..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

La Crisi, un cop d’estat bancari? -Post escrit per glamboy-

with 14 comments


Apadrina un banc, per el Roto.

Apadrina un banc, per "El Roto".

El dia 15 de Setembre de 2008 la companyia global de serveis financers Lehman Brothers va declarar la bancarrota més important de la Història. Pocs dies més tard, el 28 de Setembre, el Congrés dels Estats Units aprovava el pla de rescat bancari més car mai imaginat: 700 milions de dòlars, recaptats de les butxaques de tots els contribuents, eren regalats als especuladors bancaris per tal de, suposadament, salvar el sistema capitalista.

Per tal de contextualitzar el moment polític en el qual aquest terratrèmol estava succeint, cal recordar que ens trobem davant un Congrés americà amb una àmplia majoria absoluta demòcrata, que no donarà el seu braç a tòrcer davant el poder econòmic tan fàcilment. Per tal de convèncer al poder legislatiu que accepti aquest atracament a ma armada, cal muntar un sarau ben gros. I cal fer-ho abans de l’imminent arribada d’Obama, o serà massa tard.

El dia 4 de Novembre, a un més i mig escàs, estaven convocades les eleccions generals, en les quals la majoria de congressistes havien de renovar el seu carreg davant els electors i per tant no podien comparèixer a les urnes com a responsables del crack bancari. El nerviosisme parlamentari era total i la desorientació política extrema. Lehman Brothers no podia haver triat un moment millor per caure.

Per tal de convèncer als dubitatius demòcrates, que es resistien a col·laborar en aquell despropòsit, els bancs van comptar amb el seu millor aliat: George Bush, que el dia 25 de Setembre, just abans de la sessió parlamentaria on es consuma el rescat bancari, fa un apocalíptic i tremendista discurs televisiu en directe on vaticina que si no es cedeixen els 700 milions als bancs, EUA entraria en una recessió total i els ciutadans podrien perdre tots els seus estalvis dipositats en entitats bancàries.

Tota la operació bancaria va ser dissenyada al detall per la Secretaria del Tresor americana, en mans d’un sinistre personatge, Henry Paulson, que just abans d’accedir al carreg havia estat executiu de Goldman Sachs, un dels bancs d’inversió  més grans del món i que, gràcies a la operació de rescat bancari va esdevenir també un banc comercial, rebent gran part dels fons públics. Les seves accions van passar de 60 dòlars el 2008 a uns 140 actualment. Visca la crisi!

Una altre dada curiosa es que el president de Lehman Brothers va estar reunit intensament amb diversos funcionaris de la Reserva Federal i la Secretaria del tresor setmanes abans del crack, tal com va denunciar un reportatge de Geithnser’s Wall Street Speed Dial.

Parafrasejant al Agent Cooper de Twin Peaks “quan dos fets passen en un mateix lloc i moment, cal prestar-hi una atenció especial”. Aquí hi han massa coincidències i massa diners pel mig perquè sigui tot fruït del atzar.

I no es tot fruït dels meus deliris conspiranoics anticapitalistes, no! La primera persona en plantejar que la crisi financera era un muntatge de Wall Street es la senadora demòcrata Marcy Kaptur, amb una experiència de 14 legislatures, que va denunciar, en una entrevista al darrer film de Michael Moore, els foscos moviments i les extraordinàries pressions rebudes (a cop de maletí), durant aquells dies de Setembre, des de la Reserva Federal i la Secretaria del tresor perquè votés a favor del rescat bancari.

Va ser un cop d’estat per tal de tapar la mala gestió del capitalisme? Va assaltar Wall Street al Capitoli? Fins on està disposat el mercat per destruït la democràcia?

La resposta queda oberta amb un retòric interrogant que algun dia la Història, potser, s’encarrega de respondre, però una cosa és ben segura: es van sortir amb la seva, la banca neda en beneficis i els milions del rescat bancari s’han gastat sense cap mena de control públic.

MadeByGlamboy

Glamboy


Aquest post ha estat manufacturat per en Glamboy en exclusiva per a MadeByMiki.

.

Advertisements

14 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. […] CLIQUEU AQUÍ PER LLEGIR EL CAMEO […]

  2. Sovint llegeixo aquest blog, però no acostumo a opinar, em fa vergonya. Avui faré una excepció.

    Glamboy, TOTS estem d’acord amb el que dius. Però que podem fer-hi?, de que serveix queixar-se com ho hem fet fins ara?

    Reclamo idees noves i solucions. Menys protestes i mes solucions!!!

    Quim

    22 Març 2010 at 9:55 am

  3. Fa uns dies el Santander va presentar resultats: 8000 milions de benefici.

    Això sí, donat que estem en crisi, ha d’haver moderació salarial i congelació als funcionaris.

    Crec que no cal dir més

    (Un altre dia parlaré de la pujada de l’IVA i de que els empressaris amenacin de fer vaga si es fa)

    zambo

    22 Març 2010 at 11:06 am

  4. Si, puc estar d’acord amb tot, moltes coses no quadren, però no queden clares moltes coses d’aquesta mateixa entrada.
    Com pot ser que pugin de preu les accions d’una entitat intervinguda i com aquest fet el converteix en un banc comercial? Disculpeu la meva ignorància però qualsevol combat contra la desinformació ha de ser absolutament foolproof.

    Arcangelo

    22 Març 2010 at 11:19 am

    • Sovint les entitats intervingudes pugen a borsa, passen de ser poc fiables a tenir els comptes sanejats.

      madebymiki

      22 Març 2010 at 10:09 pm

  5. Més solucions Quim? Doncs mira, avui el mateix Congrés dels EUA ha agafat just la direcció contrària: tot i els 400 milions d’euros que els lobbys de les farmaceùtiques s’havien gastat per impedir l’aprovació de la reforma sanitària, finalment la democràcia ha guanyat al mercat. Per primer cop des de Roosvelt!

    Algúns minimitzarán la victòria, peró per a la història nordamericana aixó es equivalent a la presa de la Bastilla o l’octubre roig rus!

    D’aixó es tracta: més regulació, més intervencionisme, menys llibertat empresarial i més democràcia parlamentària!

    PD: Ha estat un veritable honor col·laborar en aquest blog!!

    Arqueòleg Glamurós

    22 Març 2010 at 2:19 pm

    • En Glamboy potser és una mica exagerat, però es tracta d’una gran notícia sense cap mena de dubte.

      Obama ha fet un pas molt valent.

      madebymiki

      22 Març 2010 at 4:43 pm

  6. molt bon post. A vegades tinc TANT la sensació de que només faria falta que algú llenci una pedra al cap d’un banque al crit de “lladre!” per a que en comenci una de ben grossa…

    Llàstima que s’estigui tant bé navegant, assegut i calentet a casa…

    jordi

    22 Març 2010 at 10:21 pm

    • Cal reconèixer que l’arqueòleg s’ho a treballat i ha fet un post molt interessant. A més ho a adaptat a la “temàtica habitual” del blog.

      I respecte l’altre part del teu comentari, sovint penso que costarà molt fer alguna cosa. La nostra societat va aguantar fins a la mort de Franco (40 anyets), sembla que tot ens costa molt, massa.

      madebymiki

      22 Març 2010 at 10:37 pm

  7. Ieee! Veig que has arribat al Top 7 d’audiència a WordPress català! M’alegro d’haver-hi contribuït!

    Arqueòleg Glamurós

    23 Març 2010 at 5:09 am

    • Contribuït???. El merit és 100% teu, l’audiència del blog s’ha duplicat (potser una mica més i tot) i fins avui al vespre no publicaré, per tant em toca fer un anàlisi de tot el que ha passat després del teu cameo.

      Felicitats pel teu èxit a un blog “estrany”, espero que la teva audiència no s’en hagi ressentit.

      madebymiki

      23 Març 2010 at 8:41 am

  8. Jo és sentir la paraula banc i ja tremol. Aquests dies he canviat d’entitat bancària i quin merder! Que no me volien donar els meus doblers, ni avisant amb 48h d’antelació, que si ells només els demanen en efectiu un cop la setmana (quan sé per amics economistes i banquers que això no és cert). Vaja, mil i un problemes. Un banc conegudíssim, un d’aquells cinc bancs que va sortir als diaris fa uns mesos com a un dels que havia guanyat un fotimer de milions en temps de crisi! De poc que no he acabat anant a consum.

    caterina

    23 Març 2010 at 7:53 pm

  9. Tan de bo hi hagués més gent que pogués escriure articles com aquest.
    Sembla ser que el capitalisme està esgotat. M’agrada imaginar que podria existir un nou model on no existís la paraula ‘banc’, però sembla francament complicat.

    jordi

    23 Març 2010 at 10:56 pm

  10. […] Post original de Madebymiki […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: