..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Tot sigui per la pau mundial.

with 8 comments


Avui Obama diu que la “seva missió” a l’Iraq ha finalitzat i a fet tornar les seves tropes cap a casa, o almenys això diu. La veritat és que els Estats Units confessen que deixen 50.000 soldats, una ambaixada que és més gran que l’estat del Vaticà i un munt de bases militars que ben segur que son allà per quedar-se.
Potser en moments com aquests cal fer memòria per saber com s’ha arribat fina aquí, i per fer-ho tiraré molt enrere, directament cap a l’inici de la política militarista dels Estats Units d’Amèrica, el presumpte paradigma de la llibertat i la justícia.
Al 1946 Harry S. Truman amb els genocidis nuclears d’Hiroshima i Nagasaki havia “guanyat” la Segona Guerra Mundial i posat el seu país al capdavant del món, era la potència militar més avançada i temible del planeta. En aquell moment, una vegada arribada la pau, calia fer una reconversió econòmica i de totes les institucions de guerra de l’estat, però Truman decideix fer una política que encara avui és vigent: En lloc de dissoldre gran part de l’industria militar i els serveis d’espionatge, manté l’estat en una “economia de guerra” perpetua.
En aquell moment es crea la CIA, l’agència d’espionatge més gran del món. El que varen fer és senzillament re-col·locar i unir els seus serveis d’espionatge de la marina, l’exercit de terra i la secretaria d’estat per formar la nova agència d’espionatge. Tenint en compte que no estaven amb guerra formal amb ningú, la CIA faria la funció de recopilar informació sensible a tot el món i se la va dotar de capacitat per a actuar a l’estranger. Naturalment així es violava la sobirania de la resta d’estats, però ells mateixos ja es dedicarien a donar cobertura a aquestes accions, sempre es pot dir que es fan per un be global o per lluitar contra el comunisme o el terrorisme.

D’aquí ve la famosa “National Security Act” validada pel Congrés l’any 1947. Aquell any es va perpetuar en èpoques de pau un dispositiu militar i d’espionatge amb uns pressupostos i atribucions semblants als que tindria en cas de guerra.
Els Estats Units, amb aquesta política bel·licista varen donar inici a la “guerra freda”, naturalment el seu adversari militar l’Unió Soviètica va seguir l’estela dels Estats Units i es va iniciar la llarga i estèril carrera armamentística.

No, si no és una despesa, és una inversió...

No, si no és una despesa, és una inversió...

Documents ultra secrets com el “National Security Council Directive on Office of Special Projects” aprovat el 18 de juny de 1948 i desclassificat 50 anys més tard, parla de les “operacions especials”, de qui les podia ordenar i de com es farien servir enllaços per protegir i ocultar les responsabilitats del Govern. En aquell document es detalla com “les accions conduides o recolzades pel Govern contra països o grups hostils devien ser planificats i executats de manera que el Govern pogués negar de forma clara la seva implicació o responsabilitat”. Més endavant al mateix document es detallen les formes d’actuació, que son les següents: “guerra econòmica, acció preventiva directa, sabotatge, infiltració i destrucció d’objectius, subversió d’estats hostils, creació i assistència a grups de resistència, guerrilles, contra-espionatge…”.
També a altres documents secrets es parla sobre altres grups funcionals, a aquests se’ls hi encarrega unes altres tasques:

-Guerra psicològica mitjançant premsa, ràdio, Tv, rumors, etc.
-Guerra econòmica, manipulant els mercats, especulant sobre les monedes, impedint l’accés a determinats productes, falsificant divises…

Resumint, els Estats Units diuen que es retiren de l’Iraq, parlen sobre pau i democràcia,  però la seva despesa militar representa més d’un 40% del total mundial. Per ponderar adequadament aquesta xifra cal tenir en compte que els Estats Units te 305 milions d’habitants i el món 6.700 milions, potser així ens en adonarem de que estan dient quan parlen de pau.

Anuncis

Written by MadeByMiki

1 Setembre 2010 a 10:16 pm

8 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Et deixo un parell d’articles que donen una altra visió. Són del The Economist d’aquesta setmana. El primer parla de la necessitat de l’existència d’una potència com els Estats Units per posar una mica d’ordre al món. Segur que no hi estàs d’acord però diu coses molt interessants:

    http://www.economist.com/node/16888829?story_id=16888829

    El segon posa en dubte la necessitat dels ingents pressupostos de defensa de molts països, però el que m’ha sobtat més és la tendència dels darrers 40 anys. Mira el gràfic, la tendència dels USA i del Regne Unit és clarament baixista (encara ho és més la de Rússia) però la de la Xina és clarament alcista i ja supera l’americana.

    http://www.economist.com/node/16886851?story_id=16886851

    Salut!

    RS

    1 Setembre 2010 at 11:28 pm

    • Merci pel comentari, d’això es tracta de donar altres visions per a fer-se una bona composició de la situació.

      Evidentment no estic d’acord amb la necessitat d’un gran policia al món, de fet fan més la feina de la màfia que no pas la de posar ordre. I evidentment no em crec gaire els pressupostos oficials que donen els països, però la despesa Xinesa és fruït de la seva lògica (per dir-ho d’alguna manera…) evolució com a potència emergent.

      madebymiki

      2 Setembre 2010 at 9:24 am

  2. Les bases militars hi són per quan decideixin que Iran ha de ser alliberat. Podriem plantejar un boicot a tots els productes i empreses americanes. Clar que igual ens farien entrar a l’eix del mal!
    Sort en tenim de la seva relativa incompetència, amb aquest pressupost i aquests mitjans m’extranya que encara aguantin a l’Hugo Chávez. En fi esperem que un 26% segueixi sent demòcrata i el 24% republicà (el 50% restant no es molesten ni a registrar-se per votar).
    I diuen que defensen la dollarcràcia…

    fcesc

    2 Setembre 2010 at 12:01 am

    • Sovint sembla mentida la poca eficiència que la CIA demostra, en casos com Fidel Castro, Chávez i Wikileaks costa d’entendre com amb aquest pressupost perden tantes batalles. Potser caldria invertir-hi més en defensa…

      madebymiki

      2 Setembre 2010 at 8:51 am

  3. El que hauria de fer aquesta gent és invertir totes les seves despeses militars a la sanitat pública. Tindran moltes armes, però la gent mor d’encostipats pel carrer. Però és clar, això seria acabar amb la política del terror. Tota una catàstrofe!!!

    Crític de cine

    2 Setembre 2010 at 9:58 am

    • Per desgràcia no poden fer-ho de cop sense crear un col·lapse econòmic brutal, ells van escollir aquesta via per a créixer (maleïda paraula) i no sembla que vulguin canviar res.

      madebymiki

      2 Setembre 2010 at 10:07 am

  4. Jo de veritat que al·lucino com un estat ha pogut desenvolupar una mentalitat tan extremadament militarista, basada en la visió de Hobbes que l’home és dolent per l’home i que hi han enemics per tot arreu, per tal permetre que l’estat es gasti una fortuna tan bèstia en exercits i no tinguin… sanitat pública!
    Obama ha fet passos de gegant per canviar la mentalitat, però una herència de hobbesianisme tan arrelada no es capgira en un cap de setmana!

    Arqueòleg Glamurós

    2 Setembre 2010 at 7:39 pm

  5. Bon post. No oblidem que això de gastar-se el que tenen i el que no tenen també passa i ha estat norma en d’altres llocs del mon. És com una carrera absurda contra els fantasmes de l’exterior. És com està en un estat permanent de guerra o de quasi-guerra, per així poder tenir la corda tensada i que ningú gosi discutir el pressupost militar per por.

    Inventar un perill extern ha possibilitat al llarg de la més recent història mundial l’increment sense fi de la despesa militar. No solament per part d’EEUU. Recordem la fins fa poc existent URSS, l’actual Xina, l’Índia i el Pakistan…la carrera nuclear que segueixen alguns països emergents.

    Estic amb tu en que no entra entre les previsions d’EEUU el marxar de l’Iraq. Aquest és un punt geoestratègic, com Turquia, i no marxaran pas.

    Així i tot, no perdem de vista la influència del Grup Bilderberg i el New World Ordre del qual fa anys es ve parlant. Malgrat penso que la influència dels EEUU és evident i notòria, crec que el mon ja es mou en base a un eix més ampli, en el qual hi tenen coses a dir les cúpules més influents dels països poderosos i dels emergents que apunten a futures potències globals.

    trt2009

    3 Setembre 2010 at 10:05 am


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: