..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Aquest home no em deixa dormir.

with 3 comments


Facultat dEconomia Ramon Llull

Facultat d'Economia Ramon Llull

Tinc por, ara fa cosa d’un any i mig vaig escoltar per la ràdio (RAC1) el senyor Santiago Niño Becerra, Catedràtic d’Estructura Econòmica de la Facultat D’Economia IQS. Universitat Ramon Llull. I vaig poder escoltar l’economista mes clar i mes dur del mon (així m’ho va semblar en aquell moment), deia el moment exacte en el que esclataria la bombolla immobiliària, el creixement del PIB espanyol del 2007 i dels 2 primers trimestres del 2008, el preu del barril de petroli d’ara i molt mes. El problema es que ho ha encertat tot al 100% i això es terrorífic, si voleu tremolar us transcric un article seu del 3 de Juliol:

El model productiu espanyol està esgotat, i ho està des dels anys 70, cada dia un poc més, fins que ha arribat a la pràctica paràlisi: baixa productivitat i en tendència decreixent, PIB de reduït valor afegit, inversió a la baixa i baixa inversió en I+D+i+d, dependència exterior en múltiples inputs, recurs al crèdit a mansalva, formació inadequada i ridícules taxes de formació permanent, nivells de deute privat disparats i descontextualizados del tipus de PIB generat, …; la solució?, canviar el model productiu: canviem el model productiu i, ja està!: tots els mals solucionats. I sí, el raonament és original, però el problema radica que fer això … és impossible; total, completa, absolutament impossible.


Redreçar això serà una cosa molt lenta, molt difícil, a tot arreu, aquí més. Anem cap a retrocedir en benestar, en manera de vida, perquè serà global, i perquè l’economia espanyola no està ni remotament preparada per a una cosa així, perquè sobrarà població a manta, perquè el punt d’enfocament es posarà en l’eficiència i no sabem funcionar així; mai hem sabut, com economia, funcionar així i  un manual que ensenyi a això no es pot adquirir a l’ebay.

I fa dos dies:

El truc de tot això és la demanda, és a dir, el consum. Quan el consum comenci a caure degut al fet que l’atur comenci a créixer, degut al fet que les rendes mitges comencin a minvar, degut al fet que els nivells d’endeutament es redueixin (fa uns dies un directiu d’una institució financera espanyola deia: s’estan revisant a la baixa límits de targetes), voldran reactivar aplicant el manual de la mateixa manera que ara s’aplica per a frenar la inflació: si ara, el manual, no serveix, menys servirà demà.

El consum decreixerà, tant en quantitat de béns i serveis com en el tipus de béns i serveis consumits; això farà que la quantitat mitja de béns produïda i de serveis elaborada decreixi; pel que la demanda de treball es reduirà; augmentarà l’atur, el subtreball i l’atur encobert. L’objectiu serà guanyar competitivitat com sigui, i aquí entra en joc la directiva europea de les 60 hores.

Les festes Nadalenques d’aquest any, del 2008, seran dolentes, molt pitjors del que van anar les del 2007, però al llarg del 2009 la situació s’anirà degradant aceleradament. Els tipus començaran a baixar, l’atur a pujar, la productivitat a créixer, i les jornades laborals dels que treballin, a incrementar-se. Objectiu: adaptar l’oferta a una demanda a la baixa, tot això en una atmosfera de competitivitat creixent, i amb una capacitat productiva desmesurada que no es correspondrà ni amb el nivell de demanda ni amb la tendència imperant de recerca d’una major productivitat. És a dir: tipus cap a baix i jornades (de qui treballi, tema crucial) cap a munt. I el Euribor?.

El Euribor és moltes coses, i una d’aquestes coses que és, és la mesura del grau de confiança que les entitats financeres es tenen entre si. A mesura que anem entrant en la negror de la crisi, la confiança que les entitats financeres es tenen disminuirà més i més, pel que el Euribor tendirà a pujar més i més, … tret que en l’onada de regulacions que la crisi portarà, el Euribor passi a ser altra cosa, i a mesurar altres coses, però no ‘els preus de les hipoteques’, entre altres raons perquè molt poques hipoteques seràn sol·licitades i concedides.

Quina por que fa tot. Però si en voleu més m’ho demaneu i poso el link cap a tots els articles del temible Santiago, el que no em deixa dormir.

Advertisements

Written by MadeByMiki

17 Juliol 2008 a 5:56 pm

3 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Quina por!!
    A la meva empresa han fet una restructuració de plantilla, no tenen liquidesa per pagar-nos la paga doble del estiu… la cosa ta mu xungaa!!
    Aquest economista no deia res sobre l’arqueologia?

    Arqueòleg Glamurós

    17 Juliol 2008 at 7:29 pm

  2. Uf!, quina putada arqueòleg, seguiré llegint articles del amic Santiago, que per cert recomana en aquests moments de crisi no endeutar-se gens i a poder ser eliminar crèdits i pagaments fixes. Li haurem de demanar feina al Jordi Hereu que aquest paga be. Sort amic!
    Continuaré informant i atemorint al personal, no hi puc fer res m’agrada aquest tema.

    madebymiki

    17 Juliol 2008 at 9:54 pm

  3. jo no vull k hi hagi crisi pk si no no puc comprar i a mi m’agrada molt comprar! jeje

    adeeu

    silvia

    13 Novembre 2008 at 6:28 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: