..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Archive for Març 2010

Postejat a Ecolnomia III, quatre nous posts.

leave a comment »

Pels que no acostumeu a passar per www.ecolnomia.tk, aquí teniu els darrers posts que he escrit per aquest blog. Si en trobeu algun d’interessant, ja ho sabeu, un click i a aprofundir en el tema.

  • Nuevo libro de Attac, “¿Están en peligro las pensiones públicas?”:
Attac.

Attac.

La organització altermundista ATTAC, ha publicat un nou llibre, es tracta de “¿Están en peligro las pensiones públicas?” en el que segons ens anuncien “s’aborden les preguntes que tots ens fem i s’avancen les respostes que sempre ens oculten”.
Els seus autors son Vicenç Navarro, catedràtic de la Universitat John Hopkins dels EEUU i de la Pompeu Fabra de Barcelona, Juan Torres López, catedràtic d’Economia a la Universitat de Sevilla, i Alberto Garzón, llicenciat en Ciències Econòmiques.
Seguir llegint…

  • Garbage Warrios (Documental d’Oliver Hodge 2007)

Garbage Warrior.

Garbage Warrior.

Garbage Warrior, es un interessant documental dirigit per en Oliver Hodge. Aquests documental ens explica com l’arquitecte Michael Reynolds ha estat experimentant i creant cases totalment sostenibles al mig del desert de Nuevo México.
Michael construeix cases radicalment diferents a partir de materials reciclats (llaunes de beguda, ampolles de vidre i plàstic, pneumàtics…) creant cases perdurables, còmodes i autosuficients.

No us perdeu aquest documental, no és gens convencional i no deixarà a ningú indiferent.
Seguir llegint…

  • Marie-Monique Robin y “El Mundo según Monsanto”.

El passat dimarts vaig tenir el privilegi d’assistir a la projecció integra del documental “El Mundo según Monsanto”. Es tracta d’un d’aquells molts actes als que normalment no pots anar, unes vegades per motius laborals, unes altres, perquè simplement no en tens coneixement de la seva realització.

Monsanto.

Monsanto.

En aquest cas gràcies a “La Barna si j’y suis”, me’n vaig assabentar del interessant esdeveniment amb temps suficient. Per tant, el dimarts 16 (la sessió i debat es va repetir l’endemà a Lleida) la reconeguda periodista, Marie-Monique Robin, va presentar en seu famós documental “Le Monde selon Monsanto” acompanyada pel Dr. David Bueno (autor del llibre “Conviviendo con los transgénicos”).

Al acabar la projecció es va realitzar un extens debat amb Marie-Monique i el Dr.David Bueno.
Seguir llegint…

  • “The Story Of The Bottled Water”

Annie Leonard.

Annie Leonard.

“The Story Of The Stuff Project” i “Free Range Studios”, famosos pel ja famós documental d’animació “The Story Of The Stuff “, ara ens presenten: “The Story Of The Bottled Water” (“How manufactured demand pushes what we don’t need, and destroy what we need most”) presentat com sempre per la periodista Annie Leonard.
Tots els documentals d’Annie Leonard tenen un gran interès, son de fàcil enteniment, curts i concisos. Potser el seu únic problema es que la perspectiva d’aquests documentals es molt EEUU, però les idees son perfectament transportables a qualsevol societat del primer Món.

Seguir llegint…

Written by MadeByMiki

29 Març 2010 at 8:48 am

Propaganda i manipulació a “The National Geographic”.

with 12 comments

Literalment copiat del web de "National Geographic": "U.S. Army rangers sent to rescue wounded Navy SEALs pinned down on a mountain ridge in Afghanistan face a well-armed and merciless Al Qaeda force."

Literalment copiat del web de "National Geographic": "U.S. Army rangers sent to rescue wounded Navy SEALs pinned down on a mountain ridge in Afghanistan face a well-armed and merciless Al Qaeda force."

Els documentals de “The National Geographic” son per a molts, considerats com a correctes i divulgadors de cultura i coneixement per a tota la societat. Fins ara jo també en tenia un bon concepte, i creia en la seriositat dels seus continguts.

Dic fins ara, perquè he pogut veure un parell de documentals de “The National Geographic” que m’han fet canviar d’opinió, es tracta de la seva col·lecció: “Situación Crítica”, uns documentals que tracten entre d’altres coses, sobre les gestes militars occidentals a l’Afganistan. No tots els documentals parlen de talibans, també n’hi ha sobre tot tipus de persones que s’han trobat en situacions límit.

Els bons.

Els bons.

En el cas de “Alzamiento Talibán” i “La emboscada de Al Qaeda”, un parell de documentals amb un punt de vista tant parcial i superficial que és vergonyós el tracte que tenen tots els afgans a aquests documentals. De tant lloar i vendre les forces dels EEUU, fan que et vinguin unes ganes d’agafar un kalashnikov i fer-te talibà molt intenses.

Els Talibans i fins i tot els afgans de l’Aliança del Nord, sembla que no tenen família, son unes bèsties assassines per naturalesa. En cap moment son tractats amb respecte ni la més mínima humanitat. Els soldats, forces especials, agents de la CIA i demés fauna tenen un tracte totalment diferent, ells son a una “guerra contra el terror” (paraules textuals) i tenen fills, una família que els espera, i son uns éssers humans amb bons sentiments, uns herois en potència.

Els dolents.

Els dolents.

D’una manera subtil es tracta d’una versió moderna de Rambo, on queda clar que el preu d’una vida dels EEUU val per centenars o milers de vides afganes.

Respecte a les tàctiques militars dels “bons” son les de sempre, localitzar l’enemic i assassinar-lo a distància preferiblement des de l’aire, tot mitjançant “bombes intel·ligents” que fallen quasi sempre i maten a qui no tenien que matar. La superioritat militar i tecnològica és insultant, i tot i així l’estupidesa infinita dels soldats i els seus caps provoquen moltes víctimes per incompetència o bé per “foc amic”.

Lo millor de tot és que enlloc es parla del transfons d’aquesta guerra, ni de la societat afgana, res de res, no hi ha cap tipus d’explicació que vagi més enllà de les torres bessones, simplement increïble.

Per cert, les fotos que he fet servir son les que hi ha al web de “The National Geographic” per il·lustrar el “documental” .

Written by MadeByMiki

26 Març 2010 at 9:18 am

Polaris World, el paradís del golf.

with 8 comments

Polaris World.

Polaris World.

“Polaris World”, no se si us en recordeu, és una espècie de rèplica murciana de “Marina D’or”. Ara fa uns anys, el ex-futbolista i entrenador murcià Antonio Camacho, era l’encarregat de promocionar aquesta altra “ciudad de vacaciones”.

Era el turisme de “sol i platja” portat a l’extrem més radical, un complexe gegant amb apartaments, casetes i camps de golf que serien regats amb l’aigua de l’Ebre. És la “cara vacacional” de la bombolla immobiliària.

Que se’n ha fet de “Polaris World”?, doncs ara mateix és a 7 dies del concurs  d’acreedors, allò que abans coneixíem com a “suspensió de pagaments” o “fallida”. Son a la recta final de un llarg camí que els ha portat on son ara:

  • Deute total: 1.263 milions d’euros.
  • Entitats “enganxades”: Bancaja, amb un 50% del deute, Caja Múrcia amb un 10% més i Banco Popular, Caja Ahorros del Mediterráneo, i varis bancs estrangers.
  • Estan refinançant tot el que poden, però de moment encara no se’n surten.
  • 35 milions de metres quadrats de terreny adquirits a la província de Múrcia.
  • El president de “Polaris World” i el seu ex-director financer estan imputats per corrupció urbanística, malversació de fons públics, prevaricació…

“Polaris World”, es troba en una situació més delicada que “Marina D’or”, i això és dir molt. Però qui se’n sorprèn ara d’això?, tot plegat era una aposta molt arriscada, res de nou, senzillament el que es porta fent a Espanya des de fa infinitat de temps. Com deia abans, es tracta d’una evolució, un pas més en el camí de la destrucció impune de la costa, l’especulació i el turisme com a gran indústria i generador “etern” de PIB.

Quan l’any 1992 pujava amb cotxe des de Andalusia, anant pel litoral camí de Múrcia ja em va alarmar el veure la auto-anunciada com a “autovia del golf”. Ho sigui que en zona mediterrània seca i dura podies veure camps i camps de gespa verda que no entenia com es regaven.

No se com però mes endavant al sentir parlar del PHN (Plán Hidrológico Nacional), em van venir a la memòria aquells camps de golf, “Polaris World”, ”Marina D’or”, els xalets i apartaments amuntegats per la costa, i tots els desastres que ens esperaven si aquella aigua s’ajuntava amb la “dictadura del totxo” que ha imperat a aquest país durant anys i panys. De fet els plans eren construir 450.000 apartaments i xalets a aquella zona.

Que se’n deu haver fet d’aquells cotxes de “seguretat” se “Polaris World”?. Anaven voltant dins d’aquell enorme recinte, controlat per garites amb vigilants i tot ben enreixat donant sensació de llei i ordre als “nous rics”. Ara el que impera és la decadència, les esquerdes i la sensació tant coneguda de: “no, si jo ja ho deia que això no acabaria bé…”.

Avui aquell enorme “resort” situat a més de 9 kilòmetres de la platja (això no ho deien a la publicitat…) te l’aspecte d’una ciutat fantasma, les reixes que separaven “l’exclusivitat del lloc” de la resta dels mortals ara li donen un aspecte de presó. Son lluny de totes bandes i sense serveis ni comerç.

Una familia feliç a can Polaris.

Una familia feliç a can Polaris.

És molt meritori haver fet d’un tros de terra erma, sense aigua, lluny del Món un lloc on la gent ha “invertit”. Cal felicitar als venedors, polítics, a Camacho, aquella imatge d’un “nou ric” jugant al golf, amb una caseta, un cotxe de luxe, una família perfecte i envoltat de veïns com ell al final va funcionar.

Per tant, espero que “Polaris World” se’n vagi a la merda, es declari en fallida i quedi com a monument a l’estupidesa, manca de

respecte per la natura i especulació i corrupció salvatge que ha imperat a aquest país durant dècades. Podria ser el “Belchite” particular de la bombolla immobiliària, perquè ningú se’n oblidi dels desastres que s’han perpetrat amb la complicitat i col·laboració dels nostres polítics. Potser així algun dia m’animaria a anar-hi.

Written by MadeByMiki

24 Març 2010 at 12:02 am