..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Les diferents “europes”.

with 8 comments


Europa social.

Europa social.

Ara fa un temps tothom es van dedicar a vendre “Europa”, calia que fóssim part d’aquesta gran família. Als treballadors, se’ns deia que anàvem cap a la justícia social, cap a l’estat del benestar… tot molt bonic, l’Europa unida, un somni al que devíem apuntar-nos amb eufòria i fervor popular. Si que alguns no ho veien clar això de l’Europa unida que ens solucionaria tots els problemes, però la propaganda oficial ofegava l’opinió dels dissidents amb promeses d’un futur millor i més social.

Com molt bé explica Vicenç Navarro al seu article: “Lo que no se dice de la crisis” [http://blogs.publico.es/dominiopublico/2013/lo-que-no-se-dice-de-la-crisis/], els països que més pateixen la crisi a Europa son els que tenen una despesa social més baixa, el seu sector públic està subdesenvolupat, i “l’estat del benestar” no saben (ni sabran mai) ni lo que és.

Casualment, parlem de països amb uns salaris baixos (a Grècia avui ja es paguen salaris “amb normalitat” per sota dels 600€ mensuals http://www.abc.es/20100516/economia-/grecia-apurada-vida-quinientoseuristas-20100516.html). Hi ha unes característiques comuns entre aquests estats que avui fan pagar als seus ciutadans la crisi, baixa inversió en I+D+D, passats dictatorials (o presents fins hi tot diria…), baixa progressivitat fiscal, poca inversió social, corrupció generalitzada, tot te un perquè, i la nostra situació actual ens l’hem anat treballant durant dècades.

Europa no existeix pels ciutadans dels països de segona, a nosaltres no se’ns ha encomanat cap dels seus drets socials, hem eliminat fronteres, les mercaderies, els diners i les persones dintre la zona comunitària viatgen lliurement, però les diferències socials i econòmiques son i seran abismals.

Gràcies Salim per la teva col·laboració amb el post.

Advertisements

Written by MadeByMiki

21 Mai 2010 a 6:27 pm

8 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Si mirem a Espanya cal cantar un BINGO enorme!

    Però tranquils, que españa va bien…

    anomenatinutil

    21 Mai 2010 at 8:53 pm

  2. Lo que tenen més en comú entre sí els països que cites, els anomenats PIGS, no és altra cosa que:
    -un panxut explica al bar que ell cobra el paro, després l’ajut social i, com que treballa en negre unes horetes i la seva dona ha lograt una paga per posar la sogra a la llei de la depèndència, resulta que ingressa més que tots els qui l’escolten.
    -Aquests senten enveja i li riuen les gràcies a l’aprofitat, tot pensant que que bé que s’ho munta i com els hi agradaria a ells fer el mateix.

    En canvi, a Finlàndia, Suècia o, ni cal dir-ho, Noruega, un senyor amb aquesta cara ni gosaria explicar-ho perquè de bon segur que algun dels companys correria a denunciar a hisenda la seva falta d’ètica i, sobretot, el seu delicte. No cal dir que quan el tio aquest es presentés a alguna casa a fer una ‘feineta’ li demanarien la llicència per veure que realment la paga i, com no, l’IVA aniria en una factura degudament conformada i amb un any de garantia com a mínim.
    Ja veus, al final les diferències entre països viables i no viables radiquen en un sol fet relacionat amb la solidaritat de la societat civil (o, si ho prefereixes, amb la passivitat en denunciar o no les injustícies).

    minosabe

    22 Mai 2010 at 2:33 pm

  3. això t’interessa 😀

    [audio src="http://www.archive.org/download/regocijos_16-05-10/213_-_tertulia_zona_cero_-_17-05-10.mp3" /]

    a partir del minut 6:30!

    jordi

    22 Mai 2010 at 5:28 pm

  4. L’Estat Espanyol va entrar a la CEE l’any 1986 i a l’euro l’any 2000. Des d’aleshores:

    Quin ha estat el creixement del PIB?
    Quin ha estat el creixement del PIB en relació a la resta de socis europeus?
    Com s’ha desenvolupat l’estat del benestar?
    Quants diners s’han rebut en concepte de fons regionals al desenvolupament o en concepte de fons socials europeus?
    Quantes devaluacions hi ha hagut en els últims deu anys?
    Quines taxes d’inflació hem viscut?
    Quin ha estat l’atur mitjà?
    Quina inestabilitat política hi ha hagut? Abans amb el que passa ara sortien els tancs.
    Com han evolucionat les pensions?

    I sí, podríem tenir un estat del benestar encara millor i encara més eficient, és clar, però per això cal gastar encara més i encara millor, i només pots gastar encara més i encara millor
    quan es genera encara més riquesa (encara més PIB per càpita o millor, encara més PIB per treballador, productivitat) i podràs tenir un estat del benestar de nivell europeu quan tinguis un nivell de productivitat europeu. Aquí ningú regala res, qui vol una cosa se l’ha de treballar. Si jo passo de guanyar 100 guanyar 105 i tu passes de guanyar 100 a guanyar 110 segurament tindràs més capacitat tu que jo de gastar més en un estat social, i que es guanyi més a nivell agregat només depèn del creixement de la nostra productivitat.

    Aleshores, podem jugar o no al joc de criticar el productivisme i la lluita per la competitivitat però una cosa exclou l’altra, o som productius i podem pagar el que gastem o no som productius i ens conformem amb el que tenim. El que no pot ser és no ser productius i voler viure com a Suècia, és clar que per quadrar l’oxímoron sempre hi ha els grans defensors de la solidaritat mundial, com que jo no trobo feina de la meva especialitat d’arqueologia botànica plistocena que em paguin el dinar rics que segur que han robat els diners d’algun lloc.

    RS

    23 Mai 2010 at 10:00 am

  5. Creixement per càpita del PIB 1986-2008= creixement ben migradet. Els 8000€ de renda per càpita de 1986 equivalien, segons l’actualitzador de renda de l’INE, a 21000€ de 2008. És a dir, les rendes per càpita no haurien progressat perceptiblemente, ja que a 2008 (punt màxim, abans de la crisi) la rpc d’Espanya estava a 23000€. Si deflactem i examinem l’endeutament familiar de 1986 (molt per sota de l’actual) i el deute públic (el 1986 era del 42% i ara ja no sabem quant més enllà estem del 70%), veurem que la situació del 1986 se’ns fa ara fins i tot desitjable.
    No cal dir que l’atur (el 1986 estava al 17%) té una millor cobertura actualment, però les perspectives són força pitjors, especialment si tenim en compte que les exportacions en alta tecnologia eren sensiblement superiors el 1990 (no tinc dades de 1986) i han anat disminuint progressivament fins l’actualitat.
    Quant a la productivitat, el seu decreixement ha estat imparable des de la dècada dels 90 i, el que és pitjor, si des de 1970 a 1992 es va recolzar sobre una base industrial, a partir d’aquestes dates es va basar en els sectors serveis i construcció, centrant-se de manera quasi única en l’entrada de mà d’obra immigrant, sous baixos i subempleada.
    Per últim, fas esment als fons socials europeus i jo crec que en aquesta dada s’hi pot reconèixer quina ha sigut la gran mancança de la política europea de reequilibrament. Als EUA, el percentatge del PIB dedicat a la compensació i equilibri territorials no ha baixat mai del 20%. A Europa, la contribució del PIB comunitari (ja de per sí ben magre) a la redistribució i reequilibrament no ha suposat mai més d’un 4% del total.
    Ja veus que abans d’omplir-nos la boca amb les benaurances de la unió econòmica (eufemisme per no dir duanera i de persones, bens i serveis) hauríem de posar-nos a sumar i restar quines haurien estat les condicions de cada estat si hagués mantingut la seva divisa i la seva política duanera pròpia.

    minosabe a RS

    23 Mai 2010 at 6:02 pm

  6. Ja ha tornat a passar!!,i m’estic emprenyant, els comentaris son 1000 vegades millors que el meu post. A veure si ve algun troll i baixa una mica el nivell…

    Bromes a part, gràcies pels extensos (pels curts també) i enriquidors comentaris.

    madebymiki

    23 Mai 2010 at 10:01 pm

  7. Jajaja, Miki, els comentaris són com són perquè el blog hi obliga, gràcies per incentivar el debat. Per cert, segueixo amb la meva resposta al comentari anterior.

    Minosabe,

    Si vas a la web de l’eurostat, http://epp.eurostat.ec.europa.eu/portal/page/portal/eurostat/home/, veuràs amb un simple cop d’ull que el creixement del PIB real en els últims 10 anys ha estat d’un 39.55%, en línia amb la mitjana de la zona euro, el que implica una mitjana anual del 3.38%, repeteixo, real. Si tens en compte que la població ha crescut un 13.76% en aquests mateixos anys això t’indica que per força el PIB per càpita ha d’haver augmentat, com de fet ho demostren les mateixes dades de l’Eurostat (PIB per càpita en paritat del poder adquisitiu), de 97.4 a 102.6 (2008, no apareix el 2009). Si vas més enrere veuràs que en 11 anys ha crescut gairebé 10 punts.

    Sobre la productivitat hi estic d’acord i d’això em queixo. No pots pretendre guanyar més o tenir més serveis si no produeixes en línia amb els teus competidors. Però això no és culpa d’Europa, mira la productivitat de països com Irlanda per no fer esment del gap de productivitat amb Alemanya.

    Si agafes de nou les dades de l’eurostat veuràs que el diferencial de preus entre Espanya i la zona euro ha estat d’un punt percentual de mitjana anual en els darrers 10 anys. Només això, i caldria anar a més dades ja et dóna una indicació de la pèrdua de competitivitat. Però repeteixo això no és culpa d’Europa, pots mirar els rankings de competitivitat del WEF, http://www.weforum.org/pdf/GCR09/GCR20092010fullrankings.pdf, i veuràs com Espanya perd posicions i països de la mateixa zona euro l’avancen.

    Finalment, sobre els fons al desenvolupament, Europa no és els Estats Units, són dues magnituds que no es poden comparar. Transferir diners de New Jersey a Oklahoma no és el mateix, encara que només sigui psicològicament en la ment del contribuent, que fer-ho d’Holanda a Grècia. En segon lloc, el sistema americà fa molts més anys que funciona que l’europeu, en tercer lloc, un 4% és menor que un 20%, però tu saps què és un 4%? És una quantitat de diners brutal invertit sobretot en infraestructures. Clar que caldria que fos més alt, però què vols 0 o 4? Doncs 0 era sense Europa i 4 amb Europa.

    Sobre les benaurances de la Unió Econòmica no en dubto, no entraré en un debat teòric sobre el lliure comerç, només et diré que no podem fer ucronies i no podem dir mai que hauria passat si… però si que podem dir què passava abans a Espanya, creixement desmesurat-inflació-crisi-devaluació, i no cal que t’expliqui el que la inestabilitat econòmica ha comportat a Espanya a nivell polític durant els darrers dos segles.

    RS

    24 Mai 2010 at 10:04 am


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: