..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Productivitat i competivitat.

with 18 comments


Sovint em passa (suposo que no soc un cas únic), que hi ha conceptes que aquesta societat accepta i promou que trobo monstruosos. Per altra banda, moltes coses que socialment  es donen per no vàlides i inacceptables, per a mi son perfectes o com a mínim comprensibles.

El problema és que costa argumentar coherentment aquestes contradiccions.

Ho sigui que posem per cas la tant promoguda per totes bandes  com a necessària “productivitat i competitivitat laboral” a mi em semblen unes idees absolutament perverses, tramposes, monstruoses i que ens porten cap a un desastre segur”.

Som on som gracies a la maleïda productivitat, vivim en un món on prima l’egoisme, on no és pensa a llarg termini i on cal (tot i que és impossible) que els recursos siguin infinits. L’afectació que aquest sistema capitalista liberal te en el medi ambient, o en la nostra qualitat de vida no importa. I quan ens parlen de canvi climàtic, o de desastres ecològics normalment ens carreguen el mort a nosaltres.

La productivitat i competitivitat costi el que costi, i sense pensar on ens porta això.

Si l’objectiu és que tot el món produeixi mes i mes, que en fem del que hem produït?. Si som tots competitius, qui guanya i qui perd?. Ser competitius significa que han construït un món on molts perden i pocs, molt pocs guanyen massa.

Aquests conceptes, obra del pensament únic, son acceptats com a realitats universals i inamovibles. Sembla que a ningú se li acudeix cap alternativa,  i que ni tan sols els sindicats de treballadors hi veuen res de dolent. Clar que com que hem de sortir de la crisi competint i produint mes, qui vols que s’hi oposi?.

El que amb això ens diuen és que “la realitat no importa, el que importa és la situació del capital”. Que si els treballadors perden drets i qualitat de vida, les jornades laborals s’allarguen i … no importa, el que de veritat val és la productivitat sense mesura i sense futur.

Ens hem convertit en esclaus temerossos, sota l’amenaça de l’atur i l’exclusió social els nostres horaris s’amplien (gratis, es clar) i salaris van disminuint progressivament. Això si a sobre cal que siguem competitius i que donem gràcies per conservar la feina. D’això es tracta, de repetir mil vegades les maleïdes frases: “lo important és tenir feina”, “n’hi ha que encara estan pitjor”…

Ho sigui que nosaltres a lo nostre: treballa, compra, consumeix, mira la tele, vota, no pensis, treballa, compra, consumeix, mira la tele, vota, no pensis i després d’això ja et pots morir feliç, que ja has complert amb el sistema.

Advertisements

Written by MadeByMiki

18 gener 2010 a 4:01 pm

18 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Tot sistema econòmic es basa en la producció (inclús els caçadors recol·lectors paleolítics!!). El problema, crec jo, es troba a la distribució d’aquest producte, un cop ja generat, en si aquest repercuteix en els productors o, pel contrari, és alienat pels propieraris dels mitjans de producció.

    Arqueòleg Glamurós

    18 gener 2010 at 7:40 pm

    • Segurament m’explico fatal, però no es pot confondre producció amb productivitat i competitivitat.

      Naturalment que cal produir, però la productivitat és manufacturar una quantitat mes gran de bens fent servir menys gent, temps i recursos.

      Si en aquesta definició hi trobes alguna cosa que beneficii al treballador… ja m’ho diràs.

      madebymiki

      18 gener 2010 at 10:04 pm

    • Arqueòleg,

      Una pregunta, si els propietaris dels mitjans de producció no hi posessin els mitjans de producció com repercutiria el producte en els productors?

      RS

      18 gener 2010 at 10:53 pm

      • Si els mitjans de producció son col·lectius o públics el producte sempre repercuteix sobre els productors.

        Arqueòleg Glamurós

        19 gener 2010 at 10:56 pm

  2. Miki,

    Se suposa que cal ser més competitius per especialitzar-nos en allò que sabem fer millor i per mitjà del comerç intercanviar-ho per allò que necessitem i que fem pitjor. El problema està en saber identificar què necessitem i què no, i aquí és on discrepo en gran mesura del pensament d’esquerres que atribuieix tots els mals al capitalisme, al consumisme, a la publicitat, etc. Crec que tots som grandets per saber que necessitem i què no, i si tots volem anar en cotxes bonics, tenir telvisions de plasma i anar de vacances a Bangkok doncs no ens toca res més que treballar. Com tot i com sempre tot depèn només de nosaltres.

