..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Linux 3 – Windows 2.

with 8 comments


Windows i Ubuntu.

Windows i Ubuntu.

Hi ha moltes maneres de tenir un Windows i un Ubuntu en el mateix disc dur, la més senzilla és baixar-se el WUBI i executar-lo des de l’escriptori de Windows. En aquest cas el programa s’encarregarà de tot i nosaltres tan sols hem de decidir l’espai que li dediquem a Ubuntu, el tipus d’escriptori que volem i el nostre usuari i password.

Això te molts avantatges, la senzillesa i que per desinstal·lar-lo el proces serà el mateix que amb qualsevol programa de Windows, tot net i fàcil. Però com tot a aquesta vida, hi ha un inconvenient, no des d’Ubuntu no “veurem” el disc dur de Windows, i això és tot un problema si vols compartir arxius, veure pel·lícules, escoltar música que tens a “l’altra banda”, el que sigui.

Per tant en el meu cas el que he fet és: amb l’aplicació unetbootin (és molt senzill de fer) crear un USB amb Ubuntu 10.04LTS i fer arrencar l’ordinador des de l’USB i instal·lar l’Ubuntu, així en menys d’una hora ja pots triar cada vegada que poses en marxa l’ordinador quin sistema vols utilitzar. Ho sigui que ara a l’ordinador que més faig servir tinc un Windows 7 (venia d’origen), i un Ubuntu 10.04LTS, al de sobretaula un Windows XP i un Ubuntu 9.04, i al mini netbook un fantàstic Jolicloud (una versió d’Ubuntu totalment adaptada als netbooks). Resumint, Linux 3 – Windows 2.

Ara mateix faig servir tots aquests sistemes operatius, i això em permet fer unes comparatives entre ells deixant a part militàncies pseudo-polítiques i manies persecutòries. Passo al meu particular i poc científic anàlisi:

El Windows XP amb el temps i les instal·lacions i desinstal·lacions que a anat patint ara és una puta desgràcia, està fet una merda. Pantalles “blaves de la mort”, triga un munt en posar-se en marxa, va degenerant lentament i demanant ser reinstal·lat o exterminat sense pietat (aquesta setmana toca fer-ho).

L’Ubuntu 9.04, porta força temps a l’ordinador, va força ràpid, es veu una mica antiquat estèticament, és lleig si no el retoques i la seva “usabilitat” i “amigabilitat” és menor a la del XP. Tot i així corre bé.

El Windows 7, va molt bé, res a veure amb el Vista que va ser cruelment assassinat dels meus ordinadors. Pràcticament funciona com el primer dia, és fàcil de fer servir, no dóna problemes amb drivers. Realment han fet una bona feina amb aquest sistema operatiu, no sembla Windows, de fet cada vegada copien més coses de Linux i Mac i això ben fet pot funcionar.

El nou Ubuntu 10.04 és la joia de la corona, arrenca molt ràpid (diuen que 20 segons, a mi em triga 30 que no està malament), estèticament és molt bonic, no m’ha donat cap problema de drivers, la seva integració amb les xarxes socials és immillorable, sense cap mena de dubte és el sistema que més faig servir.

El Jolicloud pes a mi segueix sent el sistema ideal pels petits netbooks, bonic, ràpid, senzill, ben integrat, molt “cloud” funcionant de conya. No he trobat res millor pel meu Acer Aspire One amb 512 megues de RAM. Per aquest ordinador han passat molts sistemes operatius, però Jolicloud s’hi ha quedat per mèrits propis. El que amb XP era un suplici amb Jolicloud vola.

Un gatet una mica agressiu.

Un gatet una mica agressiu.

Per acabar, les preguntes que mil vegades m’he fet: Com és possible que al comprar un ordinador (aquest mateix), se’m obligui a pagar i quedar-me un Windows?, és això just?. Sembla que amb això no interessa posar-s’hi, era més senzill multar a Microsoft per abús de monopoli amb la integració de l’explorer. I la nostra llibertat a l’hora d’equipar els ordinadors amb el sistema que ens sembli?. Potser és millor no deixar que la gent pensi massa i no donar opcions, ja que potser així trien el que no volem, que una cosa és llibertat i l’altre llibertinatge.

Advertisements

Written by MadeByMiki

11 Mai 2010 a 6:51 pm

Arxivat a Informàtica, Internet

Tagged with

8 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Això que no et deixin escollir a mi també em rebenta. Quan em vaig comprar el portàtil fa cosa d’un any i pocs mesos venia amb windows vista, un SO que no volia per res del món…

    anomenatinutil

    11 Mai 2010 at 9:43 pm

    • Per a mi, windows vista exactament seria un sistema tant penós, però tant penós que t’haurien de pagar per fer-lo servir.

      madebymiki

      11 Mai 2010 at 10:13 pm

  2. Lo millor és un arranc dual i ja està. Des de l’USB no te’n fiïs gaire, perquè són memòries no dissenyades per l’ús intensiu de moltes operacions per segon i caché. A més, qualsevol errada o tall de corrent et petaran el sistema. Al menys és la meva experiència des de l’ubuntu 8.04

    minosabe

    12 Mai 2010 at 3:00 pm

    • És el que tinc a tots els ordinadors, dual i amb Ubuntu per defecte. Els USB van de conya per casos d’emergència i per a fer instal·lacions ràpides.

      Ah!, i repeteixo, recomano a tothom el nou UBUNTU 10.04LTS, va de conya.

      madebymiki

      12 Mai 2010 at 3:16 pm

  3. Hola gent,

    No sigueu tant cruels amb el vista. Si desactivaves la indexació de disc i 4 tonteries més, a partir del SP1 va ser una altra cosa molt diferent a les primeres versions. Només cal observar els resultats de l’experiment mojave.
    http://en.wikipedia.org/wiki/Mojave_Experiment

    Un dubte, Miki: el ubuntu 10.04 del USB t’arrenca directament o has de instal·lar-lo? Voldria tenir un sistema standalone ficat en un disc dur per treballar als pcs de la uni (que hauria de veure si em deixen accedir al boot, però a priori si) i em fa mandra buscar-ho, francament! 😛

    Merci!

    jordi

    12 Mai 2010 at 7:24 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: