“Comitè Artístic” d’ATTAC.
"Tal para cual"
Sembla ser que la coherència no és al fons a l’esquerra. Fa força temps quan vaig conèixer el moviment social ATTAC, em va semblar una opció tant bona que sempre (dins de les meves possibilitats) he recolzat les seves iniciatives. La seva bona organització, la universitat d’estiu, els seus cursos i les mil i una conferències i actes de protesta mereixen tot el respecte dels que tenim una certa consciència social.
Un dels únics problemes que li trobo des de sempre a ATTAC, és que fora del seu magnífic “comitè científic”, hi ha un tipus de socis que ells anomenen “comitè artístic”. I si, aquí és on es troba un grupet “d’artistes esquerranosos” però amb uns principis com a mínim discutibles per no dir miserables. De qui parlo?, doncs de Ana Belén, Victor Manuel, Imanol Arias… be, un grupet que posat al costat de Ignácio Ramonet o posem per cas Federico Mayor Zaragoza em fan molt de mal d’ulls.
Aquests artistes son els que per una banda parlen d’uns altres valors socials i polítics, però ells, naturalment al sentir-se pel damunt dels demés i fan exactament el contrari del que prediquen.
Que bonic és poder anar a trobades d’ATTAC i parlar de justicia social i ecologia, per després, anar al xalet que tenen Ana Belén i Victor Manuel a Maó, aquell xalet que per concessió extraordinària de Felipe González fa 17 anys el va permetre tenir “solarium”, accés directe al mar i port a una zona de domini públic. Això els deu relaxar molt de la gran feina social que fan.
Ecologia social.
Que bonic que serà ara, 17 anys després, quan aquesta concessió extraordinària no s’ha pogut mantenir, el gaudir de la enorme piscina annexa al seu xalet a una zona requalificada que fins ara era espai públic.
Tal i com sempre diu el gran Sergi Pàmies: “comunisme si, però sempre a l’alça, tots amb un Porsche, xalet i una gran piscina”. Suposo que aquest és el lema d’aquests “artistes solidaris”, i ells ja comencen a viure amb el que volen que sigui un dret universal, el seu xalet a la costa requalificada amb piscineta.
..: MadeByMiki :.. 
És molt maco predicar amb el que no creus, o sigui que et diuen lo que tens de fer però no et fixis amb lo que jo faig.
Molt predicar amb el socialisme però una cosa és el que diuen i un altra és lo que fan.
Lo que no son euros son punyetes.
senyo mayor
12 Juliol 2010 at 11:52 am
Mira, es pot resumir amb una de les meves pròximes adquisicions: “rebelarse vende”.
http://es.wikipedia.org/wiki/Rebelarse_vende
En fi… nada nuevo bajo el sol. Per cert, aquest article em recorda un article de libertad digital quan va morir Saramago:
http://www.libertaddigital.com/sociedad/muere-el-escritor-portugues-jose-saramago-1276395500/
És clar que tu parles de favoritisme polític i els d’en Pedro J. escupen bilis per la boca sense ton ni son…
jordi
12 Juliol 2010 at 1:15 pm
Si senyor, “rebelarse vende” i si no que li diguin als “Bonos” i “Stings”de totes bandes.
No puc explicar de cap manera com és que odio tant a aquesta colla (ho sento és un sentiment irracional, sense motius en principi), als Ana Belén, Victor Manuel i especialment a Imanol Arias. I quan vaig llegir lo del seu xalet, vaig pensar: ara és la meva, a atacar-los. No m’agrada gens el que representen, jo els faria fora d’ATTAC…
Impagable lo de L.D., uns cracks quan parlen de Saramago: “En España logró notoriedad tanto por su obra literaria como por su constante presencia en los actos de la izquierda más sectaria.”
madebymiki
12 Juliol 2010 at 2:07 pm
El pijoprogressisme és lo que té. Jo també em pregunto de vegades què em provoca més arcades, si un fatxa que es mostra tal qual o aquests esquerranosos de metacril·lat que es fan la foto, p.e., quan hi ha una crisi humanitària en plan “se’m veu prou solidari?”. Què fotogènica és la misèria (dels altres, per descomptat).
Per cert, despotricant del Saramago, va superar per la dreta a LD (q ja és difícil) aquest engendre equivalent femení del padre Apeles, de nom Pilar Rahola, que, abans de 24 hores de la seva mort, el titllava de “TOTALITARI”.
Jo d’ATTAC, apreciu els pocs llibres que tinc (de la Noemi Klein, d’en Ramonet,…), tot i què a la contraportada hi ha una sopa de logos (Intermón, Oxfam, ATTAC,…)
manel
12 Juliol 2010 at 4:53 pm
Amb aquest post no vull parlar malament d’ATTAC, tan sols volia mostrar el que tant encertadament com a “pijoprogressisme” o de manera més tècnica el “revelarse vende”.
Aquesta gent son clarament uns aprofitats i uns neteja-consciències.
Salut amics!!
madebymiki
12 Juliol 2010 at 6:34 pm
Una cosa es predicar y otra muy diferente dar harina, que diuen els castellans… Jo n’estic fins el gorro dels “recicletes”, amb contenidorets per tot arreu, exemplars ells, però que després tenen una despesa energètica insostenible: ni tan sols saben com rentar els plats a mà, assecador de roba, de cabell, mil llaunetes a la nevera en comptes d’envasos de litre i mig (que si no s’esbraven, et diuen), el cotxe hasta per a anar a pixar, envasos a dojo, productes químics per a netejar l’enciam, tots els electrodomèstics comprats sense mirar el seu consum, cotxe escollit per “la seva línia” i no per la relació amb el medi ambient ni consum… Ah! Això sí, tots molt ecologistes i “com ho han destrossat tot” però si pot ser caseta o apartament a la platja o muntanya….
minosabe
12 Juliol 2010 at 8:56 pm
Doncs jo estic molt d’acord amb la Gauche Divine! Perquè siguin persones exitoses artísticament han d’abandonar els seus principis? No eren rics Bakunin, Engels o Kropoptkin?
Quina necessitat hi ha de mantenir una coherència forçada entre la ideologia i el compte corrent? No hauríem, potser, d’agrair a aquests distingits artistes que, tot i que els fruits del seu mèrit artístic els han cobert de glòria, segueixin al peu del canó?
Jo, em moro de ganes de baixar de la meva limousine, apartant els meus luxes i diamants per agafar una papereta d’IU per introduir-la a la urna!
Arqueòleg Glamurós
12 Juliol 2010 at 9:38 pm
El post parla de tracte de favor, re-qualificacions de terrenys públics i de convertir en privades zones que son de domini public.
Si els que fan això volen més edndavant netejar la seva imatge apuntant-se a alguna cosa que s’apuntin a la FAES.
Ho sigui que tracta d’hipocresia, i crec que el que dius al teu comentari també.
madebymiki
12 Juliol 2010 at 9:47 pm
Per una d’eixes “navegacions” per internet he trobat aquest blog amb un poc de retard.
No sé d’on s’heu tret la història esta del “Comité Artístic”, però tal cosa ni ha existit ni existirà. L’única cosa que existeix -i de manera força informal- és un anomenat “Grup de recolçament”, presidit per Saramago fins la seua mort, que en comptades ocasions ha recabat signatures per a un paper concret. No sé si la “informació” (?) és d’Intereconomía o d’on, pero ni tan sols és una calumnia, es sols una estupidesa. I crec que no cal més comentari. Si foreu tan amables d’informar-me d’on ha eixit aquesta cosa…
Enric Pastor
3 Octubre 2010 at 7:43 pm
Hola Enric,
Jo no m’he inventat això del “comité artístic d’attac”, ho vaig veure a un diari de dretes (ho llegeixo tot) -no hi ha manera, no recordo quin- , tot el que vaig fer és relacionar dues informacions i escriure el post. Actualment poso al final els llocs d’on trec la info, però abans alguna vegada se’m passava per alt.
Gràcies per comentar i aclarir una mica més el tema.
madebymiki
3 Octubre 2010 at 8:31 pm