
No puc fer-hi res, jo com a concepte odio l’AVE, cada cop que el veig o me’n parlen penso el mateix, no hi hauria d’anar ningú. Ja se que semblarà pura demagògia, però tinc els meus motius. L’AVE es un tren per a rics, un caprici que hi ha països on el transport public es suficient i eficient es poden permetre. Ni Espanya (ni Catalunya, es clar) per descomptat forma part d’aquest grup de països. Estem on estem, i tenim un transport public tercermundista, així doncs on anem gastant-nos un dineral amb un AVE. I el que es pitjor, quina pedagogia fem a la nostra població.
A les pròpies enquestes de mobilitat quotidiana de la Generalitat de Catalunya del 2006 (les últimes que han fet) es reflexa que tan sols un 12% de la població es desplaça amb transport públic, per alguna cosa serà. La població no es tant estúpida, si tinguéssim un transport públic de qualitat el faríem servir molt més.
Aquest es l’exemple que ens donen les administracions, que desprès no es queixin de que els ciutadans demanin préstecs a “cofidis” per comprar la tele de plasma que no es poden permetre o el cotxe que no necessiten, la pedagogia de l’ostentació es transversal, i es mes còmode pensar que som la hòstia quan comprem algun luxe que no ens podem permetre.



