Consumir o consumir-nos.

Jo li trobo poca coherència a la majoria dels missatges que ens arriben dels nostres goberns. No se que us sembla el que venim escoltant ultimament, però a mi em sembla que es vol quedar be amb tothom i això ens porta a situacions com les següents:

En Zapatero demana (dins d’un miting, es clar)que els bancs donin mes credits per als petits empresaris,autònoms i treballadors. Resulta que tothom necessita molt mes crédit per tirar endavant, però a la vegada som el pais mes endeutat d’Europa i aquesta crisi ha esclatat per l’exces d’endeutament.

Ens diuen que cal consumir mes, i que hem de comprar sense por, en cas contrari se’ns amenaça amb un colapse monumental. A la vegada n’estic tip de veure posters pagats pel gobern que ens conviden a consumir amb mesura (en diuen consum responsable).

Cal que no fem servir els cotxes i les motos que contaminen molt, hem de promocionar el transport public i el (car sharing). A la vegada cal que comprem cotxes i motos per salvar les empreses i que l’administració cobri els bestials impostos que afecten als vehicles i carburants.

El gobern ajudarà a tothom no abandonarà les politiques socials i potser abaixarà els impostos. Ho sigui que en moments de crisi amb molts menys ingressos i moltes mes despeses i gent necessitada per art de màgia disposarem de mes diners pels quatre milions d’aturats, els mes de tres milions de funcionaris i per viure a un “estat del benestar”.

Quan es vol contentar a totes les orelles tan sols hi ha una solució, mentir. Per que no es pot consumir i desaccelerar a la vegada. no es pot contaminar menys amb cada vegada mes cotxes i no es pot construir sense destruir a la vegada. La veritat quan no es maca costa de dir, però es suposa que per això cobren els politics.