..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

L’especulació la base d’aquest sistema.

with 8 comments


Especulació lliure.

Especulació lliure.

Cada dia ho veig més clar, que innocents érem al pensar que aquest sistema, (naturalment em refereixo al capitalisme lliberal consumista en el que estem immersos) que és totalment injust per a les persones, seria canviat per un altre sistema més just.

La meva estúpida confiança, va ser alimentada per manifestacions grandiloqüents de molts polítics, que ens prometien “refundacions capitalistes”, lluita contra paradisos fiscals, lluita contra l’especulació, controls bancaris i de la borsa, i tot tipus de reformes de cara a un món més just.

Jo confiava el el poder transformador de la gent, el condicionament dels polítics i les ganes de canvi cap una societat més justa. Quanta innocència, quina estupidesa tant immensa.

Aquest sistema que ens té a nosaltres (crec que la cosa va així), no vol canviar, naturalment és el clar vencedor de la crisi. Una crisi que ha provocat per debilitar-nos definitivament a nosaltres, els treballadors. Anem de derrota en derrota fins a la derrota final.

Jornada de 65 hores, retallades socials, llibertat d’horaris, salaris rebaixats, flexibilitat laboral, productivitat, jubilació “post mortem”, tot son victòries a costa dels nostres drets. Els nostres polítics son els assalariats del sistema, fan exactament el que se’ls hi ordena, i nosaltres dividits i col·lapsats per la situació.

Poc a poc les bases d’una nova societat es posen de manifest, un nou món d’esclaus condemnats a ser “working poors” de per vida. Un nou món sense drets però amb molts deures, si a la novel·la 1984 George Orwell retratava una societat gris manipulada i enganyada per una falsa guerra mundial, la nostra societat ho ha perfeccionat, ara es tracta d’una crisi brutal que ningú ha provocat, ningú podia preveure i que “la arreglamos entre todos” retallant drets i prestacions, rendint-nos a la lògica del mercat. Una lògica que ho converteix tot en mercaderia, no hi ha ciutadans, som consumidors, tot es compra, tot es ven, amb tot s’especula. De fet aquesta és la base del nostre sistema, com podrien gosar a condemnar-lo?

http://www.tokyofoundation.org/en/series/2nd-end-of-laissez-faire/2.-capitalism-a-system-based-on-speculation

Advertisements

Written by MadeByMiki

24 Mai 2010 a 9:37 am

8 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Completament d’acord! Ara per fi estem veient com la democràcia és incomptaible amb el capitalsime: que més dona qui guanyi les eleccions si la política macroeconòmica ens ve dictada des del FMI?

    Arqueòleg Glamurós

    25 Mai 2010 at 7:53 pm

    • I quina alternativa proposes?

      RS

      25 Mai 2010 at 11:29 pm

      • Un sistema socialdemòcrata (peró de veritat, no de nom i ja), on les decissions del estat no estiguin supeditades al mercat sinó al Parlament.

        Clar que és una lluita desigual: els estats son trocets de terra i el mercat és planetari!

        Arqueòleg Glamurós

        26 Mai 2010 at 7:36 pm

  2. Mai he entés que es relacioni el concepte de ‘democràcia’ amb el de redistribució, benestar econòmic i justícia social. La democràcia serveix només per a ‘compartir responsabilitats sobre les decissions’. I les decissions democràtiques no han de ser necessàriament les encertades, ni les que porten prosperitat, ni les que generen riquesa.
    La gran democràcia, la més antiga, la que més s’esmenta, la britànica, només obté la universalitat del vot el segle XX… I això que és la que té més pedigrí! A la base del sistema, els ‘enclosure acts’ de l’època pre-industrial van provocar la fam i la necessitat d’emigrar de centenars de milers, sinó milions, de pagesos propietaris de la seva terra. I això també era democràcia.
    Vull dir que no hem de lligar la democràcia amb la qualitat econòmica dels així governats; la democràcia hi és ‘en la riqueza y en la pobreza’.
    El món que tenim i el que vindrà té molt més a veure amb l’escasedat de recursos, amb el fet que de aquí a un any o dos serem 7000 milions, amb el fet de que en el passat ens va semblar molt bé comprar a terminis pràcticament tot, en comptes d’acceptar que potser no calia tenir tots els mobles, totes les vacances, el cotxe, la tele de plasma…
    Que hi ha rics que se n’aprofiten i ens la fan passar magra?
    Doncs, sí. Com sempre! Que hi ha banquers ens encerronen? És clar, com a l’edat mitjana hi havia usurers…
    I, deixeu-m’ho dir: la qualitat humana de la persona va a banda del seu compte bancari… I els pobrets no són tots bons per definició. La gran massa d’aquest país ha passat de “La Clave” a “Intereconomia” i de la Conxa Velasco a la Belén Esteban. I això ho han fet solets. Voleu ‘fe’ls-hi’ entendre alguna cosa de com funciona el món???

    minosabe

    26 Mai 2010 at 8:29 am

    • Gràcies pel comentari, millor no es poden explicar les coses. Com casi sempre 100% d’acord.

      madebymiki

      26 Mai 2010 at 10:51 pm

  3. Miki, últimament només et passo matèria prima però…

    busca a google “un ipad por eurodiputado” 😀

    jordi

    26 Mai 2010 at 3:36 pm

  4. Arqueòleg,

    La teva resposta no val, per simple i per fàcil. L’FMI que critiques ha proposat una sèrie de receptes pel moment actual, hi pots estar d’acord o no però ho ha fet. Tu només dius, un sistema socialdemòcrata. Què és això? I què és ‘de debò’? I suposant que ho poguessis definir de forma objectiva, com s’hi arriba? Amb una elecció democràtica? I si la gent hi vota (com de fet acostuma a fer) en contra, què fem? Però el més important de tot, més enllà de definicions etèrees o idees abstractes cal definir un sistema que ens tregui de la crisi, i això vol dir, capaç de crear creixement i ocupació, ah, i a poder ser que no deixi l’estat hiperendeutat. Com reduïm el deute? Com conjuguem reducció del deute amb igualtat? i amb creixement? Què sacrifiquem? Com mantenim una estabilitat econòmica? I com la cohesió social? Tot això partint d’uns desequilibris brutals que cal arreglar i amb polítiques que obliguen a prioritzar objectius.

    Què proposa la socialdemocràcia “de debò”?

    RS

    26 Mai 2010 at 8:47 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: