..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

La Revolució Dels Petits Gestos, És Una Obligació Social Nostra.

with 3 comments


Imatge del blog amic: http://conjuntbuit.wordpress.com

Imatge del blog amic: http://conjuntbuit.wordpress.com

Si alguna cosa cal que ens quedi clara, és que a nosaltres ens correspon fer els petits gestos. Aquesta és la nostra magnitud, fer les petites coses que ens manen i callar. Bàsicament pagar i callar.

Ja vam començar l’any amb un petit gest cap a nosaltres, una pujada del preu del transport públic de fins a un 7% i un setge als automobilistes amb radars, multes a sac i grues hiperactives.

Un gran gest va estar l’injecció cap als bancs i caixes d’infinitat de milions d’euros a fons perdut, i de molts mes per avalar el deute de les entitats financeres.

Un altre petit gest per part de la banca, ha estat aplicar-nos una pujada brutal de les comissions de manteniment de targetes i comptes.

Un gran gest ha estat el que ha fet en Millet, un senyor que encara no és a la presó i de moment consta que ha robat mes de 10 milions d’euros.

Un petit gest que també ens toca fer, és assumir una pujada d’IVA i d’impostos no progressius, tot per eixugar el dèficit que pateixen les nostres institucions.

Un gran gest és l’actitud diària dels nostres polítics, hi han mil exemples. Posem per cas l’alcalde del meu poble, el senyor Jaume Monné Dueñas. Tot i viure a un poble (23.000 hab.) amb els pitjors resultats tant d’atur, com de renda per capita del Baix Llobregat cobra 75.000€ anuals.

Un petit gest, com que no es venen prous cotxes ni motos, els subvencionem. Per una banda diem que cal promocionar el transport públic (mentre pugem el seu preu) i per l’altra diuen que hi ha massa cotxes (doncs perquè els subvencionen amb les nostres peles???).

El que resulta curiós és que tant si es vol com si no es vol, nosaltres pagarem tant els petits gestos com els grans. Tot és diner nostre, tot surt de la mateixa banda.

Costa molt entendre com a diari patim els petits i grans gestos sense immutar-nos.

No protestem, ens han ensenyat quin és el nostre paper, bàsicament mirar la tele, consumir, callar i votar.

Written by MadeByMiki

9 Octubre 2009 a 1:06 pm

Arxivat a Economia, Política, Premsa

3 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Jajaja!!! Impresionant, m’has deixat amb ganes de sortir a cremar el parlament, però fan el programa preferit per la tele… ho deixaré per un altre dia millor…

    conjuntbuit

    9 Octubre 2009 at 7:55 pm

    • Tu també escriuries amb ràbia si et toqués treballar el dissabte i el dilluns. Ara que quan calgui cremar el parlament hem d’estudiar l’hora, casi sempre està buit…

      madebymiki

      9 Octubre 2009 at 8:23 pm

  2. Són els petits actes, els detalls, són el que perceben els ciutadans.
    Incongruències, com les que cites, són el que fa escamarla gent de peu.
    Cal una regeneració per tal de fer foc nou… ara bé, cal dir que els polítics representen la societat, de la qual provenen. Potser també cal autocrítica prmer amb cadascú per després poder exigir una bona praxis als altres.

    La cosa és complexa, però no per això hem de resignar-nos-hi!

    Met

    12 Octubre 2009 at 1:35 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: