..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Propera parada: Decreixement.

with 18 comments


En el darrer post us parlava del “Café Repaire De Barcelona”, i avui tot seguint la mateixa línia us passaré a fer un resum del que es va celebrar aquest dimarts 15 de juny. El tema programat era “el decreixement”, i els convidats a parlar i debatre eren:

Federico Demaria, economista italià que ara viu a Barcelona. És un teòric i divulgador del decreixement amb molta experiència i presència a tot tipus de fòrums internacionals. Habitualment fa de moderador per la seva gran capacitat oratòria i comunicativa.

Enric Duran, activista català molt conegut per la seva acció d’expropiació l’any 2008 a la banca. Porta molts anys en grups anti-sistema i actualment centre tota la seva activitat en el decreixement, més exactament en el projecte de “cooperativa integral”.

Resum del discurs de’n Federico Demaria:

El decreixement és un moviment apolític, no es sent representat ni per la dreta amb el seu discurs de productivitat i creixement continuat, ni per l’esquerra que parla d’un creixement sostenible. L’única solució possible és deixar de créixer, i això es farà aviat de manera progressiva i voluntària o més endavant per força i per obligació. El creixement no pot ser ni continuat ni sostenible, en un món amb recursos finits, això és matemàticament impossible.

Després d’una crisi econòmica i financera, anem cap a una crisi ecològica i energètica. Cal que ens anticipem i que cerquem solucions imaginatives per viure d’una manera més justa i adaptada als recursos dels que disposem.

No hi ha solucions màgiques, no enganyarem a ningú, la nostra vida hauria de canviar radicalment i cap partit polític pot (ni vol) vendre l’idea d’un món on caldria eliminar progressivament el consumisme, la publicitat, l’egoisme, la competitivitat i l’individualisme. No volem convèncer a ningú, això no serviria de res, és una feina que s’ha de fer individualment.

Cal que molta gent, des de tots els àmbits aporti els seus coneixements i creativitat per anar cap a un decreixement voluntari, amb totes les avantatges i inconvenients que això comporta.

El destí desitjable seria un món on la gent treballés molt menys, consumís molt menys i tingués les necessitats bàsiques cobertes. Tothom hauria de gaudir de més temps lliure, més col·laboració de tots i una vida en consonància amb la natura i el seu tempo. També és totalment necessari una equitat global, cal corregir el que ara passa, no és just que el 20% del món posseeixi més riquesa que l’altre 80%. Això necessàriament s’hauria d’equilibrar.

Resum del discurs d’Enric Duran:

El món del activisme pel decreixement a Catalunya ha començat a fer un pas endavant. Des de fa unes setmanes, s’ha creat un projecte d’autogestió econòmica i política amb participació igualitària per part de tots els seus membres. Es tracta de la Cooperativa Integral, una iniciativa trencadora que uneix tots els elements bàsics d’una economia: producció, consum, finançament i moneda pròpia.

Els objectius inicials son:

-Reduir les despeses en euros i fer créixer les monedes socials de les “ecoxarxes”.
-Donar una opció de venda directa als productors.
-Crear auto-ocupació digna i il·lusionant a persones que estan a l’atur.
-Donar sortida econòmica col·lectiva a persones declarades com a insolvents.
-Promocionar una opció d’estalvi compromès.

Els objectius a la llarga son extremadament ambiciosos, crear una societat totalment a part del sistema, que cobreixi totes les necessitats diàries de tothom, la sanitat, educació, habitatge, cultura, transport, el que sigui.

Si en voleu més informació, aquí teniu alguns links:

http://cooperativa.ecoxarxes.cat
www.podem.cat/cooperativa
www.decreixement.net

Si el post us ha resultat interessant, tinc previst aprofundir més amb moltes coses que aquí queden apuntades però no ben explicades, i que trobo que resulten molt interessants. S’accepten tot tipus de suggeriments.

Written by MadeByMiki

18 Juny 2010 a 8:52 am

18 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Igual no caldria produir menys sino repartir el producte de forma més igualitaria, evitant l’especualció amb materies de primera necessitat, com l’aliment! L’acaparament de cereals per especular amb el seu preu o fer-ne biocombustibles, ha disparat la fam a Àfrica!

    Arqueòleg Glamurós

    18 Juny 2010 at 7:19 pm

    • El problema es que és matemàticament impossible seguir produint com ho estem fent ara, les matèries primes s’esgotaran en pocs anys…

      madebymiki

      18 Juny 2010 at 8:41 pm

  2. Jo crec que arribarem al decreixement de manera inevitable i no desitjada. El problema és que no tindrem més temps lliure ja que, més probablement, substituirem temps de desplaçament al lloc de treball per jornades compactades, temps d’aprovisionament i compres per temps de conreu de petits hortets, etc. En realitat, podríem passar de la cultura del temps dedicat al consumisme a la del temps dedicat a la manutenció i supervivència, tot i que de bon segur que molts ens estimem més treballar a l’hortet que estar asseguts en coordinacions i reunions inacabables, rodejats de border-liners il·lustrats/des i de workaholics desequilibrats/des que només troben satisfacció en la imposició dels seus criteris…

    minosabe

    18 Juny 2010 at 7:50 pm

    • dos paraules: fuck yeah.

      I un positiu🙂

      jordi

      18 Juny 2010 at 7:56 pm

    • Ben vist, sembla una situació perfectament possible, ho veig força lògic.

      madebymiki

      18 Juny 2010 at 8:56 pm

  3. Estic a punt de plorar de l’emoció… No sabia res d’aquestes cooperatives! És com els falansteris, però sense els defectes implícits dels mateixos!

