..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Archive for febrer 27th, 2010

L’espectacle polític ens mantindrà distrets

with 6 comments

Fem un recorregut des de el que en principi seria l’esquerra fins al que en teoria seria la dreta. Políticament parlant, s’entén.

Fa un parell de setmanes, CiU proposava al congrés de Madrid la necessitat de redactar un pla contra la crisi econòmica, un pla que fos el resultat de la deliberació entre tots els grups parlamentaris. De moment, no hi ha pacte (tot i que a nivell social -així ho diuen les enquestes publicades en alguns diaris darrerament- es considera del tot necessari per afrontar la crisi).
Els partits de la capital espanyola deien que CiU, amb la proposta sobre aquest pacte, només intentava maquillar, millorar, afavorir (podem dir-ho de moltes maneres) la seva imatge.

Això d’anar a Madrid i actuar com la única força que proposa seriosament el pacte anticrisi pot quedar bé, devien pensar. El cas és que PSOE i PP van dir que CiU, en realitat, el que feia era preocupar-se per la seva imatge i, de pas, començar a guanyar vots de cara a la propera tardor.
Tenint raó o no, tan PSOE com PP van rebutjar (tot i que potser no ho van dir davant dels mitjans) la iniciativa de Convergència. Al PP (que avorreix dient davant dels mitjans que sí, que ells estan disposats a pactar i a treballar per sortir de la crisi) no li interessa crear un pacte anticrisi perquè, si la cosa sortís bé, contribuirien a millorar la desprestigiada figura política de Zapatero. I això és l’últim que volen.

Parlant del PP, aquests dies hem pogut comprovar que el que va ser president de l’Estat espanyol durant una bona colla d’anys segueix mantenint (o millorant, potser) el seu estil: d’acord que va ser xiulat i escridassat per un grup d’estudiants (a la Universitat d’Oviedo, si no recordo malament), però Ibarretxe (PNB), aquest dijous, també va ser increpat per un grup d’estudiants de l’Autònoma (el nacionalista basc va oferir una conferència a la facultat de polítiques d’aquesta universitat) i no va fer cap mena de gest despectiu cap als estudiants. Suposo que la comparació entre un i altre és odiosa. Els dos són nacionalistes (cadascun de la seva nació), però m’agrada pensar que aquí s’acaben els punts en comú entre ambdós polítics.

Anem al PSOE. Alguns mitjans i alguns periodistes diuen, des de fa un temps, que la política de Zapatero porta temps allunyant-se de l’esquerra. Jo no hi entenc prou per dir-ho, i no estic prou al corrent com per corroborar-ho. Però em sembla que els que ho creuen així no van gaire desencaminats: una de les poques propostes contra la crisi, de moment, és la reforma laboral; una reforma laboral que inclou com a un dels punts principals (agafeu-vos fort) la flexibilització laboral. Què vol dir, això de flexibilització laboral? Bé, dit de manera grollera, significa atorgar a l’empresari la capacitat de fer el que vol amb el seu treballador, o, més ben dit, amb el contracte del seu treballador. Una mesura risible, tenint en compte que el Partit Socialista Obrer Espanyol, en principi, és el màxim representat de la classe treballadora a Espanya.
En aquest sentit, tenia raó Gaspar Llamazares (IU) quan deia, en una entrevista al diari Avui el cap de setmana passat, que les mesures que començava a adoptar Zapatero davant la crisi tendien a la dreta. Però el mateix Llamazares decepciona quan -igual que Rajoy- critica, critica, critica, però no proposa cap mena d’alternativa.

Seguint amb les esquerres, Joan Herrera (ICV), també el cap de setmana passat, deia que ICV és una opció -no només per als federalistes- sinó també per als independentistes catalans. Iniciativa, independentista? (http://paper.avui.cat/article/politica/185157/icv/vol/disputar/erc/lespai/independentista/perque/ja/no/te/monopoli.html) Suposo que tot serveix a l’hora d’aconseguir vots. Tot plegat em sona, una mica, a comentari pensat en clau electoral (tot i que sí, encara queden molts mesos per les eleccions catalanes) per part d’un partit que, encara ara, no pot creure’s que hagi arribat a formar part del govern de la Generalitat.
En tot cas, el que tampoc em lliga és que Joan Ridao (ERC) digui, en resposta al polític verd, que el federalisme és un model esgotat perquè és massa complex per a la “mentalitat espanyola”. D’acord que una part important d’Espanya no ens entén (o no vol fer-ho), però d’aquí a insinuar que la mentalitat espanyola no està capacitada per entendre, comprendre i fins i tot acceptar la possibilitat d’un estat federal, hi ha un salt. Un salt gros. Potser això em va fotre especialment, perquè m’agrada pensar que amb un model d’estat federal les coses anirien millor. Tot i que no en tinc cap garantia.

Del que sí tinc garanties és de que la manca de predisposició per seure, parlar i posar-se d’acord comportarà que, possiblement, no arribem a veure un pacte d’Estat seriós per afrontar la maleïda crisi. Tan de bo m’equivoqui, i demà mateix els diaris anunciïn que PSOE i PP s’han assegut a parlar.
Pacte potser no. Però el que sí que tenim assegurat és la disbauxa política i el desprestigi quasi constant entre forces polítiques, a nivell estatal. A nivell autonòmic, a casa nostra, el que tenim garantida és una pre campanya electoral que ens mantindrà distrets d’aquí a octubre i, que -encara que potser no oficialment- ja ha començat. Estarem distrets.

Jordi Pallarès i Llobet.

vinyeta de'n Jordi Pallarès.

Written by MadeByMiki

27 febrer 2010 at 10:57 am

Arxivat a Política, Premsa

Tagged with , , , , , ,