La Crisi, un cop d’estat bancari? -Post escrit per glamboy-

Apadrina un banc, per "El Roto".

El dia 15 de Setembre de 2008 la companyia global de serveis financers Lehman Brothers va declarar la bancarrota més important de la Història. Pocs dies més tard, el 28 de Setembre, el Congrés dels Estats Units aprovava el pla de rescat bancari més car mai imaginat: 700 milions de dòlars, recaptats de les butxaques de tots els contribuents, eren regalats als especuladors bancaris per tal de, suposadament, salvar el sistema capitalista.

Per tal de contextualitzar el moment polític en el qual aquest terratrèmol estava succeint, cal recordar que ens trobem davant un Congrés americà amb una àmplia majoria absoluta demòcrata, que no donarà el seu braç a tòrcer davant el poder econòmic tan fàcilment. Per tal de convèncer al poder legislatiu que accepti aquest atracament a ma armada, cal muntar un sarau ben gros. I cal fer-ho abans de l’imminent arribada d’Obama, o serà massa tard.

El dia 4 de Novembre, a un més i mig escàs, estaven convocades les eleccions generals, en les quals la majoria de congressistes havien de renovar el seu carreg davant els electors i per tant no podien comparèixer a les urnes com a responsables del crack bancari. El nerviosisme parlamentari era total i la desorientació política extrema. Lehman Brothers no podia haver triat un moment millor per caure.

Per tal de convèncer als dubitatius demòcrates, que es resistien a col·laborar en aquell despropòsit, els bancs van comptar amb el seu millor aliat: George Bush, que el dia 25 de Setembre, just abans de la sessió parlamentaria on es consuma el rescat bancari, fa un apocalíptic i tremendista discurs televisiu en directe on vaticina que si no es cedeixen els 700 milions als bancs, EUA entraria en una recessió total i els ciutadans podrien perdre tots els seus estalvis dipositats en entitats bancàries.

Tota la operació bancaria va ser dissenyada al detall per la Secretaria del Tresor americana, en mans d’un sinistre personatge, Henry Paulson, que just abans d’accedir al carreg havia estat executiu de Goldman Sachs, un dels bancs d’inversió  més grans del món i que, gràcies a la operació de rescat bancari va esdevenir també un banc comercial, rebent gran part dels fons públics. Les seves accions van passar de 60 dòlars el 2008 a uns 140 actualment. Visca la crisi!

Una altre dada curiosa es que el president de Lehman Brothers va estar reunit intensament amb diversos funcionaris de la Reserva Federal i la Secretaria del tresor setmanes abans del crack, tal com va denunciar un reportatge de Geithnser’s Wall Street Speed Dial.

Parafrasejant al Agent Cooper de Twin Peaks “quan dos fets passen en un mateix lloc i moment, cal prestar-hi una atenció especial”. Aquí hi han massa coincidències i massa diners pel mig perquè sigui tot fruït del atzar.

I no es tot fruït dels meus deliris conspiranoics anticapitalistes, no! La primera persona en plantejar que la crisi financera era un muntatge de Wall Street es la senadora demòcrata Marcy Kaptur, amb una experiència de 14 legislatures, que va denunciar, en una entrevista al darrer film de Michael Moore, els foscos moviments i les extraordinàries pressions rebudes (a cop de maletí), durant aquells dies de Setembre, des de la Reserva Federal i la Secretaria del tresor perquè votés a favor del rescat bancari.

Va ser un cop d’estat per tal de tapar la mala gestió del capitalisme? Va assaltar Wall Street al Capitoli? Fins on està disposat el mercat per destruït la democràcia?

La resposta queda oberta amb un retòric interrogant que algun dia la Història, potser, s’encarrega de respondre, però una cosa és ben segura: es van sortir amb la seva, la banca neda en beneficis i els milions del rescat bancari s’han gastat sense cap mena de control públic.

Glamboy

Aquest post ha estat manufacturat per en Glamboy en exclusiva per a MadeByMiki.

.