    Merci per donar-ho a conèixer Miki!

    Mira, la meva propera adquisició: http://www.casadellibro.com/libro-el-crash-de-la-informacion-los-mecanismos-de-la-desinformacion-c-otidiana/1697404/2900001376171

    Jo l’hagués titulat “la biblia del segle XXI”

    Salut nano!

    jordi

    18 Juny 2010 at 7:54 pm

    • Veig que et llegeixes el teus llibres i els meus, que ara fa temps que no m’hi dedico. He fet una ullada a la teva futura lectura i fa molt bona pinta.

      Gràcies per seguir aquí, si algun dia vols també pots ser crític.

      Salut!!

      madebymiki

      18 Juny 2010 at 9:08 pm

      • no pateixis, que si algun dia he de ser crític ho seré. A mi és que el discurs teu m’agrada, estem exactament sobre la mateixa línia, fins ara🙂

        jordi

        19 Juny 2010 at 1:54 pm

  4. Tot això sona a utopia comunista. Ja fa temps que he sortit d’un sistema del tipus, i et dic que es improbable que això que pretenen s’implementi tal qual. Cal una certa educació i un canvi de mentalitat radical, coses que no passaran aviat. Diria més aviat com l’Arqueòleg Glamurós, cal tenir una mica d’igualtat i respecte – per a les persones i per als recursos també.

    ahse

    18 Juny 2010 at 7:55 pm

    • Encara et trobo força optimista, jo ho trobo a mig camí entre improbable i impossible. Jo tan sols he fet de transmissor, tot i així vaig gaudir i aprendre molt amb el debat, i penso que és bo que la gent s’organitzi i provi de repensar el món, crear i treballar amb total llibertat, això no exclou el dret a equivocar-se tant com calgui.

      madebymiki

      18 Juny 2010 at 9:19 pm

  5. És cert que avui en dia “tota l’espècie” no està preparada. Ens veig una mica massa primitius, les idees i els projectes són un primer pas. Potser no funcionaran però n’apendrem i seguirem endavant.

    L’idea de la banca ètica que a part de donar-te un crèdit sense interès et fa estalviar i et torna l’estalvi al final és genial i serà el futur.

    La forma de l’uscapi (legal avui en dia), també s’ha d’aplicar. No pot ser que es deixin propietats ermes i explotem la terra d’altres més pobres. Tenim dret a uscapiar si la propietat sigui quina sigui ha estat abandonada durant un any. L’extinció d’una propietat i l’inici d’una de nova es pot donar al mateix temps segons la jurisprudència actual!! Perdoneu si és una mica tècnic.

    Ja estic força convençut a començar a col·laborar amb cooperatives i tot això que proposes.
    Perquè el canvi arribi només fa falta temps, la raó ja la tenim.

    fcesc

    19 Juny 2010 at 11:47 am

    • Certament iniciatives com aquesta van be pels que diuen que ningú ofereix alternatives, de fet estic d’acord amb el dret a equivocar-se que te tothom.

      madebymiki

      19 Juny 2010 at 12:39 pm

  6. Bàsicament opino com l’Arqueòleg i la Ahse. Cal apostar pel desenvolupament sostenible i l’equitat social. Només cal mirar diferents gràfics amb la distribució de la petjada ecològica. Vergonyós com uns països creixen i consumeixen i contaminen a costa d’altres.

    Aprofito per deixar enllaç dels III Premis blocs de Catalunya. Voteu.
    http://premisblocs.cat

    zillahh

    19 Juny 2010 at 11:52 am

    • Jo no me’l crec el desenvolupament i creixement sostenible, em sembla no realitzable.

      madebymiki

      19 Juny 2010 at 12:42 pm

  7. Estic amb Arqueòleg! La meva situació és la mateixa que quan les coses anaven bé. Seguesc sent mileurista (perdó, no arrib) i no me vaig enriquir en cap aspecte. Jo, personalment, la crisi l’he tenguda sempre, o mirat d’una altra forma, no la tenc, que és el mateix…

    caterina

    19 Juny 2010 at 12:18 pm

  8. Si al segle XVII s’hagués seguit al mateix ritme de producció segurament tard o d’hora la situació hauria estat insostenible com ho demostren les successives crisi de subsistència, però quan ningú s’ho esperava els anglesos van fer la revolució industrial. Fins a aquell moment el creixement i les millores de qualitat de vida eren impossibles perquè els augments de la productivitat desembocaven en augments de població i escassetat de recursos. Els que creien que desafiar l’status quo era impossible deien que el creixement era impossible, i repeteixo, els anglesos van fer aleshores la revolució industrial, van patir, molt i molts, però avui vivim millor que a l’època feudal perquè permanentment desafiem l’status quo, no per decréixer, no per anar endarrere sinó per anar endavant.

    RS

    19 Juny 2010 at 5:50 pm

  9. Cert, però avui vivim una triple crisi: financera. ecològica i energètica. Al segle XVII tenien la sort de gaudir d’infinitat de recursos, avui n’estic segur de que la tecnologia ben utilitzada ens podria ajudar molt i creu-me estic molt enganxat a l’ordinador, per tant la filosofia del primitivisme no em va gaire.

    Si trobem solucions que no destrueixin el planeta on vivim, endavant jo serè el primer interessat.

    Salut!!

    madebymiki

    19 Juny 2010 at 8:01 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: