..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

El lliure accés al coneixement

with 5 comments


Avui he llegit un gran post sobre l’accés lliure al coneixement. Els amics de http://www.pillateunlinux.com expliquen millor que jo, que podria passar si apliquéssim la filosofia del software lliure a altres aspectes de la nostra societat. Que és una utopia?, potser si, però potser que comencin a canviar algunes coses, oi?.

“Quan expliques el concepte de programari lliure a algú que mai ha sentit a parlar d’això, probablement es sorprengui de la llibertat de fer còpies il.limitades d’aquest. Si es defensa la lliure còpia del programari, vol dir això necessàriament que cal aplicar aquest mateix principi a tots els béns i serveis que existeixen? Clarament no.

El primer que cal fer és diferenciar entre els coneixements pràctics i els altres.

Quan una persona desenvolupa un coneixement sobre una matèria concreta, i aquest coneixement incideix de manera directa o indirecta en les persones del seu entorn d’una manera pràctica, aquest coneixement hauria de ser accessible per a tot aquell que vulgui usar-lo. De manera que qualsevol pugui millorar-lo i revertir de nou a la societat, que tornarà a beneficiar-se d’això. Aquesta és la manera eficient de millorar la societat.

Per exemple, si un metge fa un descobriment clínic que pot trobar la cura per al càncer, el seu deure envers la societat és compartir aquest coneixement, i que altres persones puguin utilitzar-lo. No és de rebut que l’empresa que paga el salari a aquest investigador, faci una patent i en faci vacunes amb un cost que només poden permetre’s l’1% dels malalts. Aquesta patent o llicència restrictiva, no permetria fer medicaments genèrics d’aquesta mateixa vacuna, atorgant el monopoli de la salut a uns pocs. El 99% de malalts que no poguessin pagar moririen.

En aquest cas, és clara la solució. Compartir el coneixement de manera que laboratoris independents puguin accedir de manera lliure a les investigacions d’altres, i els altres puguin accedir lliurement a les investigacions d’ells. Eficiència.

Però aquest mecanisme no és aplicable en tots els aspectes de la societat.

Per exemple, una marca o un nom propi. Si una d’aquestes empreses que investiga lliurement, escull un nom per comercialitzar la vacuna, té dret a que el seu nom no sigui utilitzat per cap altre, perquè no hi hagi males intencions, usurpacions de la identitat etc. Qualsevol podria seguir accedint als coneixements de l’empresa, però no a costa de la seva pròpia reputació.

Igual que en el programari lliure pots fer una distribució que sigui un 100% igual a Ubuntu, però no amb el nom d’Ubuntu. O pots escriure opinions sobre programari lliure, però no firmant com Richard M. Stallman.

Utilitza una marca o un nom concret, no limita la llibertat dels altres. Per això cal tenir clares les diferències entre lo pràctic i lo no pràctic.

Això mateix es pot aplicar a les obres artístiques, encara que amb matisos.

Una cançó, un quadre, un poema etc. S’ha de poder permetre còpies de les mateixes, sempre que no destrueixin l’original i es respecti l’autoria. Si compro un llibre, el llibre és meu, i com a tal, hauria de poder copiar-lo i passar-lo a qui jo consideri oportú. Cosa molt diferent de comprar 1984, esborrar el nom d’Orwell i posar-li el meu. Són subtils diferències que fan a la mentalitat del programari lliure fantàstica. Millorar el món respectant als seus ciutadans.

Es tracta de compartir i avançar d’una manera més eficaç i eficient, però sense perdre la pròpia individualitat, sense perdre els nostres drets com a persones. Es tracta que els avenços científics no pertanyen només a uns quants. Es tracta que la gent no mori de malalties curables per manca de diners. Es tracta d’aconseguir avenços tècnics que resolguin els problemes del món. No es tracta de protegir els invents per vendre’ls al millor preu. No es tracta de fer negoci a costa de la salut de milions. No es tracta de protegir coses, sinó de protegir persones.

Ho tenim a l’abast de la mà.”

http://www.pillateunlinux.com/pillateunlinux/el-libre-acceso-al-conocimiento/

Advertisements

Written by MadeByMiki

28 Desembre 2009 a 12:23 pm

5 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Aquest text l’haurien de llegir i reflexionar la gent de l’SGAE, entre tanta i tanta gent.
    Estic d’acord comunisme cultural i material pel bé de tots, però mantenint el significat d’autor.
    Sempre hi ha hagut creadors i descobridors, però la remuneració per l’ús de les seves obres és un invent capitalista que per desgràcia fa molt i molt que existeix.
    Això d’escriure a l’ordinador si que és cert que et fa filosofar…jeje
    BON ANY NOU UNA MICA MÉS LLIURE!!!

    Hèctor

    29 Desembre 2009 at 4:39 pm

  2. Feliç Any Nou Hèctor, gràcies per comentar tant i filosofa tot el que vulguis, que aquí hi som per això.
    Sobre la SGAE no m’atreveixo a parlar, seria massa radical. Delinqüència molt ben organitzada, potser?. És indecent…

    madebymiki

    29 Desembre 2009 at 11:25 pm

  3. No es veu la foto Mikirrr!!

    A vere q ens depara 2010 en materia internauta! Per cert ja torno a estar ficat en les prediccions tarotistes! Passa’t pel meu blog i digam si consideres q les q vaig fer per 2009 s’han complert!

    Arqueòleg Glamurós

    31 Desembre 2009 at 6:51 pm

  4. No ho acabo de tenir clar, Miki, i ja sé que xocaré amb el teu fons ideològic, però si algú fa un descobriment mèdic i no se’n pot lucrar quin incentiu tindrà a investigar?

    “No és per la benevolència del carnisser, del cerveser ni del forner que esperem poder sopar, sinó perquè aquests miren pels seus propis interessos” La Riquesa de les Nacions. Llibre I. Capítol II. Adam Smith.

    Si deixéssim de banda qualsevol aspecte legal, només podríem usar la generalització de la “còpia lliure” en aquells béns que fossin produïts per amor a l’art, ja que els altres (i crec que serien la majoria) senzillament no serien produïts, i si ho fossin no gaudirien de la qualitat que en requerim per satisfer les nostres necessitats.

    RS

    1 gener 2010 at 12:52 pm

  5. Naturalment els científics cal que es lucrin i visquin de les seves investigacions. El problema actual és que qui se’n beneficia no son ells, son les companyies farmacèutiques.
    Aquest món consumista-capitalista està renyit amb l’humanisme, i els diners sempre passen per davant dels interessos de l’humanitat. Potser que comencem a fer alguna cosa…

    madebymiki

    1 gener 2010 at 3:08 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: