..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Un al costat de l’altre; un tan lluny de l’altre

leave a comment »


El passat dilluns 18 al Palau de la Música el grup revelació de la música catalana, els Manel, va fer posar dempeus a un públic totalment entregat. Ja ho havien fet el divendres 15, dia en què no quedava ni una sola entrada per vendre, com el dilluns passat. Poca broma amb el que han fet aquests quatre joves barcelonins: han passat de fer música per divertir-se a tocar al Palau de la Música amb només dos anyets, en una nit en què també va tocar Joan Miquel Oliver, membre d’Antònia Font. En aquest blog, però, ja hem parlat de Manel.
Resulta que entre el públic del concert del passat dilluns s’hi trobava un personatge reconegut: l’entrenador del primer equip de futbol del Barça, Pep Guardiola. En una cançó dels Manel (Corrandes de la parella estable) en què alguns membres del públic tenen l’oportunitat de pujar a l’escenari i cantar, un noi i una noia van animar a Guardiola a renovar el seu contracte com a entrenador del Barça (“Només volem una cosa: que el Guardiola renovi”). En Guardiola, modest i silenciós com sempre, es va limitar a somriure tímidament, a aplaudir, i a comentar la jugada amb algú que tenia al costat.

Un parell de dies després, aquest dimecres, en Guardiola acceptava la proposta de renovació de la junta directiva de Laporta. Ambdós (Laporta i Guardiola) van sortir dimecres en una roda de premsa per anunciar que en Pep donava la seva paraula de que continuaria un any més a la banqueta del F.C.Barcelona.

Va ser en aquesta roda de premsa quan es va produir una imatge plena de significat. Un periodista va preguntar a en Laporta si el fet de renovar Pep Guardiola es podia considerar el setè títol (després dels sis que l’equip ha guanyat des de que en Pep el dirigeix). Ell va dir que sí, que es podia considerar que la renovació d’en Pep era un títol més, però que, en tot cas, era el vuitè i no pas el setè. Un periodista, que o bé buscava una declaració que servís per fer-ne un titular o que bé no va entendre el fi humor del dirigent blaugrana, va fer la pregunta que Laporta esperava sentir en aquell precís moment: “I el setè?”. Amb un somriure d’orella a orella i inflant el pit, Laporta va aclarir tot dient: “El dos a sis, per qui no ho hagi entès…”. Al mateix temps, els ulls d’en Pep miraven avall, la seva cara somreia, encara que poc intensament. Però era un somriure molt diferent al del president del Barça; el d’en Pep era un somriure tímid, fins i tot avergonyit. Avergonyit per l’enèsima sortida de to d’un president acostumat a presumir més del compte, sobretot perquè s’atribueix mèrits que no li pertoquen.

Laporta és el millor president del Barça (així ho diuen els números), però ell no va fer cap dels sis gols al Bernabéu, ni va donar cap asisstència de gol i, per més que ho vulgui, una victòria a l’etern rival no equival a un títol, com a mínim oficialment. Sobra, Laporta, el comentari sobra.

El dimecres, a la roda de premsa, tot i que entre en Guardiola i en Laporta només hi havia uns quants centímetres, hi havia també una diferència enorme entre maneres de fer, entre personalitats, entre caràcters, entre formes de treballar i de parlar.

Diuen que en Laporta vol fer el salt a política. Si vol que les coses li vagin bé, que n’aprengui d’en Guardiola.

Jordi Pallarès

Anuncis

Written by MadeByMiki

23 gener 2010 a 9:19 am

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: