..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Un altre text sobre Manel en aquest blog.

with 4 comments


Fa uns quants dies es va publicar en aquest blog un text que parlava de Manel. I en parlava bé. Avui, jo escric per tornar-ne a parlar. I també per tornar-ne a parlar bé. No és que vulgui ni m’agradi repetir-me. Però tinc la necessitat de recomanar-vos aquest grup. Durant les darreres dues setmanes, he assistit a dos concerts de Manel, el primer a Cambrils i el segon a Tarragona. Ha estat després de veure i viure aquests dos concerts quan he tingut clar que n’havia de parlar en aquest blog.

Probablement, si sou dels que us agrada dedicar la nit exclusivament a beure i ballar, un concert de Manel no serà la millor opció per a vosaltres. Un concert de Manel no és un concert on el públic balla ininterrompudament. Un concert de Manel és, senzillament, un concert on poder gaudir d’un estil de música gairebé inèdit fins ara. Un estil que queda perfectament definit en el seu primer i únic cd -de moment-, “Els millors professores europeus”.

manelI què té Manel que fa que en vulgui parlar en aquest blog? Manel, en primer lloc, té un tarannà musical molt ben definit, molt particular, i un estil del qual aquest grup en reserva l’exclusivitat. En aquest sentit, Manel suposa un nou camí en l’àmbit de la música catalana, estancada (a grans trets) en el rock català (que no vol dir que el rock català sigui dolent, ni molt menys), en el que s’anomena ‘rumba catalana’ i en un alguns cantautors, que han passat de la cançó protesta (com ara en Llach) a una nova tendència musical d’estil minimalista i extraterrestre (J.M.Oliver, per exemple). Val a dir que Manel no és el primer grup en crear quelcom nou en el món de la música catalana; és innegable que Antònia Font, per exemple, va provocar un canvi de rumb tan pel que fa a la faceta  instrumental com pel que fa a les lletres de les cançons fetes en català. Després d’Antònia Font, penso, Manel va una mica més enllà.
En segon lloc, Manel ofereix unes lletres diferents al que s’ha pogut veure fins ara. El grup explica històries de manera original. Una originalitat que es basa, paradoxalment, en un estil aparentment senzill, divertit i, molt sovint, casolà. Pel que fa a la seva dimensió més bromista i distesa, no us perdeu la divertida “En la que el Bernat se’t troba” o la versió de Pulp de “La gent normal” (no està inclosa en el cd “Els millors professors europeus”; visiteu el seu myspace). Quant a la seva quotidianitat, exquisita, per cert, i a la forma excel·lent que Manel té d’explicar històries properes a la societat catalana, hem de referir-nos inequívocament a “Al mar” (si l’escoltes, t’enganxa automàticament), a “Corrandes de la parella estable” o a “Ai, Dolors”. Cançons ben fet, més simples (a vegades les cançons més simples són les més treballades) o més complexes, que t’entren talment com un so celestial que et descol·loca al principi i que t’atrapa després d’escoltar-los un parell de cops (parlant sempre des de l’experiència personal, és clar) i que et fan pensar que, en aquesta vida, potser el dir les coses pel seu nom és la clau de la felicitat. “Roma” és l’exemple més clar de com escollir un tema original, diferent, rebuscat i de com explicar-lo a través del filtre de la simplicitat més autèntica i els detalls més gràfics.
Per posar un exemple del que és i del que fa Manel, em referiré a “Els guapos són els raros”: amb la intenció de fer una crítica (o, com a mínim, mostrar-s’hi desacord) a les operacions d’estètica, parla de que “el Pepe (que vol fer-se un penis més gros i que “és un noi que ha fet panxa i es passa el sant dia estirat al llit”) no sap que alguns ben plantats també viuen en un malson”. Per mi, fantàstic.

Acabo permetent-me el luxe de recomanar el que més m’ha agradat de Manel fins ara: “Dona estrangera”, “Pla quinquennal” (les dues segueixen una evolució preciosa), “Al mar” i la versió d’Els Pets de “No t’anyoro”. Boníssimes.

Jordi Pallarès.

Written by MadeByMiki

23 Setembre 2009 a 5:18 pm

Arxivat a Uncategorized

4 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Mira que n’ets fan eh! Al final els escoltaré i tot!

    Arqueòleg Glamurós

    23 Setembre 2009 at 7:46 pm

  2. corroboro 100% el post! Personalment de les meves preferides seria la de LA GENT NORMAL. Burxa molt i que té mooolt de suc.

    deambulant

    24 Setembre 2009 at 10:23 pm

  3. i m’agafaba del braset (cridan)

    Arnau

    29 Setembre 2009 at 5:57 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: