..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

La Champions fa pudor

with 3 comments


Des de fa unes quantes temporades, els enfrontaments entre Barça i Chelsea han esdevingut gairebé un ‘derbi’ europeu. El perquè d’aquest fenomen rau, probablement, en la ràbia que algunes declaracions de Mourinho van provocar, en aquell moment, entre l’afició blaugrana. Deixant de banda això, però, no es pot negar que, si el partit entre l’equip català i el londinenc es va convertir en un partit molt tens, va ser gràcies a que ambdós equips es van enfrontar durant un parell o tres de Champions consecutives. En aquell temps vaig sentir a dir, alguna vegada (poques), que això de la Champions feia una mica de pudor, ja que era massa casualitat que un sorteig oferís com a resultat un partit Barça – Chelsea durant tantes temporades seguides. Era massa complicat que un sorteig dongués el mateix resultat durant tres anys seguits.
LLlavors, però, no en vaig fer cas. No desconfiava dels senyors de la UEFA. Ara, uns anys després, veig que potser vaig ser molt inocent.

Els rumors, com a mínim en el meu entorn, van reaparèixer després del famós gol d’Iniesta (“Lo Puto Crac”) a Stamford Bridge en les semifinals d’aquesta competició durant la darrera temporada. Alguns deien que l’àrbitre tenia un únic objectiu que ‘des de dalt’ li havien exigit: la final no podia repetir-se, per tant, el Chelsea no podia arribar de cap manera a la final de Roma, ja que llavors s’hagués repetit la final de l’any anterior (Chelsea – Manchester United), i això, senzillament, no interessava: era poc atractiu repetir la final, i més si tenim en compte que eren dos equips anglesos (la Champions és una competició celebrada a nivell europeu, no només a nivell britànic). champions_sorteo
Llavors, però, tampoc m’ho vaig voler creure. Pensava que eren comentaris que llançaven alguns ‘merengues’ gelosos i alguns aficionats diversos amb un denominador comú: el de ser antibarcelonista. Estava content pel gol d’Iniesta, que, per cert, vaig celebrar intensament. Vaig ignorar, per segon cop, els rumors que sorgien en el meu entorn sobre la rigurositat d’aquesta competició.

Aquest any, tornant-me a fixar de nou en el sorteig (que divideix tots els equips participants en diversos grups de quatre), i sense haver-ho parlat encara amb ningú del meu ‘entorn’, declaro que no m’ho crec. No em crec aquest sorteig (el de la Champions). Aquest cop ha estat descarat. És massa casualitat que el Barça i l’Inter, dos equips que han intercanviat els seus respectius devanters centre (Ibrahimovic i Eto’o) aquest estiu, hagin coïncidit en el mateix grup. A més, no cal oblidar que això suposa el retorn d’un personatge molt odiat (tot i que alguns culers el volien en el lloc de Pep Guardiola…) al Camp Nou (Mourinho). També és massa casualitat que el brasiler Kaká (un dels fitxatges més cars de l’estiu i de la Història del futbol, després del fitxatge del prepotent C.Ronaldo, és clar, que va declarar fa poc que ell no ha de demostrar res a ningú en això del futbol) s’hagi d’enfrontar al seu ex-equip (Milan) vestint la samarreta blanca.

Tot plegat em fa pensar que això és només una manera d’intentar vendre en temps de crisi. Vendre entrades, vendre tele, vendre samarretes, vendre bufandes, vendre il·lusió i, en definitiva, vendre futbol. Dit d’una altra manera, el que està fent la UEFA amb la Champions League és vendre morbositat: Mourinho tornarà a parlar del Barça, la cel·lebració d’un gol d’Eto’o al Camp Nou vestint la samarreta de l’Inter, la possibilitat de que Ibra marqui a Milà, la manera amb què el públic culer rebrà al camerunés, l’ambient amb què es trobara Kaká quan jugui a Itàlia contra el seu ex-equip, el retorn de Ronaldinho al Bernabéu (on va fer el millor partit de la seva vida fa unes quantes temporades), etc. En part, tot això és divertit i està molt bé, perquè anima la competició. Però tenint en compte aquestes ‘casualitats’ i aquests ‘resultats tant curiosos i sorprenents’ que ofereix el sorteig de la Champions, aquesta competició perd credibilitat, seriositat, professionalitat.
El fútbol és un gran negoci, d’acord. I nosaltres no som res més que una petita part dels clients d’aquest enorme negoci, d’acord també. Però a cap client (cap ni un) li agrada sentir que li prènen el pèl. I malgrat tot, que consti, faré tots els possibles per no perdrem el Barça – Inter.

Jordi Pallarès

Anuncis

Written by MadeByMiki

28 Agost 2009 a 6:27 am

Arxivat a Premsa

3 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. El que fa pudor es el futbol en si. Pudor de corrupciò i milions que ningú sap d’on sorgeixen!

    Arqueòleg Glamurós

    29 Agost 2009 at 7:46 am

  2. Diria que el que realment passa és que la teva consciencia et diu que aquest any t’agafis la Champions amb més tranquil·litat i facis altres coses que mirar futbol.

    Joan

    29 Agost 2009 at 12:04 pm

  3. es un enredo aixo del futbol.

    casanoves

    9 Setembre 2009 at 10:53 am


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: