Low, “Especially Me”

LOW

“Especially Me”

Cry me a river
So I can float over to you
The bearer to deliver the news
I’m over the moon
And underfoot
All these elixirs would be moot

‘Cause if we knew where we belong
There’d be no doubt where we’re from
But as it stands, we don’t have a clue
Especially me and probably you

You’ve fallen in a slumber
Just wake one more time
To miss or put asunder
Would be a crime
Some songs feel like butter
Some songs sound like cake
This little number is for your sake

‘Cause if we knew where we belong
There’d be no doubt where we’re from
But as it stands, we don’t have a clue
Especially me and probably you

‘Cause if we knew where we belong
There’d be no doubt where we’re from
But as it stands, we all need the truth
Especially me and probably you
Definitely you

I ara… uns minuts musicals.

I ara mentre acabo d’enllestir un nou post que m’està portant un munt de feina, us deixo amb el per mi fantàstic Arnaud Fleurent Didier, tot un descobriment.

I disculpeu-me, que segueixo treballant en el proper post espero que valgui la pena…

Perduts i estabornits.

Moltes de les coses que avui ens semblen perfectament “normals”, fa ben poc que les patim, o que son tal com ara les coneixem, però curiosament les vivim com si fossin “de tota la vida“. Una de les que més m’interessen és la manipulació sensorial, i més concretament la que es produeix a aquells llocs tan especials que anomenem “centres comercials”.

Els centres comercials van néixer als Estats Units, i res del que allà hi ha és casual, tot va dirigit a convertir el consum en una experiència. Si els sostres son ben alts és per fer-los veure com a temples, uns temples on podem anar segurs, ja que hi ha molta seguretat per que no tinguem pressa per marxar.

Una vegada som dins “el temple del consum” i amb sensació de seguretat passem a una segona fase, cal desorientar-nos, ens em de perdre allà dintre. Per tant, el disseny dels bons centres comercials va orientat a fer-nos passar pel màxim d’aparadors possibles, i no deixar-nos trobar a la primera allò que busquem. El sentir-nos perduts però segurs, i amb un munt de noves temptacions, farà que comprem moltes més coses de les que inicialment teníem previstes.

Al centre comercial naturalment no hi faltarà una música ambiental, una música que pot variar per induir-nos a fer el que els hi convé que fem. Deixant a part els molts missatges que la música ens transmet, és evident que una música accelerada ens farà anar més ràpid i que una musica suau ens incitarà a relaxar-nos i reduir la velocitat.

Una vegada vivim immersos en aquell mar de sensacions manipuladores dels nostres sentits, cal destacar que al entrar a cada botiga entrem també a un nou “marc sensorial”. Per posar un exemple ben clar i extrem, suposo que tots hem entrat alguna vegada a alguna d’aquelles botigues que formen part d’allò que en podríem dir “franquícies de moda juvenil”. Allà realment ens faran viure una experiència extrema, la música és a un volum brutal (no crec que sigui legal sotmetre als dependents durant hores i hores a tants decibels), i les llums ens creen una sensació de ser a una discoteca a les 3 de la nit difícil d’experimentar a aquelles hores. S’ha demostrat que la música afecta a la nostra secreció d’hormones, a la respiració, al ritme cardíac, a les ones neuronals i lo que és molt millor provoca una sobre càrrega que fa que prenguem decisions molt més precipitadament.

Els que hem estudiat aparadorisme i altres conyes sabem que a aquests llocs no hi ha res posat sense un sentit. Que una porta oberta fa entrar a més gent, que la música tranquil·litza a la gent i la gent relaxada compra més, com disposar els articles a un aparador per que es “llegeixi” millor el missatge que volem donar, hi ha infinitat de coses que inconscientment ens impulsen a consumir i totes elles les trobareu juntes als centres comercials. Per tant abans d’anar-hi, tingueu en compte que és un lloc on se’ns manipula per que comprem més del que teníem planejat.