14/04/2010: Santiago Niño Becerra i Marc Vidal: dues visions de la crisi
Santiago Niño i Marc Vidal al 33 !!!
En aquests moments i segons alguns indicadors, podria ser que el pitjor de la crisi econòmica ja s’hagi vist. A les diferents administracions i als seus “especialistes” més fidels que tanta poca pressa tenien per dir que hi havia crisi, ara els falta temps per dir 70 vegades cada dia que es podria haver tocat fons.
És veritat això, ja s’ha tocat fons?
Santiago Niño Becerra i Marc Vidal: dues visions de la crisi.
Si això fos així, com és que cada mes l’atur continua augmentant? Com és que encara hi ha empreses que tanquen? Com és que, segons l’Eurostat, el 43% de la població activa entre 15 i 24 anys no té feina? Dit d’una altra manera, a Espanya, 4 joves de cada 10 no poden treballar. La mitjana europea és de 2.
El governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Ordóñez, ha dit que “l’atur massiu” és el principal problema de la banca.
Des d’abans de començar aquesta crisi, hi ha hagut economistes i altres professionals que advertien a contra corrent del que venia. En aquest programa, per exemple, i sense voler anar més lluny, s’han pogut veure els gràfics de Ricard Vergés en què qualsevol persona honesta pot adonar-se sense gaire esforç del que ha passat aquí.
Entre els professionals que van alçar la veu d’alerta amb més anticipació, destaca Santiago Niño Becerra, catedràtic d’Estructura Econòmica de la Facultat d’Economia de l’Institut Químic de Sarrià (Universitat Ramon Llull), i autor del llibre “El crash del 2010”. Aquest mes ja se n’ha fet la setzena edició.
Niño Becerra és clar i contundent: “la crisi actual és sistèmica. No hi ha culpables. El capitalisme s’acabarà el 2070. Som a la precrisi. La crisi arribarà el segon semestre d’aquest any i serà brutal, terrible”.
A Niño Becerra se l’acusa de catastrofista i d’apocalíptic i d’astròleg-economista, però, de moment, els fets li van donant la raó. Becerra preveu que l’atur arribi l’any 2012 al 28-31% i que el PIB sigui a Espanya el 2011 del -9/-8,5%.
Un altre dels professionals que més han parlat i parla de la crisi amb un to de denúncia és l’empresari i emprenedor Marc Vidal. És llicenciat en Administració i Direcció d‘Empreses i és l’autor d’un dels blogs sobre economia més influents d’Espanya. És cèlebre el seu comentari “El corralito español”, pel qual ha tingut més d’un problema. De paraula fàcil, Vidal no es cansa de fustigar la classe política per la seva inoperància i de denunciar que aquesta crisi té culpables. No s’oblida dels periodistes, als quals ens recrimina que no fem bé la nostra feina.
Marc Vidal és un gran coneixedor del nou món que ha o està creant internet: les xarxes socials. És director general de Cink.
Crisi o precrisi?
Quines són les solucions?
Quins són els escenaris de futur?
Santiago Niño Becerra i Marc Vidal: dues visions de la crisi.
..: MadeByMiki :.. 
la crisi sistèmica? Això és atacar els símptomes i no tenir en compte la malaltia. Si tu fiques un lladre a cuidar-te els diners, no et queixis el dia que desapareguin.
No em voldria ficar filosòfic, però tot això ha estat culpa de la cobdícia humana, del filldeputisme, si ho preferiu. Està clar que no podem lluitar gaire contra això, però si limitar el poder d’uns i altres per evitar aquestes coses.
Sobre si la crisi ja ha tocat fons o encara ha de venir el pitjor, no em pronuncio. No controlo d’economia. I total… els simples mortals només tenim una opció: anar tirant.
jordi
17 Abril 2010 at 9:53 am
Tens raó, però ja tan sols anuncio un programa que em sembla interessant, com a mínim hi ha dos economistes amb opinió pròpia.
madebymiki
17 Abril 2010 at 10:14 pm
El Santiago Niño Becerra ha anat encertant però això de dir el que passarà el 2070… ho trobo una mica agosarat. Per altra banda, tan ell com el Marc Vidal afronten el que ha succeit des de punts de vista diferents, fins i tot ideològicament diferents, però la conclusió a la que arriben és molt semblant, la patacada encara ha de ser més impressionant. No sé si coincidirien en els remeïs, bé, el primer considera que no hi ha remei, el segon aplicaria una teràpia clarament liberal. Et recomano l’article del Sala Martín d’avui a La Vanguardia “el tsunami que viene”, parla del mateix.
Salut!
RS
17 Abril 2010 at 6:13 pm
Tant en Santiago com en Marc son uns cracks de la comunicació, i lo millor de tot és que crec que no hi ha remei!!!, ens en anem a la merda per moments. Que bonic viure en un moment tant important de la història…
madebymiki
17 Abril 2010 at 10:16 pm
No crec en els apocalíptics, ens n’hem sortit de pitjors i aquesta vegada no serà una excepció, el sistema ha estat a punt de petar diverses vegades, el crack dels anys 30 és el més clar, i l’hem superat, amb un canvi de paradigma econòmic i una guerra mundial, però l’hem superat. Ara passarà el mateix, caldrà canviar la forma d’actuar, de governar, de dirigir, de treballar, d’estalviar, de consumir, però ens en sortirem, clar que ens en sortirem.
RS
18 Abril 2010 at 11:18 am
He de reconeixer que he llegit l’atricle del neoliberal Sala i MArtí i m’ha acollonit bastant, tot i l’odi visceral que guardo cap a aquest personatge…
En fi, jo ja aniria pensant en plans quinquenals, per si de cas…
Arqueòleg Glamurós
19 Abril 2010 at 1:10 pm
Ep!!, quin article glam, vull l’adreça per fer-li una ullada, si és possible.
madebymiki
19 Abril 2010 at 9:26 pm
Els que defineixen a en Santiago com a apocalíptic, és perquè ell diu que això serà com la crisi de 29. De cap manera diu que tot s’acaba, ell el que diu és que haurem de canviar moltes coses.
No hi ha dubte de que caldrà de canviar, i segur que ens en podem sortir si estem disposats a canviar…
madebymiki
18 Abril 2010 at 4:29 pm