..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Qui paga mana.

with 11 comments


Sovint al llegir qualsevol diari tinc la sensació d’allunyar-me més i més de la realitat, la molt estricta “línia editorial” te ben collades les opinions i “orienta” les noticies cap als interessos dels amos dels medi. Queda ben clar que el periodista sap perfectament per qui treballa, i això farà que l’article es redacti sota censura, sovint auto-censura del propi periodista. De fet ell és un assalariat com nosaltres i “qui paga mana”.

En John Swinton (1929-1901) va ser redactor-gerent del New York Times i cap del staff de periodistes d’aquell diari. Ell va ser un periodista molt estimat, se’l considerava el “degà dels periodistes americans”. Aquí teniu la transcripció del que va dir aquest periodista en un brindis a mitjans del segle passat:

No existeix el que s’anomena premsa independent, sempre que no es tracti d’un diari d’una petita vila rural. Vosaltres ho sabeu i jo ho sé. No hi ha ni un sol entre vosaltres que gosi expressar per escrit la seva honrada opinió, però si ho fes, sabeu perfectament que el vostre escrit mai seria publicat.

Em paguen 150 dòlars a la setmana perquè no publiqui la meva honesta opinió a un diari en el que he treballat tants anys. Molts, molts de vosaltres, rebeu salaris semblants per un treball similar… i si qualsevol de vosaltres estigués lo suficientment boig per escriure la seva honrada opinió es trobaria de cop al mig del carrer buscant un treball qualsevol, excepte el de periodista.

El treball de periodista de New York consisteix en destruir la veritat, mentir clarament, pervertir i difamar com un gos faldiller als peus de falsos deus, per vendre el seu país i la seva raça a canvi del pa nostre de cada dia.

Vosaltres ho sabeu, i jo ho sé; així doncs: a que ve aquesta bogeria de fer un brindis a la salud de la premsa independent?.

Som les eines i els servents d’uns homes extraordinàriament rics que s’amaguen entre bambolines. Som titelles; ells tiben dels fils i nosaltres ballen la música que ells volen. El nostre talent, les nostres possibilitats i les nostres vides son propietat d’uns altres homes. Lo nostre és prostitució intel·lectual.

David Rockefeller, va escriure a les seves memòries, publicades el 2002 això:

Alguns creuen que nosaltres som part d’una càbala secreta treballant cotra els interessos dels EEUU, caracteritzant-nos tant a mi com a la meva família com a internacionalistes i que conspirem contra tota la Terra per construïr una política global més integrada, així com una sola estructura econòmica. Si aquesta és l’acusació, soc culpable i em sento orgullós de ser-ho.

Aquí teniu un fragment d’un discurs fet pel mateix David Rockefeller el 1991 a la Comissió  Trilateral Baden Baden :

Li agraïm profundament al “Washington Post”, al “New York Times”, a “Time Magazine” i altres grans publicacions amb editors que han assistit a les nostres reunions i han respectat les seves promeses de discreció des de fa casi 40 anys. Ens hauria estat impossible desenvolupar els nostres plans pel món si haguéssim estat subjectes a l’exposició pública tots aquests anys. Però el món avui és més sofisticat i està preparat per entrar a un govern mundial. La sobirania supranacional d’una elit intel·lectual i dels banquers mundials és naturalment preferible el auto determinisme nacional practicat en segles passats .

Poc més tinc que afegir, crec que tot queda ben clar i la independència dels medis que son al mercat no existeix.

No me'n podia estar, m'encanta aquesta foto, tot i que trobo que no es publica massa als diaris...

Written by MadeByMiki

13 Juliol 2010 a 9:35 am

11 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. el dilema moral que se li planteja als periodistes quan comencen a exercir… a mi em va passar un temps i et sents bastant malament, sobretot al principi! Però deus acabar pensant: “d’alguna cosa han de viure els meus fills”

    Lu

    13 Juliol 2010 at 12:26 pm

    • A mi no em facis massa cas, que jo em prostitueixo (baratet) a diari a la meva feina…
      Jo escric el que escric perquè la gent en tingui consciència, espero no desmoralitzar-te.

      madebymiki

      13 Juliol 2010 at 1:57 pm

  2. Sempre m’ha fet molta gràcia la gent que es creu la gent que explica les seves conspiracions orgullosament. Una cosa sí que tinc clara, en el que segur que no conspiren aquests que fan aquestes declaracions és en les conspiracions que exposen, perquè serien ben rucs, potser fan altres coses, però si jo pretenc dominar maquiavèl.licament el món no ho exposaré obertament i si ho faig és que o bé em dedico a una altra cosa o bé m’estic fotent d’algú.

    Sobre els diaris sempre he dit el mateix, l’objectiu dels diaris no és informar, és vendre diaris, no sé perquè la gent s’estranya de que la informació no sigui exactament el que esperen.

    RS

    13 Juliol 2010 at 8:04 pm

    • Un dels objectius dels diaris és vendre, però el més important és crear opinió (ho sigui manipular en favor dels seus amos), i això és del que tracta el post.

      Respecte a les afirmacions de’n Rockefeller, les segones, les més importants les va fer en privat a una reunió de la Comissió trilateral (http://es.wikipedia.org/wiki/Comisi%C3%B3n_Trilateral), fes una ullada al link i si t’agraden les teories de la conspiració o les detestes gaudiràs molt.

      I dubto molt que fins a llegir aquest post en sabessis res de tot això…

      madebymiki

      13 Juliol 2010 at 10:36 pm

  3. Bé, he d’admetre que he sentit un estranya mescla d’orgull i repulsió en llegir aquest post. Orgull perquè coneixia totes les cites, repulsió pel seu contingut.

    No entenc pq la gent s’entesta a pensar que això són teories conspiradores. Que pretenguin instaurar un govern mundial per enfortir el lliure mercat us sona a conspiració? Llavors suposo que fa algunes dècades si us haguessin parlat d’Europa haguéssiu pensat el mateix.

    Sempre tinc la impressió de que la gent pensa que l’objectiu final és tenir-nos a tots com a esclaus old-style, amb cadenes i fuetades. El que està passant i passarà és que tendirem cada cop més cap a la globalització, “res més”. I per això cal un consens de la elit empresarial i política. Si en voleu dir conspiració, doncs d’acord.

    jordi

    14 Juliol 2010 at 8:02 am

    • El que trobo més graciós, és que la gent no te prevenció davant totes les notícies que rep, tan sols sospita de les veus dissidents, no ho entenc.

      N’hi ha que llegim de tot i mirem de destriar lo més semblant a la veritat, sempre suposant que això comporta molta feina d’anàlisi.

      P.D.: Estic recollint els fruits (visites) de la teva promoció del blog. Moltes gràcies, espero que la pressió de l’audiència em faci treballar millor.

      Salut conspirador!!!

      madebymiki

      14 Juliol 2010 at 9:38 am

  4. Joaquim M. Puyal Novembre, 2006

    L’ofici de periodista és un ofici amenaçat. Pels interessos de la propietat que, si redueix la producció de missatges a un simple fons de negoci, ens aboca a una comercialitat desproporcionada. També pels interessos dels poderosos (que tenen periodistes que, de vegades, deixem que ens facin la feina dels periodistes) quan ens furten la condició de seleccionadors i d’avaladors dels continguts. El màxim damnificat d’aquesta tenalla d’interessos és el receptor.

    La pèrdua de pes de la figura professional del periodista curiós, compromès, amb mirada pròpia, lliure (més o menys), exigent, rigorós i incòmode que vetlla -abans que per cap altre- pels interessos del receptor, pot ser irreparable si el conjunt de la professió no hi fa front (exigint-nos responsabilitats i protegint-nos). Si ens deixem trepitjar el terreny i permetem la progressiva debilitació del nostre segment professional (imprescindible en un sistema de comunicacions fiables) haurem de renunciar, també, a l’aspiració de consolidar plantejaments democràtics (més o menys) per al conjunt de les nostres societats.

    madebymiki

    14 Juliol 2010 at 9:40 am

  5. La foto final és ben escaient! Ja ho deia el Generalísimo: “la conspiración judeo-masónica que busca la ruina de España…”.
    Particularment, penso que mentre hi hagi calers hi haurà qui es vengui, sobretot pensant que tampoc arreglarem res sense vendre’ns, perquè un altre ho farà per nosaltres.

    minosabe

    14 Juliol 2010 at 7:16 pm

  6. A mi el que més m’agarda dels diaries és l’editorial i les opinions dels comentaristes. La informació seca i objectiva és ben avorrida. Trobo que un diari molt ineressant seria aquell que tingués opinions de tots els gustos i tendències, ben radicals i deiferents per crear debat. Segur que seria un èxit de ventes, molt millor que les linies editorials sesgades i monolítiques!

    Arqueòleg Glamurós

    14 Juliol 2010 at 7:19 pm

    • Bona idea, ens estalviariem de tenir que llegir tants diaris i amb un de sol ja fariem la feina.

      madebymiki

      14 Juliol 2010 at 10:57 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: