Paisatge penós a l’Autònoma

Vergonya. De totes les paraules que jo conec i que acostumo a utilitzar, aquesta és la que millor defineix el que he sentit avui en comprovar l’estat del paisatge de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Papers per terra, ampolles de vidre trencades, gots de plàstic i kleenex dispersats per l’herba, fragments d’una cadira del bar de la Plaça Cívica, burilles i escopinades. Tot això, i altres coses que no he degut veure, és el que avui formava part d’un panorama desolador, patètic i vergonyós. És el resultat de la Festa Major de l’Autònoma, un esdeveniment que va reunir molta gent (la majoria estudiants, no tots): 20.000 segons les agrupacions d’estudiants que van organitzar la festa; 8.000 segons el rectorat de la universitat.

La veritat és que he quedat bocabadat en veure com estava el campus aquest matí. Realment feia pena. I ràbia. Ràbia perquè, sense haver-ho comprovat (tot sigui dit), no em costa d’imaginar que molts dels que ahir llançaven la Xibeca buida a la gespa són estudiants que s’apuntaran a qualsevol moviment social de protesta per manifestar-se en contra de la poca política ecologista del govern. Probablement alguns dels que llançaven llaunes i gots de plàstic allà on volien són estudiants que es defineix com a progressistes, d’esquerres i compromesos amb el medi ambient.
Però el problema va més enllà: no es tracta ja de ser o no ecologista, d’estar o no estar compromès amb l’entorn natural; es tracta d’educació, de responsabilitat, de sentit comú.

La festa d’ahir estava desautoritzada pel rectorat de la universitat. Sincerament, tampoc crec que sigui adient suspendre la festa major d’una unviersitat com l’Autònoma. No hi veig el problema, i, parlant clar: tots els estudiants agraïm un dia entre setmana en què no hi hagi docència. Ara bé, si ha de tornar a passar el que va succeïr ahir, que la suspenguin, que l’anul·lin, que la prohibeixin, si cal. I, en tot cas, si tornés a passar el que va passar ahir, m’encantaria veure que l’endemà no són senyores que compleixen religiosament amb la seva feina les que han de recollir tota la merda i la porqueria acumulada pels joves. M’encantaria veure que són els estudiants (aquells que han actuat com a criatures, només ells) els que recullen tota la brúticia que hi havia avui al campus. No tinc cap foto per representar el que avui es podia veure a l’Autònoma, però potser és millor així.

Precisament avui, l’endemà de la festa, una professora (que es queixava per la passivitat dels alumnes a l’hora d’implicar-se en el contingut de l’assignatura i a l’hora d’estudiar i preparar com déu mana un examen) ens ha dit als alumnes que som uns “privilegiats” (hi estic d’acord), que ho hem d’aprofitar, i que els universitaris som l’ “elit” de la juventut. Em sap greu, però, avui, no puc estar-hi d’acord. De cap manera.

jordi pallarès

Anna Hernández i Bonancia surt de l’anonimat.

Ahir per totes bandes es va escampar un post de’n Rafael del Barco Carreras “La Gran Corrupción”:

http://lagrancorrupcion.blogspot.com/2009/11/cargos-de-anna-hernandez-bonancia.html

Aquest senyor, entre d’altres coses ja ens parlava el passat Juliol del ara tant famós Millet i el “seu” Palau de la Música:

http://lagrancorrupcion.blogspot.com/2009/07/patronato-fundacion-orfeo-palau-de-la.html

Lo interessant és la polseguera que ha aixecat el post sobre les molt variades feines de la esposa de’n Montilla, ha quedat clar l’enorme poder que poden arribar a tenir els blogs i la seva capacitat d’influència. La cosa va començar amb un enviament i re-enviament massiu de posts amb un resum del post i va anar progressant escampant-se al “menéame” i totes bandes de la xarxa per sortir desprès a les emissores de ràdio.

En aquest punt, l’indignació popular era generalitzada i el PSC via DIBA (Diputació de Barcelona), ha publicat en plena portada una nota de premsa on es matisa l’informació del blog “La Gran Corrupción”:

http://www.diba.cat/prem/noticia.asp?id=8932

Com han canviat les coses, ahir vàrem tenir a internet dues notícies interessants, per una banda una notícia surt del món dels blogs i provoca un terratrèmol mediàtic i per l’altra banda a Europa s’ha començat a acotar la llibertat a internet.

Aviat vindran noves mesures contra la perillosa llibertat d’expressió i els molestos  bloggers que van massa per lliure.

Cada dia tinc mes clar que internet se’ls va escapar de les mans i que estan en plena batalla per recuperar aquest molest recinte de llibertat sense el control de polítics i empreses.