..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

La borsa de la vida.

with 9 comments


El ying i el yang.

El ying i el yang.

Tots alguna vegada hem vist pel·lícules americanes, i segurament ens haurem trobat amb alguna escena on el protagonista deia: “¡¡soy ciudadano americano!!”. Avui fer servir aquesta frase pot resultar útil o contraproduent, depèn de la situació, el que queda clar és que al seu darrere hi ha un missatge interessant, el fet molt clar que no tots valem el mateix.

Tan sols cal fer una mirada als diaris o a la televisió per veure com hi ha una espècie de mercat de la mort, una borsa macabra on es mesura la importància de les víctimes segons el seu origen.

Hi ha morts que ni tan sols son notícia, donat que es fa notícia de lo extraordinari, a ningú li interessa gens la mort endèmica de milers de persones de gana o malalties perfectament curables. En aquest cas per ser notícia cal algun fet espectacular, un tsunami, un terratrèmol, el que sigui però a poder ser que com a mínim doni audiència.

A l’altre banda hi ha els morts de països occidentals, aquests tenen un valor enorme en comparació amb els pobres. Fins hi tot a aquests se’ls permet tenir una història, sovint es recorda la seva afligida família, els amics, es nota que son morts de primera categoria. Fins hi tot entre els països occidentals hi ha diferències a aquesta borsa macabra, ben segur que si els atemptats del 11-M a Madrid haguessin tingut lloc a Paris o a Londres “l’audiència” mundial hauria sigut superior.

Potser d’això es tracta, d’audiència. Els morts importants son aquells que el nostre imaginari col·lectiu veu com a “familiars”, i d’això se’n ocupa durant anys i anys tant la televisió com el cinema, se’ns familiaritza amb un tipus de gent, amb uns paisatges, unes ciutats, unes costums… i aleshores tot el que passi a aquests “llocs familiars” serà viscut com a molt proper.

Es tracta purament de proximitats creades, en realitat hauríem de tenir una visió més humanista del món, i no deixar-nos portar per la manipulació de sentiments i de pensaments. Cal que anem més enllà i decidim nosaltres que és realment important i preguntar-nos el perquè passa el que passa, qui se’n beneficia i com se’ns informa del fet.

Banda sonora del post: “Among The Living”, Anthrax.
Anuncis

Written by MadeByMiki

5 Juliol 2010 a 12:58 pm

9 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Quants vessaments de petroli hi ha al Congo? Quantes epidèmies brutals assolen Sud-àfrica?
    Quantes guerres oblidades?
    Jo vaig estar de cooperant a les faveles de Brasilia i em vaig adonar que la pobresa és lúnic problema del món i la resta son passatemps.

    Arqueòleg Glamurós

    5 Juliol 2010 at 9:41 pm

    • Doncs si mires les enquestes veuràs que no surt com a principal problema precisament la pobresa i la gana, surt exactament allò que en aquell moment és noticia a tots els medis de masses.

      madebymiki

      5 Juliol 2010 at 11:09 pm

  2. Tens tota la raó del món però crec que la manipulació no és unidireccional. Ja sé que és un tema una mica suat, però sempre m’ha fet molta gràcia com la gent s’estripa les vestidures pels morts causats per Israel o pels Estats Units i es manté absolutament impassible davant de les barbaritats de qualsevol dictador tercermundista només perquè mostra obertament el seu antiamericanisme. Hi ha molta manipulació, però hi ha tanta ignorància!

    RS

    5 Juliol 2010 at 10:05 pm

  3. Hi ha un tema de fons que dona per un tema apart: la exportació del model de vida yanki, fruit de la globalització.

    Referent als morts, un programa de “la rosa de los vientos” (sóc pesat, em sap greu, però és una font de coneixement de capital importància) començava reflexionant sobre una notícia d’un diari que no van especificiar…
    Títol: moren 3 militars americans en un atac terrorista a Irak.
    Subtítiol (lletra petita, etc.): també moriren 15 civils, entre ells dones i nens.

    No hase falta disir nada mas.

    jordi

    5 Juliol 2010 at 10:47 pm

    • Veig que també ets fan de’n Jerry Mander (ho dic per la teva primera frase), crec que aquest home ha descrit millor que ningú d’on ve el mal que avui patim. I respecte “La rosa de los vientos”, publicita i enllaça tot el que vulguis, que com a mínim jo ho escoltaré, i si algú més ho fa doncs millor que millor.

      A reveure!!

      madebymiki

      5 Juliol 2010 at 11:17 pm

  4. Queda clar que ens identificam més amb els morts d’atemptats occidentals, per qüestions evidents, que no pas amb els dels països del tercer món per allò de que els tenim per menys avançats, que atemptats en tenen cada dos per tres i ja no ens sorprèn (fins i tot diria que ni ens sensibilitza les circumstàncies que viuen). Algú recorda aquell terratrèmol que hi va haver a la Xina, poc després del de Xile? Imagin que molts no per`hi va haver molts morts i quasi no se’n va xerrar del tema, per què? Perquè va coincidir amb les cendres del volcà islandès i la crisi aèria. Trist i patètic tan periodísticament com socialment. Els occidentals tenim (i m’incloc com a occidental) tendència a creure’ns superiors respecte als habitants del tercer món però al final som una colla d’hipòcrites.

    caterina

    6 Juliol 2010 at 7:41 am

  5. l’altre dia també ho estava pensant això! pensava que fins i tot l’11-S té diferents morts perquè tots recordem els dels edificis però no pensem tant en els dels avions i els pobres van viure una experiència no sé si fins i tot pitjor que d’altres… (tot i que les experiències tampoc són el que haurien de fer valorar la mort, perquè el final és el que compta).

    Justament m’he apuntat ara a un postgrau sobre comunicació de conflictes per aprendre a fer que això no passi!!:P realment estem molt i molt mal informats…

    Lu

    6 Juliol 2010 at 6:07 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: