament to the influence of his words and the strength of Diaspora’s vision. “Every time I saw Ilya, he had a new plan to save the world. He was optimistic without irony.”^[2]  It pains us greatly that we will no longer be graced by the bright-eyed idealist in the American flag shirt making us all believe in the open web.

As Ilya himself said, “There’s something deeper than making money off stuff, being a part of creating stuff for the universe is awesome.”

While his life ended, his vision and passion live on. The world needed his voice. We’ll miss you Ilya.

There are memorials planned for Friday, Nov. 18  in San Francisco, and Sunday, Nov. 20 in Philadelphia. In life, Ilya brought people together. In death, he would have wanted the same thing. Everyone is welcome.

If you would like to speak, share a memory, or anything else, please email us at remembering_ilya@joindiaspora.com 

L’efecte 11/11/11 contra MadeByMiki.

I mira que es veia a venir, el 11/11/11i a part de servir perquè molta gent perdi la fe amb la sort i deixar de ser pobre, també era un de tants dies on se celebrava la fi del Món. Jo no acostumo a fer cap mena de cas a aquestes qüestions tan “esotèriques”, però aquesta vegada he de reconèixer que des de aquesta data alguna cosa semblant a la fi del Món estic patint. Per ser més exactes m’he quedat sense servei d’internet a casa, i això m’ha fet veure la llum. No he tingut mai un internet decent, sempre he anat tirant amb algun imternet mòvil d’aquests baratets i amb un límit de descàrrega, però tot i així la meva addicció és considerable. Ara resulta que soc addicte als vostres posts, als comentaris, i a tres o quatre pàgines que visito a diari. No és que no pugui viure sense això, però no hi ha cap eina que em faci desconnectar de tot com ho fa una estoneta de navegació.Queda clar que he tornat a caure en allò de creure’m el que em diuen, i soc reincident. Al voler canviar de companyia (aquella mania que tenim molts de canviar el nom de qui ens roba…), em van dir allò de: “No pateixis, no et quedaràs ni 5 minuts sense connexió”, i evidentment porto des de el passat 11 pel matí.

Ocasionalment m’he connectat de manera ràpida des de la feina o algun d’aquests espais amb la WIFI oberta, però això no és comparable de cap manera amb la navegació relaxada casolana.

Finalment ahir per la tarda vaig caure a la temptació i -si, ho confeso-, vaig agafar una de les moltes connexions qie arriben a casa i amb la distribució Linux “Backtrack 5” en 10 minuts em vaig connectar a una d’aquestes xarxes i vaig poder consultar els mails i fer uns quants
comentaris a blogs amics.

Avui em barallaré de nou amb els proveidors d’internet i tornaré a preguntar-me allò de: perquè coi pago una cosa que puc obtenir de manera senzilla totalment gratis?.

Steve Ballmer, penseu en ell quan feu servir Windows.

Steve Ballmer el més famós dels CEO de Microsoft, s’ha afegit a la llarga i sospitosa llista de personatges que ataquen el sistema operatiu Android. En certa manera puc entendre que ho facin des de Apple (aquella empresa que va començar copiant el nom i el logo de “Apple Records” però que s’emprenya molt quan els altres fan lo mateix), però Microsoft?, el gran perdedor de la batalla dels mòbils i tablets fa el ridícul al criticar el sistema de Google.

Doncs en Steve Ballmer ha afirmat en una conferència a San Francisco (California) que: “Cal ser un cientific en informàtica per fer servir Android”.

Naturalment en Ballmer es deu a la seva empresa, i cal que vengui el seu sistema Windows Phone, o com a mínim fer que algú en parli, ja que la seva quota de mercat és ridícula, i encara més si tenim en compte el seu absolut domini per no dir monopoli en el camp dels ordinadors portàtils i de sobretaula.

L’amic Ballmer també ha gosat a criticar l’altre gran rival que se li menja el mercat, segons ell el iPhone t’obliga a “navegar per un mar d’icones per a fer qualsevol cosa”, evidentment tot això i molt més queda superat pel seu sistema.

Mentre Android ha significat el gran éxit i popularització de Linux, Windows Phone  és tot un desconegut que ha de pactar i pagar per obtenir dispositius que l’equipin tal i com ha passat amb la decadent Nokia. Cal destacar que el primer dispositiu mòbil parit per aquestes dues empreses portarà el  encertat nom de “Nokia Lumia” que en castellà significa “Nokia Puta”, més que un nom és tota una declaració de principis.

Apple mana entre els tablets de gama alta amb els seus iPhone i iPad ,i Android té pràcticament copat tot el mercat de telèfons i tablets de gama mitja i baixa. Poc forat li queda a Windows per ocupar, per tant, els hi toca el no saber perdre i seguir despotricant dels altres.

Us deixo un recull de frases pronunciades per en Steve Ballmer, que  més que el director executiu de Microsoft sovint sembla del “Club de la comèdia”:

- Linux és una joguina (2001)

-Cal reutilitzar i no inventar (2004)

- Linux viola 275 patents (2006)

- No, no faig servir un iPod. Tampoc els meus fills. Els meus fills, en molts aspectes estan tan malcriats com molts altres nens, però com a mínim amb això no els hi he rentat el cervell: ano feu servir Google i tampoc un iPod.

- La comunitat que desenvolupa software lliure son una nova classe de comunistes.

- Si Google deixa a Android com a lliure i gratuït, no entenc la seva estratègia.

———————————————————————————

Una gran interpretació:

Adorant a la secta: