..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Hi ha genocidis que surten gratis.

with 15 comments


Hi ha coses que no surten massa als llibres d’història com per exemple com després de l’atac japonès a Pearl Harbour, més de 140.000 japonesos residents als EEUU van ser arrestats i confinats a camps de concentració, tot i ser ciutadans nord-americans.

En novembre de 1944 els nord-americans van començar a bombardejar Japó, durant mesos més de 500 bombarders B-190 vàren descargar més de 4.000 tones de bombes “trencadores”. Al febrer de 1945 les defenses antiaèries japoneses estaven anul·lades i els principals objectius militars bombardejats.

El 10 de març de 1945 es canvia la estratègia, i tant Tòquio com moltes altres ciutats japoneses sense objectius militars de rellevància son intensament bombardejades amb bombes incendiàries de napalm, inútils contra edificis sòlids però especialment mortíferes per matar a la població.

A la primavera del 1945 els serveis d’intel·ligència militar dels EEUU havien desxifrat les claus que feien servir els japonesos per comunicar-se. Gràcies a això els nord-americans van saber la intenció dels japonesos de rendir-se de manera negociada.

Feia més de dos anys que un projecte extremadament secret es desenvolupava als EEUU, el “Projecte Manhattan” va costar més de 2.000.000.000 de dòlars, milers de científics i enginyers nord-americans i britànics van ser portats a Nou Mèxic. Allà es van treballar intensament sota les ordres del el seu mestre, Robert Oppenheimer.

La seu central era el laboratori secret de Los Alamos, a Nou Mèxic, va ser escollida pel propi Oppenheimer. La nit del 15 de juliol de 1945, després de l’èxit de la primera bomba atòmica (fins hi tot li van posar nom, es deia “Trinity”) efectuada a Alamogordo, va dimitir com a director del projecte.

No va caldre esperar massa, la guerra estava guanyada i els hi quedaven dues bombes perfectament muntades per “experimentar”. Per tant el 26 de juliol de 1945 Harry Truman, president dels EEUU va fer una proclama als japonesos, la “Declaració de Postdam”, on va demanar conscient ment unes condicions difícilment acceptables: rendició incondicional, despossessió de totes les conquestes japoneses, processament i condemna de tots els dirigents militars, desmantellament dels seus exercits, indemnitzacions enormes i ocupació del país per part dels aliats. Tot això sota l’amenaça d’un gran atac nord-americà. Tres dies després, el 29 de juliol el primer ministre japonès Suzuki va rebutjar la proposta de Truman.

Els nord-americans ja havien començat a designar les ciutats a bombardejar, el General Major Leslie Groves, director militar del “Projecte Manhattan” va establir els següents criteris:

-Ciutats no bombardejades convencionalment, intactes.
-De rellevància pels japonesos.
-Amb una gran densitat de població.

Es va fer una llista amb les següents ciutats: Kioto, Nigata, Kokura, Nagasaki e Hiroshima.

Per fer l’experiment més interessant es van triar dues ciutats geogràficament ben diferents, Hiroshima és una ciutat plana, situada en una vall i Nagasaki és una ciutat més irregular, muntanyosa. Ja tenien la prova feta a un desert i ara volien provar-ho amb altres condicions i amb persones.

El 3 d’agost, Truman va donar l’ordre de llençar la primera bomba atòmica sobre Hiroshima. La bomba es podria haver fet detonar al castell d’Hiroshima, allà hi havia el segon exercit japonès (defensor del sud del Japó) i la densitat de població era més gran que al centre de la ciutat, però van deixar-la caure al centre d’Hiroshima on tota la població era civil. També es va esperar a llençar-la a les 8 i quart del matí, quan el centre de la ciutat era ple de gent i quan els nens ja eren a les escoles. A tota la zona afectada per l’explosió no va quedar ni un edifici en peu. L’ona expansiva va fer esclatar els vidres de les finestres situades fins a 8 quilòmetres de distància, el foc es va apoderar de la ciutat amb vents de més de 60 km/h. A Hiroshima van desaparèixer 20.000 edificis, unes 80.000 persones varen morir immediatament i unes altres 70.000 en els 5 anys posteriors. Mitja hora més tard va començar a caure una pluja negra, era d’aquest color per la condensació de material orgànic cremat (si, en part de les víctimes de l’explosió), aquesta pluja va resultar especialment mortífera per qui la va patir.

En una transmissió de radio, setze hores després de l’atac a Hiroshima, Harry Truman va dir: “El món ha de saber que la primera bomba atòmica ha estat llençada sobre Hiroshima, ‘una base militar’. Nosaltres guanyem la carrera del descobriment en contra dels alemanys. La hem  usat per escurçar l’agonia de la guerra per salvar la vida de milers i milers de joves americans. Continuarem fent-la servir fins que arribem a destruir completament el poder del Japó”. Les principals ciutats americanes celebraven el llançament de la bomba atòmica sobre Hiroshima. Els diaris donaven gràcies a Deu per dotar-los amb aquesta arma i exclamaven: “Ni morts son bons”, ”Qui sap com ho hagués fet servir un altra nació”.

El 9 d’agost, l’aniquilació nuclear es va repetir a Nagasaki, el bombarder B-29, “Bock’s Car”, va llençar a “fat boy”, una bomba de plutoni que doblava en potència la d’Hiroshima. Els efectes no van ser tant devastadors per la topografia de Nagasaki, però 73.000 persones varen ser aniquilades i 60.000 greument ferides. Entre les dues ciutats veren ser assassinades 250.000 persones.

La versió oficial va ser que aquelles bombes van servir per estalviar vides japoneses i americanes, versió que em recorda a la de molts oficials nazis que afirmaven que “els camps de concentració eren hotels de cinc estrelles on posaven els jueus per salvar-los dels bombardejos dels aliats”

El govern dels EEUU va bombardejar Hiroshima i Nagasaki per experimentar l’atac nuclear en ciutats reals i per reafirmar-se com a la nova potència mundial. El fet de triar ciutats densament poblades i sense danys previs era tota una advertència sobre la capacitat destructora de la nova potència.

El govern americà va prohibir la difusió de testimonis de la massacre i van ser destruïdes milions de fotografies. Els EEUU van obligar als japonesos a considerar el fet de parlar sobre “el tema” era un atemptat contra la tranquil·litat pública, per tant va quedar prohibit. La estratègia era ben clara, censurar tota la informació sobre el seu genocidi i “sobreinformar” sobre les atrocitats dels nazis i japonesos.

Robert Oppenhaimer dos anys després va ser escollit president de la Comissió per a l’Energia Atòmica nord-americana, càrrec que va exercir fins el 1952. Un any més tard, a causa de la seva antiga vinculació amb els comunistes, va ser víctima de la cacera de bruixes de McCarthy i se’l va destituir de la presidència de la Comissió. Va dedicar els últims anys de la seva vida a la reflexió sobre els problemes sorgits de la relació entre la ciència i la societat.

Els Estats Units mai han demanat perdó pel seu bombardeig nuclear a Hiroshima i Nagasaki.

http://tejiendoelmundo.wordpress.com/2010/08/08/trilogia-sobre-hiroshima-i-los-horrores-que-intentaron-ocultar/

http://tejiendoelmundo.wordpress.com/2010/08/10/trilogia-sobre-hiroshima-ii-recuerdos/

http://es.wikipedia.org/wiki/Bombardeos_sobre_Hiroshima_y_Nagasaki

http://www.maloka.org/2003/malokaorg/Espanol/ Actualidad/2005/año física/Bombaatomica1.htm

http://www.nnc.cubaweb.cu/batomica.htm

Advertisements

Written by MadeByMiki

26 Agost 2010 a 1:40 pm

15 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Tens raó quan dius que això no surt a tots els llibres. És esgarrifós!!! Sabia que els americans, en qüestions de guerra, tenen la sang freda, però no fins a aquests extrems!!

    Enhorabona per la documentació. Un trosset més d’història al cervell.

    Crític de cine

    26 Agost 2010 at 2:48 pm

    • Potser s’ha dit massa, però ho crec al 100%: no hi ha bons i dolents, la història la escriuen sempre els guanyadors.

      madebymiki

      26 Agost 2010 at 3:36 pm

  2. Bon post. Tens raó i n’estic d’acord amb el que dius.

    La història l’escriuen els poderosos i els guanyadors i així i tot, sempre s’oculta molta informació, sovint, cabdal.

    Els bombardeixos varen tenir quelcom d’experimentació ja que la guerra ja estava guanyada per uns i perduda pels altres. Ara bé, la immensa inversió destinada, les ganes de domostrar -una vegada més- al món qui és qui mana i l’oportunitat d’utilitzar asls japonesos, amb l’excusa de la guerra, com a models experimentals, varen portar els EEUU a fer una de les grans barbaritats de la història de la humanitat. La pena és que segurament no serà la darrera.

    Fa pocs dies he penjat un post sobre aquest mateix tema, si bé des d’una altra òptica.

    trt2009

    26 Agost 2010 at 3:07 pm

  3. Bé, això dels bombardejos aeris sobre població civil es va posar de moda a la guerra civil espanyola. A Barcelona van causar grans estralls i a tots ens ve a la memòria Gernika. Però el fet rellevant és que la crueltat i l’escassa consideració que mereixen les vides “dels altres” han sigut una constant històrica.
    A l’Edat Mitjana, durant els setges, es provava d’introduir la pesta dins de les muralles per qualsevol mitjà possible; a les guerres napoleòniques, els militars abocaven als rius tota mena de residus fecals per enverinar la població, com va passar a Lleida.
    No cal ni fer esment a les colonitzacions. L’invent de l’ametralladora, per exemple, es va cobrar la vida d’un fotimer de zulús que veien com un petit destacament anglès podia acabar amb la vida de milers d’ells; el cas més dramàtic és la mort de no menys de cinc milions de congolenys a mans dels britànics entre els anys 1886-1908. Els turcs també van massacrar al menys un milió d’armenis a principis de segle XX. Igualment, durant les descolonitzacions, una petita ‘poste’ defensiva amb un cotxe artillat podia causar una gran mortaldat a les files enemigues. Les xifres canten: a la guerra d’Argèlia en 8 anys van morir 675.000 argelins, víctimes de la potència de foc dels francesos (detonació atòmica inclosa). Sense anar tan lluny en el temps, Rússia ha causat més de 150.000 baixes per conflictes armats amb les repúbliques independents (Alt Karabaj, Osetia, Abjasia, Dagestan, Txetxènia, Tajikistan…).
    I no només les potències fan de les seves, voi ningú pot presumir de no genocida i a la llista hi posariem desenes i desenes de països i ens quedaríem curts. Així doncs, això de la bomba atòmica no és massa diferent d’una simple ametralladora o d’un gavinet ben esmolat… El que compta és el menyspreu envers la vida dels altres com a constant de comportament col·lectiva.

    minosabe

    26 Agost 2010 at 3:36 pm

    • Doncs acabes de demostrar que hi ha massa genocidis que surten gratis, moltes gràcies per tota la informació que has compartit.

      Gràcies com sempre pel comentari.

      madebymiki

      26 Agost 2010 at 4:03 pm

  4. Després del període estiuenc aquí em teniu un altre cop. ÉS un paler tornar a gaudir dels teus posts Miki. També estic d’acord en que la informació es manipula a conveniència i sovint, allò que passa als anals de la historia, no te perquè ser la veritat del que va succeir. Molt bon post, com sempre.

    zillahh

    27 Agost 2010 at 10:05 pm

  5. Comences fort!! bon post si senyor.

    Que fort. No entenc com ho han pogut païr els Japonesos.
    Hi ha qui diu que part del combustible nuclear utilitzat va ser interceptat en un submarí alemany camí de Japó.
    Els militars japonesos també haguéssin fet servir la bomba contra població civil indefensa americana, igual que ho haguéssin fet els nazis. La qüestió és que ho van fer els imperialistes americans.

    Hi ha tantíssimes coses de USA que fan pudor històricament…
    – El mateix atac de Pearl Harbor es va deure a la deliberada passivitat americana per poder començar així una altra guerra, van rebre moltíssims avisos d’altres països.
    – Que els Nazis torpedinéssin vaixells de passatgers americans també va ser provocat per USA per poder entrar a la guerra.
    – Franco es reuní a les Canàries amb diplomàtics d’USA moltes vegades abans del “alzamiento”, tant que els diplomatics d’USA varen rebre amonestacions del govern de la República.
    – L’atac a un altre vaixell que va desencadenar la guerra de Vietnam no va ni arribar-se a produïr.

    I infinitat més!! l’11-S, Afganistan i Irak, el problema palestí, la guerra de cuba, l’esclavitud, el declivi financer de sudamèrica i els seus règims totalitaris, implicacions en l’apartheid, el crack del 29, les crisis del petroli… fins i tot la revolta del tè va ser provocada intencionadament! per no parlar del senyor blackwater.

    El problema d’USA és que té la població civil més intrumentalitzada i amb menys esperit crític de la història! amb una població poruga, inculta, materialista, egoísta, radicalitzada i rica els dirigents fan el que volen sempre que volen.

    Sort que tenim un aliat potent; el colesterol i la inactivitat acabarà amb ells en 200 anys per molta fluoxetina que prenguin, ja falta poc!!

    fcesc

    28 Agost 2010 at 3:16 pm

    • Fantàstic el teu comentari, quin tip de riure amb el gran aliat, no hi havia caigut el poder del colesterol va contra l’imperi.

      madebymiki

      28 Agost 2010 at 11:49 pm

  6. Un amic meu va estar fa poc al museu d’Hiroshima i el que vaig veure a les fotografies em va deixar garratibat!
    La història no la escriuen (tan sols) els guanyadors, tots podem saber que va passar a Japó, però Hollywood i tots els mitjans de comunicació difonen una visió completament parcial de la IIGM, posant la llum a Auswitch i ocultant les massacres del Japó.

    La història és una, però no així el record col·lectiu que s’en té a Europa. A Japó em cosnta que no ho han oblidat pas!

    Arqueòleg Glamurós

    28 Agost 2010 at 6:24 pm

    • Hollywood te molta més força que cent enciclopèdies, al Japó coneixen millor la seva història, però quantes pelis se’n ha fet sobre Hiroshima i Nagasaki?

      madebymiki

      28 Agost 2010 at 11:55 pm

      • ja coneixeu la meva opinió sobre l’egocentrisme americà i crec que amb l’història passa el mateix. La història que val la pena conèixer és la seva o la seva visió d’aquesta. Això és una batalla perduda, i mentre els EEUU continuin tenint la influència que tenen en aquests moments, difícilment canviarà la cosa.

        http://criticdecine.wordpress.com/2009/10/28/legocentrisme-america/

        Crític de cine

        29 Agost 2010 at 4:36 pm

      • Com bé deieu més amunt, aquí tothom va quedar esquitxat fent les seves barbaritats particulars… Els japonesos també van fer-ne de grosses, escudant-se sobretot amb el govern titella de Manchukuo, com ara la unitat 731 (i d’altres, http://es.wikipedia.org/wiki/Escuadr%C3%B3n_731 ).

        Com de costum, tot queda silenciat després de la guerra i molts cops es procedeix a una omertà en la qual es jutgen aquells casos més flagrants, els més coneguts per tothom, i la resta es deixen estar.

        caleglin

        2 Setembre 2010 at 4:28 pm

  7. uei Miki!

    un plaer tornar a lleigr-te. No afegiré més sobre el tema principal pq entre post i comentaris queda tot dit.

    Només una anècdota curiosa: hi va haver 8 persones q van sobreviure a les dos explosions nuclears (compte, q és fàcil de llegir i difícil d’assimilar!). Fa no massa anys (2 o 3) va morir l’últim supervivent.

    jordi

    30 Agost 2010 at 11:21 pm

    • Ben tornat, espero que les vacances hagin estat profitoses. No coneixia la dada que comentes, és realment sorprenent, dóna per a una peli.

      Gràcies per tornar.

      madebymiki

      30 Agost 2010 at 11:30 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: