..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

El que diuen de nosaltres

with 11 comments


Les vacances de Nadal arriben en un moment complex a casa nostra. Per començar, i després de tres anys, encara esperem una sentència (aprovació o derogació, la que sigui) sobre l’Estatut d’Autonomia. Zapatero insisteix en què espera “una gran sentència”. Bé, jo, sincerament, desconec què entén el president espanyol per “gran sentència”. Per al PP, seria una gran sentència si suspengués un estatut que, com no es cansen de repetir, atempta contra la Constitució espanyola, contra les possibilitats de la resta de ciutadans espanyols i també contra la seva sempre imaginada unitat nacional. Potser el regal de l’Estatut cau per Reis. Ara que hi penso, però, no sé fins a quin punt seria un regal l’aprovació d’aquest estatut. Però no heu de patir: si no arriba l’estatut, sempre tindrem amics que pensen constantment en nosaltres. I pensen, sobretot, en parlar de nosaltres.

A Telemadrid, en els seus “informatius”, comparen -literalment- les campanyes d’eleccions sobre la independència celebrades a Catalunya diumenge passat (que sí, que tenen raó, que no són vinculants) amb una votació per decidir qualsevol cosa en una associació de veïns. Mentrestant, el diari Marca contribueix a la convivència entre catalans i castellans publicant una notícia en què s’explicava que Pep Guardiola havia dit que utilitzaven el català al vestidor del Barça (Pep va dir: “És la nostra llengua i la fem servir”). Aquesta notícia, a l’edició online del diari Marca, va ser la més llegida i la més comentada de tot el dia. Molts d’aquests comentaris deien que això sí que no s’ho esperaven d’en Pep, que d’acord que el Laporta sigui nacionalista, però que d’en Pep no s’ho esperaven i que els ha fallat molt (sí, sí, els ha fallat per parlar català; cosa no gaire estranya, tenint en compte que ell és català). Tot això, només per dir que és la seva llengua i que per això la utilitzen.

Canviem de mitjà, i rebem així mostres de l’estima que alguns demostren tenir respecte a nosaltres. A El Mundo, el senyor Fernando Sánchez Dragó (agafeu-vos fort) parla dels segrestats catalans a Mauritània. El text d’opinió de Dragó critica els intents de l’agrupació dels segrestats d’intentar ajudar el tercer món. Ho critica perquè diu que ajudant amb menjar no s’aconsegueix res. Dragó diu, textualment: “Gilipollas, porque lo es en grado sumo todo el que piense que con unos cuantos camiones cargados de alubias, chocolatinas y preservativos va a sacar de apuros a millones de personas gobernadas por sinvergüenzas”. No entenc com, tenint en compte el que diu la frase que segueix l’insult, aquest home s’atraveix a dir “gilipolles”. D’acord que el món no s’arregla únicament amb menjar i condons, però quin mal hi ha en donar una mica de menjar a gent que no en té? No oblidem, amics i amigues, que el senyor Dragó critica l’acció humanitària des d’un fantàstic despatx, cobrant un bon gruix de bitllets per escriure barbaritats com aquesta. Quina ajuda humanitària, la seva, per anar criticant els que intenten, com a mínim, alimentar unes quantes boques. Després se’n alegra de que a aquests catalans, que segons ell han anat a viatjar vestits de Coronel Tapioca, hagin rebut un càstig com el segrest: “Nunca viene mal una colleja propinada en el momento justo”. De fet, per veure que es tracta d’un gran amic per als catalans, només cal veure com Dragó alimenta la famosa teoria que diu que els catalans som uns garrepes: el títol del seu article d’opinió es diu “Gorrones sin fronteras”.

En fi, deixem-nos de bromes. Em decepciona profundament veure que ens odien tant. Mai he sigut partidari del tradicional victimisme català, però sincerament, no ho entenc. És l’actitud d’aquests mitjans el que em motiva a deixar de formar part d’Espanya. Espero que algú m’entengui.

Jordi Pallarès

Anuncis

Written by MadeByMiki

16 Desembre 2009 a 10:57 pm

11 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Home, sobre els segrestats a Mauritània prefereixo no dir res perquè és una tema delicat tenint en compte les circumstàncies, però crec que no té res a veure amb els altres dos temes que menciones. Crec que el fet que siguin catalans és anecdòtic, el que es qüestiona és el fet de si és adequat el què fan, com ho fan i el moment en què ho fan. En canvi, criticar al Guardiola per parlar català o ridiculitzar el referèndum, això sí que és atacar Catalunya perquè sí.

    seruji

    17 Desembre 2009 at 11:07 am

  2. T’entenc perfectament Miki.
    Ja fa temps que es diu que hi ha més separadors a Madrid que a Catalunya… però tinc la sensació que estem a punt d’invertir els percentatges i a casa nostra cada cop hi ha més gent farta d’aquets “periodistes”.
    Fa dies es va comentar un article refrent als segrestats. Crec que era a l’ABC on es deia que el govern espanyol no havia d’intervenir en el seu alliberament perquè ern catalans, i si no volen ser espanyols tant se’ls en donava.
    Ni contigo ni sin tí.
    Fastiguejat i aburrit és com estic jo ja d’Espanya.

    Met

    18 Desembre 2009 at 1:39 pm

    • Doncs no sembla que la porta sigui oberta… El “ni contigo ni sin tí” ja porta anys i panys funcionant.

      madebymiki

      18 Desembre 2009 at 7:59 pm

  3. Si ens odien tant, que ens deixin la possibilitat d’escollir el que volem. Ai no! que dirien que és anticonstitucional!!! O sigui que no volen que ens separem pero ens odien i no volen un referendum perquè es anticonstitucional però són precisament ells els que estavan en contra de la Constitució. Visca les contradiccions i mentides!
    Per cert, no has dit res dels “toros” estan apunt de treure’ls aquí i s’està muntant una bona a Espanya, jeje

    Hèctor

    18 Desembre 2009 at 2:29 pm

    • Quan va començar la recollida de signatures ja en vaig parlar, ara sembla que “la cosa” s’encarrila correctament, però per variar soc pessimista.. i crec que costarà tirar endavant la proposta.

      madebymiki

      18 Desembre 2009 at 8:01 pm

  4. Increïble lo del Sànchez Dragó!

    Ferran

    18 Desembre 2009 at 7:28 pm

    • En Dragó és un crack, que aquest senyor condueixi un telediari és al·lucinant, no tinc paraules.

      madebymiki

      18 Desembre 2009 at 8:02 pm

  5. Ara ja sé pq fa temps que no llegeixo els diaris. Em sap greu però començo a passar de totes aquestes tonteries dels mitjans castellans… tanta contradicció junta cansa molt.
    Amb discursos com els que ens has mostrat jordi, només alimenten al nacionalisme català.

    Potser ho fan a posta per poder guanyar suport fora de Catalunya, però aquí cada cop fan decantar més la balança… potser només és un joc per tal que els ciutadants ens discutim en tonteries i no prenguem atenció a com ens martiritzen per altres costats.

    conjuntbuit

    18 Desembre 2009 at 9:26 pm

  6. El nacionalisme espanyol necessita retroalimentarse del nacionalisme català i a la inversa: es una relació dialèctica de manual!

    Anyway, la diferència es que TV3 està sotmesa a un control parlamentari independent del Govern, mentre que Telemadrid es una secta a les ordres dictatorials de la seva PPresidenta!

    Arqueòleg Glamurós

    19 Desembre 2009 at 6:12 pm

  7. I per què us fustigueu voluntàriament llegint el que voleu no llegir? Hi ha força mitjans a Espanya que fan un periodisme molt més digne. Per què no escolteu RNE que, a sobre d’haver suprimit la publicitat, no és una vulgar propaganda guvernamental i fan tertúlies plurals. A Catalunya també hi ha qui necessita la munició pesant que disparen des d’alguns medis madrilenys…

    minosabe

    20 Desembre 2009 at 12:19 am


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: