Artur Mas, el governant valent.
Artur Mas arribant a la feina en transport públic.
Encara no eren les tres de la tarda, i ahir vaig poder sentir al nostre president explicant-nos la nova tanda de retallades. La veritat és que em costa molt descriure el que vaig sentir al escoltar els valents plantejaments d’aquest gran polític.
Us penseu que és fàcil sortir i explicar-li al poble aquell paquet de mesures?. Doncs no, no ha de ser gens senzill pujar el transport públic i l’aigua i voler vendre això com una mesura de solidaritat per a sortir de la crisi.
Anar directament a pels productes bàsics té molt de mèrit, és més, crec que hauríem d’aprofundir en aquest camp i posar noves taxes al pa, la llet, la sal, l’oli, l’electricitat, el gas… hi ha tant de camp per recórrer, hi ha tant camí per fer…
Benvolguts patriotes, us animo a tots a passar de la dutxa al bany diari, Catalunya (i la A.C.A.) us necessita. És més, no estaria malament que les classes altes d’aquesta societat féssin un esforç i deixessin aparcats els seus cotxes per baixar al metro, allà ens trobaran a la resta de la societat col.laborant amb les nostres T-10 al sosteniment de l’economia catalana.
Espero amb il.lusió la tanda de pujades que aviat ens arribarà des de el nou govern del PP, friso per veure fins on arribarà l’IVA… serà al 21%?. El camí ja està marcat, Artur Mas va el primer obrint pas i deixant les fites perquè en Mariano no es perdi i ho tingui tot més fàcil.
Apa doncs, com diuen per moltes bandes: “disfruten de lo votado”, per si algú en tenia dubtes avui ja podem fer-nos una idea de qui ha de pagar la crisi.
Aquestes son les dues línies de la proposta convergent, parlar del pacte fiscal com a gran solució i excusa (sempre va be tenir un culpable a prop) per portar a terme mil i una retallades “universals”. Tots sabem que les mesures “universals” son dures pels més desafavorits i pràcticament imperceptibles pels que més tenen.
Us deixo, que tinc que anar a escoltar RAC1* i veure com entrevisten [bàsicament li llepen el cul] al portaveu del Govern Francesc Homs.
Merda!, ja m’han superat a RAC1, acaben de dir que en Mas amb aquestes mesures és a l’alçada d’un autèntic estadista, a l’alçada de’n Winston Churchill!!. No hi ha qui els superi, “sang, suor i llàgrimes”, i tot, tot i tot pels més desafavorits.
El discurs de’n Toni Clapés al “Versió RAC1″.
Des de el primer dia d’emissió escolto el programa que fa per la ràdio Toni Clapés, primer va ser “Versió Original” a Catalunya Ràdio i ara s’anomena “Versió RAC1” i evidentment com el seu nom indica el fan a RAC1. Com molts sabeu aquest programa ocupa les tardes de les 16:00h fins a les 19:00h de dilluns a divendres.
El que en principi era un programa d’humor, poc a poc s’ha anat transformant en un programa amb un fort esperit crític i amb un munt de col·laboradors de luxe. Aquí fa uns 4 anys vaig descobrir a en Santiago Niño Becerra i les seves previsions apocalíptiques i ben encaminades, i l’àcid i cínic sentit de l’humor de’n Joan Espín, la prepotència i els enormes coneixements d’economia de’n Xavier Sala-Martín, tot un món de persones interessants amb molt per dir i comunicar.
Actualment el que faig és baixar-me els MP3 dels programes que no puc escoltar en directe, i poc a poc vaig escoltant-me’ls amb tots els avantatges del món, així puc saltar-me la publicitat i les seccions que no m’agraden tant.
Avui escoltant un programa del 31 de maig del 2010 he pogut escoltar un fantàstic discurs totalment espontani sobre els nostres governants i la crisi, l’he trobat tan sensacional que us el he retallat i aquí us deixo aquests memorables 6 minuts.