    RS

    18 gener 2010 at 10:50 pm

    • La qüestió és que vol dir aquí ser competitius i productius. Per a les nostres empreses vol dir: treballa mes ràpid, fes mes hores, cobra menys.

      Si a Europa son mes productius potser és per que treballen menys hores i cobren molt mes. Aquests fets segur que ens motivarien força.

      http://www.euribor.com.es/2010/01/18/el-salario-medio-en-espana-es-casi-la-mitad-que-el-de-reino-unido-holanda-y-alemania/

      madebymiki

      18 gener 2010 at 11:00 pm

      • Ser competitius sigifica produir més barat o amb més qualitat que l’empresa del costat. Ser més productius significa produir més per empleat, i això només ho pots fer amb quantitats més elevades de capital invertit, amb millors tecnologies o amb gent més formada. Si a Europa són més productius és perquè ens superen en algun o en tots aquests factors. És un fet que a mesura que augmenta la productivitat i millora la competitivitat dels països els sous augmenten. La nostra lluita doncs ha d’anar per aquest camí, pel de la inversió en R+D i per la formació del capital humà, i no és un camí fàcil, però és l’únic camí.

        RS

        18 gener 2010 at 11:40 pm

  3. sigifica produir més barat

    Es a dir, pagant menys al treballador!

    Arqueòleg Glamurós

    19 gener 2010 at 10:58 pm

    • Ser més competitiu no significa ser més barat, significa ser millor, en preu (i això seria ser més barat) o en qualitat. I produir més barat pot significar moltes coses, una de les quals pagar menys, però també pot voler dir produir de forma més eficient. Mai hi ha respostes simples a problemes difícils i això és el que ignora certa esquerra que es creu el miracle del manà.

      En resposta a la teva de més amunt, et diré que tens tota la raó del món, el problema és que tots els models que s’han assajat com el que tu planteges han acabat empobrint el país i els propis productors que tan amorosament prometien protegir o defensar.

      RS

      19 gener 2010 at 11:19 pm

      • Gràcies pel debat que heu creat amb aquest post, tot i així trobo que hi falta una mirada a llarg plaç dels vostres plantejaments.

        No es pot créixer indefinidament ni ser cada vegada mes productius. Això avui al 2010, ja ho hauríem de tenir clar…

        Feu una ullada a aquest documental animat, i potser aproximarem conceptes:

        https://madebymiki.wordpress.com/2009/04/26/story-of-stuff/

        madebymiki

        20 gener 2010 at 12:05 am

  4. La qüestió potser no és mirar tan a la resta d’Europa i intentar pensar per nosaltres mateixos. Per culpa d’intentar ser com els europeus del nord hem fet grans desastres en diverses coses de la societat: Construcció, educació, segon sector, agricultura…

    Com a exemple agafaré el primer cas, des de temps enrere s’ha posat de moda fer edificis de amb grans vidreres pq són més moderns (pq a europa es fa així), però un edifici amb unes finestres enormes suposa un edifici que capta molta més llum i calor. Fer això al costat del Mediterrani és una barbaritat pq suposa un malbaratament energetic pel consum d’aire condicionat.

    Tal com expressa en Miki, el segon problema que veig és la falta de visió de futur. Tot corre massa i costa molt trobar empreses que intentin inversions a llarg plaç (com seria l’investigació), cosa que ens deixa en mers productors de coses que es puguin fer al moment o en tres mesos.

    conjuntbuit

    20 gener 2010 at 12:29 pm

    • Conjuntbuit,

      Ens hem d’enmirallar amb qui fa les coses ben fetes. És clar que alguns europeus també s’equivoquen, però si són on són deu ser per alguna cosa. Sort en tenim de la UE i de l’euro sinó seríem hores d’ara menys que una república bananera.

      Tens raó en la falta de visió de futur, però no generalitzis hi ha empreses que la tenen. A Catalunya hi ha sectors molt preparats en aquest sentit, mira tota la indústria farmacèutica per exemple. El que cal és compromís per part de tots, està molt bé criticar el govern, les empreses i el sistema, però la pregunta és, estic jo ben preparat per no ser només carn de canó i poder oferir alguna cosa més que mà d’obra barata? La responsabilitat és també nostra.

      RS

      20 gener 2010 at 7:00 pm

      • Ok!, però potser la pregunta és un altre:

        Encara que ho fem molt be (recolzo a diari l’iniciativa de treballar i formar-nos be), és sostenible aquest model de sobre-producció i sobre-endeutament per consumir lo produït?.

        madebymiki

        20 gener 2010 at 7:12 pm

  5. El model de sobreendeutament no és sostenible i ho prova la crisi actual. Com que qui havia d’actuar que eren els poders públics no ho van fer qui actua sempre i no falla mai a la seva cita és el mercat. Aquest mercat reequilibrarà la situació (entén equilibri des d’un punt de vista econòmic, no parlo de justícia) i quan això succeeixi haurem de plantejar-nos si hem après res.

    Sobre la sobreproducció, la veritat és que no ho sé. Només puc dir que la teoria econòmica dominant fins el segle XVIII deia que no hi podia haver creixement perquè els augments de població que aquest generava acabaven desembocant en crisis de sobrepoblació i per mitjà de fams, pestes i epidèmies es tornava al punt inicial. Bé, hem crescut des del segle XVIII? Crec que l’enginy humà és molt més gran que el que nosaltres ens pensem i que si bé l’ambició i la competència poden portar a extrems nefastos com estem veient aquests dies també aguditzen l’instint de superació, de millora i ens porten més enllà del que ens podríem pensar. Segons els economistes de fins el XVIII avui tu no podries estar fent aquest blog, però gràcies a l’avenç tecnològic i a la competència brutal entre empreses avui el fas, jo et contesto i ens surt gairebé de franc.

    RS

    20 gener 2010 at 8:12 pm

    • Molt interessant com sempre. Jo opino que potser per un cop a la història podríem afluixar una mica.

      Ho sigui, aprofitar la tecnologia pel be de l’humanitat, amb energies netes i renovables, repartir mes equitativament els recursos, decréixer i viure mes tranquils, amb menys consum i una vida millor.

      Tot això sona utòpic, però el món és capaç de mantenir-nos a tots si el respectem una miqueta.

      madebymiki

      20 gener 2010 at 10:24 pm

  6. Potser tinguis raó, però el problema no està ja en el sistema capitalista, ni en els empresaris “explotadors”, ni en la competitivitat a ultrança sinó en la decisió personal de cada u. Si som nosaltres els que decidim consumir menys, consumir allò just per viure potser sigui possible, però suposant que ho poguéssim fer tan bé que no s’ensorrés el sistema, dubto molt que la gent volgués adaptar-se a aquest model. Mira només l’exemple de l’iPhone. A la setmana d’haver sortit tothom anava amb un iPhone a la butxaca, i tu creus que el necessitaven? I el que si que no em serveix és allò de dir que estem obligats a consumir pel sistema i per la publicitat i per no sé quines mandangues. Cada u és lliure i responsable de les seves decisions i si estem com estem és perquè ho hem decidit així i perquè no ho volem canviar. Què et dirien els teus veïns, amics i coneguts si els diguessis que amb un cotxe la meitat de potent ja farien i que amb un per família en tenen prou, que amb el televisor del menjador ja passarien, que el nen és massa jove per tenir un mòbil, que els constipats passen sols sense prendre frenadols, que cal pagar un percentatge per anar al metge i que aquest estiu aniran de vacances a la Barceloneta i faran fotos amb la càmera compartida amb el veí?

    RS

    20 gener 2010 at 10:50 pm

    • Jo parlo (o miro de fer-ho) des de un terme a mig camí de les dues opcions. Desitjaria per exemple invertir molt en un transport públic eficient, còmode i econòmic amb l’objectiu de que la gent per si sola el preferís al transport privat.

      Respecte als luxes quotidians, als que sàviament fas referència, seria preferible fer un ús racional de les coses i gaudir de mes temps lliure. Cal canviar els valors, i molta gent ja ho està fent (la crisi ajuda en aquest cas!!) es comença a valorar mes les coses pel que son que pel que valen i molta gent se’n adona que consumir mes no fa ser mes feliç.

      Ja no està tant ben vista l’ostentació, i molts valors oblidats poc a poc tornen.

      Jo començo a trobar-me molta gent que presumeix de no tenir cotxe, o d’estalviar comprant llibres de segona ma i altres exemples que em donen esperances de que alguna cosa poc a poc es va movent.

      madebymiki

      20 gener 2010 at 11:36 pm

  7. Ho has explicat tal i com ho veig jo.
    En el nostra cas la cosa s’agreuja quan tohom està agaft pels collons d’una hipoteca que no té la societat callada i capada. Ningú alça la veu er por a predre les engrunes que té…

    És un secret a veus que el sistema no rutlla i el medi ambient obliga a canviar les regles de la nostra civilització, però sembla que es vulgui un col·lapse general i sobtat del sistema enlloc d’un d’ordenat i coherent. El canvi acabarà arribant, però no crec que sigui qualitativament millor…

    Met

    24 gener 2010 at 5:30 am


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: