..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Archive for setembre 2008

Olesa de Montserrat

with 6 comments

   Vaig començar aquest blog el dia 17-5-2008, i el primer post va ser un hello world!! desde Sabadell. Doncs ja no visc a Sabadell, he emigrat a Olesa de Montserrat. Si a Sabadell vaig posar una foto de la torre de l’aigua, a Olesa he triat el mercat municipal.

   La vida de nòmada (i quatre mudances en quatre anys) te inconvenients evidents, però també moltes coses bones com l’anonimat i el coneixer l’esperit i la gent de diferents pobles. I tot i no moure’m de la provincia de Barcelona he trobat moltes diferències entre aquests pobles i comarques.

   Potser els pobles no son molt exòtics ni llunyans, però formen part del meu micro-mòn, ara tots son una mica els meus pobles i quan hi torno em sento “a casa”.

Written by MadeByMiki

29 setembre 2008 at 9:34 pm

Arxivat a Uncategorized

Compromís, solidaritat, productivitat, salaris i confiança.

with 2 comments

Quantes coses ens demanen i quantes ens en demanaran. Ens demanen compromís a la feina, hem de ser uns grans professionals amb un reciclatge continuat. Sense manies, amb mobilitat laboral. Ens diuen “som una família”, i ens ofereixen jornades de treball inacabables i salaris precaris.
Productivitat, la paraula màgica. Oh! es que a Espanya la productivitat es molt baixa. I com vols que sigui? no hi ha conciliació laboral, el sistema educatiu penós, la societat del benestar ni l’hem tastada i repeteixo els salaris son baixos, massa baixos.
Moderació salarial, amb això ho salvarem tot, ja n’hi ha prou de descontrol. Quan l’economia anava meravellosament varem “pringar” amb salaris patètics i ningú ens va dir “això va de conya, equiparem els salaris a Europa”.
Cal que tinguem confiança. Amb qui?, amb uns polítics patològicament mentiders, o potser amb el sistema bancari que ha fet endeutar a molta gent que confiava (estúpidament) en els consells que tant sàviament deien, “el tocho es segur, els pisos no baixen mai, el sector bancari Espanyol es el mes segur del mon, ara et costa pagar-ho però mes endavant ni te’n adonaràs”. Confieu en que tot això ho acabarem pagant entre tots, i que no hi hauran responsables ni culpables. A l’hora de repartir beneficis ningú se’n recordava de nosaltres, però ara si que ens trucaran a la porta.

Written by MadeByMiki

26 setembre 2008 at 5:15 pm

Arxivat a Economia, Política

La revolució del software portable.

leave a comment »

D’un temps ençà les memòries USB (o pendrive) s’han tornat un gadget indispensable. Amb l’augment de capacitat i la baixada de preus constant no tenim excusa i cal que en portem com a mínim un al damunt sempre.

La veritable revolució ha arribat amb els programes portables, totalment executables des de qualsevol suport sense instal·lació, estalviant-nos modificacions de registre, llibreries i problemes. Moltes vegades ens resulten mes pràctics fins hi tot que els programes convencionals.

Per internet podem trobar des de col·leccions de software freeware com la de www.portableapps.com on hi trobarem infinitat de programes per fer absolutament de tot. I també a l’altra banda hi han versions portables del Office, de tots els programes d’Adobe, sistemes operatius, etc. es ben fàcil de trobar qualsevol programa portable, tan sols cal fer un tomb per el google.

Aquí teniu algun link mes sobre aquest tema:

http://www.programasportables.com/

http://www.losportables.com.ar/

Written by MadeByMiki

24 setembre 2008 at 10:00 pm

Arxivat a Informàtica

Tagged with , , , ,

Les tres respostes de Santiago Niño Becerra.

with one comment

Crec que hi ha tres preguntes que tots ens fem respecte a la crisi que ens cau al damunt.

1 – Quan s’acabarà això?.
2 – Com pot arreglar-se això?.
3 – Qui te la culpa del que està passant?.

Si voleu saber que en pensa en Santiago Niño Becerra, tan sols cal que aneu cap el link que us poso a sota:

http://www.lacartadelabolsa.com/index.php/archivo/articulo/lo_que_esta_pasando_mas/

Written by MadeByMiki

23 setembre 2008 at 1:57 pm

Arxivat a Economia

Tagged with , , , ,

Enric Duran i Giralt 17-9-2008

with 2 comments

Alguna cosa es va trencar ahir, o si mes no caldria que s’hagués trencat. Es tracta de la visió única de les coses, del no pensar, de la manca de llibertat, etc. Potser seria hora de plantejar-nos algunes preguntes, com per exemple:

  • Tenen raó els polítics quan diuen que els bancs a Espanya son seriosos i que els crèdits que han concedit no son “subprimes”?
  • Amb el sistema educatiu actual hi haurà en el futur gent que conegui l’economia capitalista tant be com en Enric Duran?
  • Hem llegit la revista “crisi”?
  • Estem en crisi sistèmica?
  • Hi ha alguna alternativa al capitalisme salvatge?
  • El consumisme i individualisme ens porten cap a un mon millor?

En Enric Duran es un “hacker”, ha estudiat perfectament el funcionament del sistema, li ha buscat els punts dèbils i ens ha demostrat que aquest sistema es totalment insegur. L’únic punt fort que te es la nostra ignorància i manca de pensament crític.

Jo he llegit la revista “crisi” i la veritat es que tot i que no estic d’acord en moltes coses, com a mínim hi ha un punt de vista molt interessant, i a mes els que l’han escrit demostren saber molt mes d’economia que en Mario Solbes (o potser Mario Solbes ens esta despistant…).

Tot el meu respecte pels que han llegit Noam Chomsky, George Orwell, Aldous Huxley, etc. Endavant amb el pensament crític, i amb el corporativisme. No hi ha cap dubte que molts haurien preferit un atracament amb escopetes retallades que no pas una mostra com aquesta de que el sistema te unes bases molt dèbils.

Hi han moltes coses a la revista que gent com en Santiago Niño Becerra porten anys dient, i que poc a poc son de domini public. Cal que tothom pensi el que vulgui, però com a mínim cal que pensi. Per tant us aconsello que us baixeu la revista en pdf, al final del post hi ha el link.

Enric Duran, activista antisistema que ha estafat 492.000 euros a 39 bancs, ha declarat, en una entrevista via Skype a El món a RAC1 que:

– “Sóc fora del país.”

– “Quan vaig començar no em pensava que sortís tan bé, i al final ha sortit millor del que podia haver-me imaginat”. La idea se li acut “a partir de la impotència que vols fer coses i no tens el finançament per fer-ho”.

– “Ja que ho fas i amb la intenció que seràs deutor tota la vida, es tractava de poder treure’n tant com pogués.”

– Ho ha fet dient mentides, “sí, pero al meu nom, la meva identitat era certa; vaig crear tres empreses, la tercera no la vaig arribar a fer servir. […] Els crèdits els anava pagant sempre, fins que al març de l’any passat els vaig deixar de pagar tots a l’hora. […] Mai ningú no va sospitar.”

– Buscava una acció amb diversos objectius: “El finançament de projectes alternatius, la denúncia del sistema financer i crear aquest debat social sobre el paper de la banca”. Els diners, 360.000 euros, “després de les despeses pròpies per tirar l’acció endavant, els he destinat a projectes socials.”

– “A partir d’ara, a veure què passa, quin debat es crea, quina mobilització, i depenent d’això decidiré si torno o si no torno.”

– Anar a la presó “no se me’n fot, però assumia el risc d’aquesta conseqüència”.

– “Continuaré fent el que he fet els últims anys, allà on pugui. Em dedico al canvi social.”

Enllaços indispensables:

http://www.elperiodico.com/vivo/recursos/PDF/revista_crisi.pdf

http://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Duran_Giralt

http://polaris.moviments.net:8000/

Written by MadeByMiki

18 setembre 2008 at 7:59 am

Martxelo Otamendi i la seva denuncia.

with 3 comments

En Marxelo Otamendi era el director del diari basc “Euskaldunon Egunkaria”, quan al 2003 el judge Juan del Olmo va clausurar el diari de forma preventiva i cautelar per 6 mesos. Fins ara els mesos i anys van passant amb prorrogues i desestimacions dels recursos de la defensa.

Sense anim de ser exhaustius les dades son les següents (“toma” homenatge a en César Vidal):

