..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Plàcid Garcia-Planas, “Jazz en el despacho de Hitler”.

with 8 comments


Un tímid Plàcid Garcia-Planas recull el seu premi.

Un tímid Plàcid Garcia-Planas recull el seu premi.

En Plàcid Garcia-Planas va néixer el 1962 a Sabadell. Llicenciat en Periodisme per la Universitat de Navarra, és reporter de “La Vanguardia” des de 1988. Ha cobert les guerres iugoslaves, les dues guerres del Golf i els conflictes del Líban, Israel, Palestina i l’Afganistan.

Ha escrit tres llibres, “La revancha del reportero” parlant sobre altres històrics corresponsals de guerra de “La Vanguardia”, “Gaziel en las trincheras” una memorable antologia d’articles de’n Gaziel a la Primera Guerra Mundial i “Jazz en el despacho de Hitler” on repassa com llocs on es va decidir el futur de milions de persones a la Segona Guerra Mundial que avui tenen un present d’allò més sorprenent.

Recentment ha rebut el Premi Godó de periodisme d’investigació i reportarisme gracies al seu nou llibre “Jazz en el despacho de Hitler. Otra forma de ver las guerras”, aquest interessant llibre es publica aquest setembre.

En Plàcid Garcia-Planas és un periodista que estima el detall, quan llegeixes qualsevol article seu a “La Vanguardia” te’n adones de seguida.

Les seves cròniques son la pura antítesi de les que fan els periodistes empotrats”* nord-americans, la seva feina és descriure la guerra, i no parlar de bons i dolents o d’estratègies militars. En Plàcid per fer-ho, prefereix parlar des de un altra punt de vista, sempre més filosòfic que parlar de sang i de pólvora. Als seus articles el que hi ha és una visió personal, una incitació a meditar sobre que és el que està passant i el com la gent ho viu. És un gran amant de la fotografia, i això és el que ell fa, ens dóna sempre una precisa fotografia en paraules del lloc i el moment on es troba.

Jo encara no sé com s’ho fa, però al llegir qualsevol article seu hi ha alguna cosa que se’t queda gravada al cervell, i fa que pensis i aprofundeixis en el que has llegit, és un mestre.

En Quim Monzó va dir d’ell: ‘Garcia-Plans utilitza els recursos de la narrativa quan i com li ve de gust. A l’hemeroteca d’aquest diari hi ha un tresor al qual es pot accedir teclejant “Plàcid Garcia-Planas”’.

Ben aviat, si tot va bé, publicaré al blog una entrevista que aquest periodista ha tingut la amabilitat de concedir-me via mail tot i no ser gaire amant de internet.

*Periodistes empotrats significa que aquests periodistes van sempre com un soldat més amb les tropes del seu país, vesteixen uniformes militars i aquest és el seu punt de vista i el que transmeten als seus medis, naturalment tot en nom de la seguretat i a costa de la imparcialitat. El fet de tenir els “periodistes empotrats” ha estat tant beneficiós pels interessos del seu govern que ara fins hi tot a les manifestacions domèstiques als EEUU els periodistes son “empotrats” a la policia.

Anuncis

Written by MadeByMiki

9 Setembre 2010 a 10:02 pm

8 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. No m’hi havia fixat mai en aquest home. Beneïda ignorància!! (és difícil fer un sarcasme en un comentari) Ara la Vanguardia torna a donar pel·lis a un euro, així que ja m’hi fixaré quan la compri.

    Crític de cine

    10 Setembre 2010 at 9:22 am

  2. Jo no el coneixia… Queda clar que avui me n’aniré a dormir havent après una cosa nova! El llibre té pinta de ser força interessant (clar que tot depèn de com estigui narrat però si és bon periodista segur que se llegeix bé). Almenys a mi, personalment, els llibres d’història com d’assaig, m’agraden 🙂

    caterina

    10 Setembre 2010 at 2:26 pm

    • No soc imparcial, jo el veig com un gran periodista que te una forma de comunicar única. I respecte el llibre espero llegir-lo ben aviat, però pinta molt be.

      Espero tenir a punt l’entrevista aviat.

      madebymiki

      10 Setembre 2010 at 3:08 pm

  3. Alguna cosa d’ell he llegit però no en soc un seguidor. Miraré els enllaços que ens has deixat i em posaré al dia.

    El llibre sembla prou interessant.

    Parlant de periodistes empotrats. Recordo la invasió de l’illa de Granada el 25 d’octubre de 1983, quan 7.000 soldat d’EEUU van envair l’Illa escortats per, quasi bé, tota la premsa americana. Va ser una de les primeres “guerres” televisades i radiades in live.

    Bé, recordem també l’episodi de “Perejil”.

    trt2009

    11 Setembre 2010 at 11:41 am

  4. Ai doncs no el coneixia gens!
    El premi Godó no em dona gens de confiança… però el teu criteri si!!

    Arqueòleg Glamurós

    12 Setembre 2010 at 10:50 am

    • Des de el meu punt de vista és un periodista diferent, no se li veu cap tipus de ganes de manipular o tendències teledirigides, i a sobre escriu de conya!

      madebymiki

      12 Setembre 2010 at 4:57 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: