..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

El poder d’una trucada

with 5 comments


Durant les hores posteriors a l’explosió de les bombes de l’11-M, la pregunta més repetida a tots els nivells de la diari1societat era ‘qui ho ha fet?’. Tothom volia saber, comprensiblement, qui havia estat capaç de cometre una barbàrie com la que va tenir lloc a la capital de l’Estat. A nivell individual, tothom pot pensar en un determinat culpable, perquè això no té gaire transcendència a nivell mediàtic. Els mitjans, però, no poden acusar algú d’alguna cosa sense tenir-ne proves suficients i/o evidents. I això és, precisament, el que van fer els ‘grans’ mitjans de comunicació espanyols: acusar ETA de ser la responsable dels atemptats sense tenir-ne proves ni informacions que ho demostressin. En contraposició a aquestes grans i prestigioses publicacions que van decantar-se per la versió política dels fets, traint així part dels criteris propis de la seva professió i de la ètica humana, trobem dos petits i modestos mitjans, VilaWeb (Vicent Partal) i Berria (Martxelo Otamendi) que, malgrat no tenir ni de bon tros el gruix de lectors que poden tenir els grans mitjans, van ser fidels als criteris que els altres van desafiar. Aquests dos mitjans, l’un escrit en català i l’altre en basc, van optar per la via de la honestedat i el reconeixement de la manca d’una informació desitjada, en aquell moment, per tota la societat. Tot i això, Otamendi reconeix que, en la versió digital, el titular de Berria va ser “Atemptat d’ETA a Madrid” durant quatre o cinc minuts. Al comprovar, però, que no era una acusació sustentada en fets reals, van canviar de seguida el titular. VilaWeb, per la seva banda, no va assegurar en cap moment que ETA fos la responsable dels atemptats.

Des del punta de vista periodístic, és interessant preguntar-nos el perquè d’aquesta situació. Com pot ser que mitjans com ara El País, La Vanguardia, El Mundo o El Peródico manifestessin en les seves respectives portades que ETA era la causant de totes aquelles morts sense tenir-ne proves?. Doncs bé, la resposta rau en la pressió política. Faltaven pocs dies per a les eleccions i, tan per al PSOE com per al PP, hi havia el futur en joc. Si ETA era la responsable dels atemptats, els populars en sortien, teòricament, beneficiats; si els autors eren terroristes islamistes, els socialistes tindrien més opcions d’obtenir bons resultats en les eleccions. Entre aquest desconcert general, Arnaldo Otegi (portaveu de l’antiga Batasuna), feia una roda de premsa a l’hotel Anoeta de Sant Sebastià on deia que ETA no tenia cap vinculació amb els atemptats, tant pels objectius d’aquests com pel modus operandi utilitzat en l’explosió de les bombes. Otegi va afegir que el desastre era obra de la resistència àrab, que es rebel·lava d’aquesta manera contra Espanya per haver col·laborat amb Bush en la seva guerra a Iraq. Curiosament, molt poca gent va escoltar el que deia Ornaldo Otegi cap a les deu del matí, tot i que, com es va veure més tard, era ell qui tenia la versió més encertada dels fets, i la que més es basava en dades objectives (els objectius dels atemptats i la manera de dur-lo a terme no eren els propis d’ETA).

A partir d’aquí, una lamentable estratègia política va assumir un paper determinant en el devenir de la jornada. D’una banda, el llavors president del govern espanyol, José María Aznar (PP), el mateix dia onze cap a les 13.00h, va trucar, un per un, tots i cadascun dels directors dels grans diaris espanyols per tal de comunicar-los que ETA era l’autora dels atemptats. Per altra banda, el ministre d’Interior d’aquell moment, Ángel Acebes (PP), va assegurar davant les càmeres que ETA estava al darrera dels atemptats. Més tard, Acebes digué que aquells que donessin crèdit a les declaracions d’Arnaldo Otegi eren uns “miserables”.

Des d’aquest moment, l’actitud dels grans diaris va ser la d’assumir el discurs dels polítics sense qüestionar-ne la validesa. Incomprensiblement, la gran majoria de diaris van oblidar allò que s’ensenya a les facultat de periodisme de ‘contrastar les fonts’, ‘assegurar que el que es publica és realment cert’, ‘no especular’, etc. Així, els que en principi són els grans diaris espanyols van comunicar als seus lectors que ETA era la causant de les explosions, sense tenir proves que ho demostressin. Es tractava, doncs, d’una de les mentides més grans del periodisme a Espanya durant els darrers anys.

Sens dubte, l’onze de març de 2004 ha passat a la història com una de les jornades més negres de la història recent -i no tan recent- d’Espanya. Però, deixant de banda la tragèdia que va suposar per moltes famílies, aquell dia es va viure un fenomen periodístic digne d’estudi que, segons el meu punt de vista, fa que ens haguem de qüestionar la capacitat professional i la credibilitat de molts dels periodistes i mitjans del nostre país.

Si bé s’ha de reconèixer que el fet que el President del Govern et truqui personalment per comunicar-te que ETA és l’autora dels atemptats és quelcom que no mereix ser desestimat (“si ho diu el President del Govern, deu ser veritat”, devien pensar molts directors de diaris al rebre la trucada), també és cert que un dels criteris bàsics en la professió del periodista és contrastar les fonts d’informació. I, en aquest cas, no es va fer. Quasi ningú ho va fer. Només alguns mitjans, com VilaWeb o Berria, van assumir i van reconèixer la seva desconeixença respecte de l’autoria dels fets. Els altres -la majoria- van agafar el que havia dit Aznar i el que havia dit Acebes i ho van reproduir en els seus suports corresponents. Això fa que em pregunti quina és la funció del periodisme. Si la seva funció és repetir el discurs dels polítics sense més ni menys i manipular l’audiència en favor de determinades opcions polítiques, el periodisme es convertirà -si és que encara no s’hi ha convertit- en una broma de mal gust. Si, contràriament, la seva funció és -en la mesura del possible- comprometre’s a oferir la veritat sobre les realitats i els fets socials que expliquen a l’audiència, molts dels mitjans de comunicació a Espanya haurien de fer una profunda reflexió i un ampli replantejament de les seves rutines i dels seus criteris i valors a l’hora de produir les notícies. I és que la falta de rigor i professionalitat del ‘newsmaking’ de molts mitjans espanyols va quedar retratada amb l’experiència de l’11-M. El pitjor de tot, probablement, és que en aquell moment hi havia en joc els sentiments de moltes famílies que, simplement, volien saber qui havia decidit acabar amb la vida dels seus éssers estimats. Només això.

Jordi Pallarès

Written by MadeByMiki

12 Mai 2009 a 7:13 pm

5 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. A més a més, la presidenta de l’associació de víctimes ha estat rebent des d’aleshores amenaces per part de sectors que tots ens podem imaginar, això es molt fort.

    Fins i tot hi ha qui encara avui en dia no tanca la porta a que ETA estigués darrera de tot.

    A Austràlia al cap de poc ja sabien qui havien estat els autors de l’atemptat, quan aqui es va trigar el que es va trigar a dir-ho, tot per interessos polítics. Quina colla de fills de puta sense escrúpuls.

    Xavi

    13 Mai 2009 at 6:32 am

  2. I la tabarra que van estar donant durant anys mitjants com EL MUNDO o la COPE!
    Quina immoralitat!

    Ferran

    13 Mai 2009 at 7:14 am

  3. Us agraiexo els comentaris.

    efectivament, mitjans de comunicació com la COPE contribuïen a acusar ETA. I això, mai millor dit, és un gran exemple d’immoralitat professional.

    Que la presidenta de l’assossiació de víctimes hagi de rebre amenaçes encara ara és senzillament inacceptable.

    jordi

    14 Mai 2009 at 2:07 pm

  4. Quan van passar els atemptats, força gent propera a mi estava a l’estranger o tenia contactes amb l’estranger. Ma germana, des d’Edinburg, abans de les declaracions d’Otegi (que em van convèncer que no havia estat ETA), ja em deia “Que no us enganyen, aquí diuen que són islamistes”; des de Rússia, on tinc amics, deien el mateix; a Irlanda, les declaracions eren més bèsties, dient directament “El Govern espanyol no desmenteix l’autoria d’ETA perquè li beneficia electoralment”… I que després d’això encara estiguem amb Titadyne, o llegint notícies falses a El Mundo
    http://elplural.com/politica/detail.php?id=33861
    o sentir els talibans de la COPE o los Peones Negros, o que s’amenaci a Pilar Manjón i que aquí no passi res és per baixar-se del país i que s’ho fassin ells.
    Salutacions!

    Theo

    15 Mai 2009 at 9:24 am

  5. Molt ben redactada la informació😉
    es un fet que mereix la pena recordar,
    no tant per l’atemptat en si, sinó més pel “vestit” que li van posar…

    Arnau i Silvia

    22 Mai 2009 at 8:02 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: