Artur Mas, el governant valent.

Artur Mas arribant a la feina en transport públic.

Encara no eren les tres de la tarda, i ahir vaig poder sentir al nostre president explicant-nos la nova tanda de retallades. La veritat és que em costa molt descriure el que vaig sentir al escoltar els valents plantejaments d’aquest gran polític.

Us penseu que és fàcil sortir i explicar-li al poble aquell paquet de mesures?. Doncs no, no ha de ser gens senzill pujar el transport públic i l’aigua i voler vendre això com una mesura de solidaritat per a sortir de la crisi.

Anar directament a pels productes bàsics té molt de mèrit, és més, crec que hauríem d’aprofundir en aquest camp i posar noves taxes al pa, la llet, la sal, l’oli, l’electricitat, el gas… hi ha tant de camp per recórrer, hi ha tant camí per fer…

Benvolguts patriotes, us animo a tots a passar de la dutxa al bany diari, Catalunya (i la A.C.A.) us necessita. És més, no estaria malament que les classes altes d’aquesta societat féssin un esforç i deixessin aparcats els seus cotxes per baixar al metro, allà ens trobaran a la resta de la societat col.laborant amb les nostres T-10 al sosteniment de l’economia catalana.
Espero amb il.lusió la tanda de pujades que aviat ens arribarà des de el nou govern del PP, friso per veure fins on arribarà l’IVA… serà al 21%?. El camí ja està marcat, Artur Mas va el primer obrint pas i deixant les fites perquè en Mariano no es perdi i ho tingui tot més fàcil.
Apa doncs, com diuen per moltes bandes: “disfruten de lo votado”, per si algú en tenia dubtes avui ja podem fer-nos una idea de qui ha de pagar la crisi.

Aquestes son les dues línies de la proposta convergent, parlar del pacte fiscal com a gran solució i excusa (sempre va be tenir un culpable a prop) per portar a terme mil i una retallades “universals”. Tots sabem que les mesures “universals” son dures pels més desafavorits i pràcticament imperceptibles pels que més tenen.

Us deixo, que tinc que anar a escoltar RAC1* i veure com entrevisten [bàsicament li llepen el cul] al portaveu del Govern Francesc Homs.

Merda!, ja m’han superat a RAC1, acaben de dir que en Mas amb aquestes mesures és a l’alçada d’un autèntic estadista, a l’alçada de’n Winston Churchill!!. No hi ha qui els superi, “sang, suor i llàgrimes”, i tot, tot i tot pels més desafavorits.

ETB, la tele feta a mida i per escrit.

Que els polítics fan servir sempre els serveis públics a la seva conveniència, és una cosa que tots més o menys sabem o suposem. També coneixem la supeditació dels medis públics de comunicació al govern de torn.

Per immoral que sigui, el primer que es fa al arribar al poder és controlar el que i com diuen les coses els medis de comunicació, amb això la democràcia -i amb moltes altres coses- és exactament igual que la dictadura. El que no s’acostuma a fer és posar-ho per escrit, normalment hi ha un cert pudor a l’hora de manipular, es fa, però sense explicitar-ho massa.

El govern de coalició PSE-PP que mana a Euskadi gràcies a les seves tècniques de “devaluació democràtica”, no ha tingut cap problema en posar per escrit a la pàgina 262 dels pressupostos de cultura -te collons que sigui a cultura- cap a on cal que apuntin els medis públics: “uno de los objetivos de los informativos de ETB es desarrollar los aspectos esenciales del acuerdo de gobierno entre PSE y PP”.

Naturalment el poble no és tant estúpid com sembla, i ja ha notat com en els darrers 18 mesos la “línia editorial” dels informatius ha canviat de manera radical. Quan en Patxi López i els seus fidels companys de govern van assegurar que els medis públics serien totalment independents i no dirigits, mentien, com ben segur que han fet en altres qüestions, no els importa ni la pluralitat ni la veracitat, ells confien en els medis per manipular i transformar “el seu” poble.