Faig aquest post per compartir amb vosaltres l’esperit d’aquest programa, però també per fer un reconeixement a les moltes hores de diversió i reflexió que he gaudit durant tants i tants anys. És fantàstic que el programa de ràdio més escoltat a Catalunya per la tarda sigui tant valent i lliure.
Si us voleu baixar el fragment en qüestió, aquí teniu el link:
http://www.megaupload.com/?d=TG1QNRZC
Altres links sobre el programa:
Demagogs sense fronteres.
Tot seguint amb la famosa sèrie “el post dedicat”, avui aquest post tant extremista i violent, com no podria ser d’altra manera li dedico al blog amic “Una Minoria Radical”, un d’aquests antisistema dolents que a sobre propaga les seves idees lliurement, una cosa és llibertat i un altra ben diferent llibertinatge.
Sovint, com molta gent, me’n adono que de tant en tant faig servir plantejaments en major o menor mesura demagogs. Tot i així, puc defensar-me amb un parell d’excuses de mal pagador, escric sense cap mena d’interès econòmic i no tinc cap tipus de responsabilitat publica, per tant al no representar a ningú, -tan sols a mi mateix- escric i parlo sempre amb total llibertat. Podríem dir que la meva demagògia és inofensiva i totalment gratuïta.
No podem dir el mateix d’altres demagògies barates, les que escampen polítics amb representació popular, a salari de l’estat i que fan servir totes les tècniques al seu abast per manipular, enganyar i de passada amagar la seva responsabilitat en infinitat de assumptes.
Avui pel matí, he pogut gaudir del discurs (o potser era una entrevista?) de’n Jordi Hereu al Món a RAC1, programa dirigit i presentat pel gran periodista esportiu Jordi Basté.
A l’entrevista he patit varis durs impactes a les meves creences, però aniré a lo que jo considero bàsic. M’ha agradat molt el fragment on parla dels ’500 “professionals de la violència” -jo creia que eren més aviat amateurs, no crec que cobrin- que es van manifestar el dia de la Vaga General, als que diu que cal combatre, i que son l’antítesi de Barcelona’. A aquesta gent que es va manifestar els posa a tots al mateix sac, al dels violents, no hi ha excepció, tots son molt, però molt dolentots.
Més endavant a la mateixa entrevista en Basté parla sobre la trama enorme de corrupció de Ciutat Vella, ‘més digna del Chicago dels anys 20 que de la Barcelona del segle XXI’, curiosament el senyor Hereu aquí si que posa excepcions: ‘no estic d’acord amb aquesta simplificació en absolut’, ‘fa més de dos anys hi havien dos funcionaris i un enginyer que son gent corrupta…’,'hi han tres persones que son l’excepció de un sistema, que justament aquest sistema ho ha sabut detectar…’, ‘això no te res a veure amb una generalització i per tant, home, amb aquest sentit li he de dir que Barcelona és Barcelona, eh?…’. Sembla que aquí tenim una minoria de corruptes que de cap manera representen a la resta de funcionaris municipals, son una excepció. Vist des de fora sembla que l’excepció és Itziar González, la Concejal de Ciutat Vella, però segur que nosaltres, com sempre, ens equivoquem.
L’entrevista segueix per camins enormement incòmodes pel senyor Hereu -val molt la pena que la escolteu- que ho passa força malament parlant de la anteriorment esmentada Itziar González, a la que fa veure que ha defensat sempre, tot fent servir frases dignes de’n Joan Clos com: ‘La duresa de tirar endavant un projecte a Ciutat Vella és molt gran, per molts factors, molts que son públics i notoris, però quan a la duresa de la gestió política, a més a més se li sumen aquests factors, aquests factors de estricta coacció…’.
M’ho he treballat una mica i us afegeixo el retall d’aquesta interessant entrevista -no patiu, que son menys de 10minuts-, és un exercici d’hipocresia i demagògia preciós:
http://www.goear.com/listen/24f0a3e/hereu-jordi-hereu
11 comentaris