  1. En aquesta operació varen ser detingudes 10 persones, entre elles tots els directius del diari.
  2. Tots els directius eren promotors de la cultura basca, entre ells el jesuita Txema Auzmendi subdirector de Radio Popular a Donosti.
  3. El mateix dia del tancament es va publicar una nota de premsa per part de la fiscalia de l’Audiència Nacional en la que s’afirmava la coordinació entre el jutge Juan del Olmo i el ministre de l’interior.
  4. A tots els detinguts se’ls hi va aplicar la llei anti-terrorista.
  5. Després de la denuncia de tortures per part de cinc dels detinguts l’estat va respondre amb una querella per injuries i calumnies contra la guardia civil.
  6. També se’ls hi va dir que al denunciar tortures demostraven formar part d’ETA.
  7. Amnistia Internacional va fer varis comunicats exigint un rápid aclariment i justificació dels fets.
  8. El parlament basc va aprovar una proposició de recolzament al diari “Egunkaria”.
  9. La Companyia de Jesus també va sortir en defensa de el pare Auzmendi recordant que era publicament reconeguda la seva postura contraria a la violència i en la defensa de tots els marginats.
  10. El periodista Gorka Landáburu, víctima d’un intent d’assassinat per part d’ETA també es va manifestar contra el tancament.
  11. El jutge Juan del Olmo va ordenar al 2005 la liquidació total de l’empresa.
  12. A l’any següent el 2006 el judge de l’Audiencia Nacional Miguel Ángel Carballo va ordenar l’archiu del cas al no trobar relació entre el diari i ETA. A sobre va considerar improcedent celebrar un judici oral contra els condemnats.
  13. El propi jutge Juan del Olmo va dir que lo unic que es podia demostrar es que ETA tenia un cert interés en el projecte “Egunkaria”. “una cosa es que, en los albores del periódico, la banda esté interessada e informada (…) y algo muy diferente es que ello implique que se le pueda atribuir su creación, su impulso o su control, y menos aún a los gestores del periódico procesados en la presente causa”
  14. Avui es mantenen les acusacions per formar part de banda armada a els directius de l’empresa, amb una petició d’entre 12 i 14 anys de presó.
  15. A part també se’ls jutja per un suposat delicte contra l’Hisenda publica (demanen entre 13 i 20 anys de pressó i 235 milions d’euros de multa).
  16. Seran jutjats per l’Audiencia Nacional tot i que aquesta no te competència per jutjar delictes econòmics.
Doncs be, després de tot això tan sols us demanaria que feu una mirada a les declaracions de Martxelo Otamendi, on explica les seves tortures i el motiu d’aquestes, mireu els videos i jutgeu vosaltres mateixos.
http://www.kaosenlared.net/noticia/martxelo-otamendi-denuncia-reino-espana-ante-tribunal-estrasburgo-no-i
http://www.ideasapiens.com/actualidad/politica/nacional/cierre_%20diario_%20egunkaria.htm

Written by MadeByMiki

17 setembre 2008 at 5:33 am

Arxivat a Política, Premsa

Tagged with , , , , ,

Pedro Solbes. 15-9-2008

leave a comment »

En Pedro Solbes ha dit per fi alguna veritat incomoda:

  • “Las dificultades se van a mantener e incluso podrían intensificarse aún más en los próximos trimestres”. (quants trimestres?, molts, com han canviat les coses en qüestió de dies… )
  • “Pidió a los sindicatos que entiendan que hay que mantener el nivel de empleo, incluso si para ello se requiere una mayor moderación salarial”. (“moderación salarial”, potser que parem de ser mileuristes, una pista sobre qui acabarà pagant la crisi)
  • “Asimismo reconoció que el ajuste de la construcción está siendo más brusco de lo esperado y tiene su peor consecuencia en la destrucción de empleo”. (quina sorpresa!! ara resulta que es construïa i s’especulava massa i que que un país tingui mes del 12% de treballs directament lligats a la construcció no era tant bo)
  • “primera preocupación del Ejecutivo al aprobar estas medidas ha sido la de limitar el coste que esta crisis tiene para las familias, con medidas como la rebaja fiscal de 400 euros”. (la primera preocupació ha estat la poltrona, la mesura del 400 euros universals ha estat totalment injusta)
Posem-nos a riure per no plorar, seguim amb polítics d’una alçada similar a la del ministre de sanitat Jesús Sancho Rof del govern d’Adolfo Suarez, que va dir la gran frase sobre el sindrome de l’oli de colza (va provocar mes de 700 morts i 25000 afectats al 1981) “lo provoca un bichito tan pequeño que si se cae de esta mesa se muere”

P.D.: Hi ha gent (dedicat a tu Sandra) que m’ha preguntat que son els crèdits  “subprime” i que es això de les “monoline”. Jo no soc economista i per tant ho explicaré de forma planera.

Subprime: Es tracta d’un crèdit (bàsicament hipoteques) a particulars o empreses d’un alt risc d’impagament.

Monoline: Es tracta d’una assegurança sobre els credits “subprime”, tot va be fins que la gent no pot pagar les subprime (mes d’un 13% dels credits concedits als EEUU), amb lo que peten els bancs i les asseguradores no poden tapar el forat i també fan aigues.

Written by MadeByMiki

16 setembre 2008 at 7:44 am

Arxivat a Economia, Política, Premsa

Tagged with

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 180 other followers