Quan en Mikel Basabe d’Aralar a una comissió de control va plantejar la qüestió a la Consellera de Cultura, no va rebre cap tipus de resposta, va ser ignorat vàries vegades.

De moment alguna cosa ja han aconseguit, els informatius d’ETB ja no son els que tenen més audiència al País Basc, potser la gent se’n està cansant de ser miserablement manipulada amb els diners que ells mateixos paguen amb els seus impostos.

Tots els governs dirigeixen els “seus” medis informatius i els orienten de la manera que a a ells els convé, però crec que costa força trobar casos que això es faci d’una manera tant descarada i des de un govern amb menys legitimitat democràtica que aquest.

Aviat a Catalunya ens passarà alguna cosa semblant, uns ja pateixen per les seves “poltrones públiques” i uns altres ja deuen planificar el futur de la informació que ens subministraran.

Visca la partitocràcia i la manipulació constant.

Toros a l’estelada…

libertad??

Vaig tard, ho sé, però sovint necessito un temps per pair les noticies i reaccions. En aquest cas cal fer-ho encara amb més tranquil·litat, ja que s’ajunten massa coses alienes als toros, els sentiments, el nacionalisme d’uns i altres, un poti-poti innecessari.

En principi, els 180.000 signants de la ILP, en la seva immensa majoria ho feien sense cap tipus de connotació política, però al tirar endavant la proposta en un país massa nacionalista tant per una banda com per l’altra tot s’ha emmerdat en excés.

Tots els que heu tingut ocasió de veure les portades dels diaris “mesetaris”, us en haureu adonat de nou de la manca de professionalitat i de rigor informatiu que patim a diari. Una cosa és tenir opinió i un altra de molt diferent és insultar als que democràticament pensen diferent. Posar una frase com “Triumfaron los animales” al diari “El Mundo” sota la foto de Montilla i Carod és poc subliminal, directament és intolerable i hauria de ser castigat. El titular del diari ABC  ” La farsa nacionalista acaba con los toros en Cataluña” també resulta ofensiu i allunyat de la realitat, amb moltes ganes de fer mal.

Val la pena fer una ullada a la visió de la notícia a aquest “slideshow” que ha fet el diari “Público”.

http://www.publico.es/espana/330062/prohibicion/toros/catalunya/portadas/slideshow

Home, el "gran" José Tomás!!!

Per la banda pro-taurina de manera obsessiva es parla de llibertat, segons el PP, “La decisión de prohibir los toros en Cataluña ha defraudado a las personas por poner fín a la libertad en un ámbito tan importante”. El que te més conya és que es compara el toreig amb l’avortament constantment, he pogut llegir frases tan boniques com “en Cataluña se nos obliga a abortar pero no nos dejan ir a los toros”. Jo en nom de la llibertat demano que es pugui anar sense cinturó de seguretat, i en nom de la tradició que la pedofília es legalitzi i es protegeixi com a art que sempre ha estat.

Davant aquestes expressions amb tanta testosterona, és lògic que nacionalistes de les dues bandes com sempre hagin fet servir aquest tema com a arma política. Del que es tracta aquí és sempre de posicionar-se i trobar punts de divisió. És especialment patètic que s’ataqui a Montilla des de la banda espanyolista, ell i “els seus” han votat massivament contra l’abolició, no s’han sentit gens còmodes amb una votació massa democràtica, que venia de la base i que els ha fet mullar-se.

Amb barretina i tot!!!!

Per a la història queden els pro-taurins amb senyeres, estelades i toros “osborne”, les afirmacions sorprenents de veterinaris dient que “el toro pateix quan el punxen amb les banderilles o l’espasa”, i els frikis banyats en sang davant de les càmeres de la tele. Tot ha resultat esperpèntic i encara no entenc com ha arribat fins el 2012 aquesta “festa”. Ara que potser a base de recursos i altres trampes es passaran per l’arc de triomf el que s’ha votat i aquí no ha passat res…