..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

El Vaticà sempre ajuda als necessitats.

with 21 comments


L'enviat de Déu ens visita!!!

L'enviat de Déu ens visita!!!

Ben aviat rebrem la Visita del Papa, en Joseph Ratzinger, l’enviat de Déu a la Terra. Amb aquest post vull rebre un sentit homenatge a totes les ànimes pietoses que habiten aquell bonic estat del Vaticà.

Fixeu-vos si en son de bons, caritatius i purs que en acabar la Segona Guerra Mundial van fer tot el possible per salvar a milers de nazis, -segur que ho van fer a contracor- i ajudar-los en tot el que necessitessin per eludir les seves anteriors responsabilitats.

Molts caps importants (els petits mai importen massa) del feixisme com Adolf Eichmann, Franz Stangl, Gustav Wagner, Erich Priebke, Klaus Barbie, Edward Roschmann, Aribert Heim, Andrija Artuković, Ante Pavelić, Walter Rauff, Alois Brunner, Josef Mengele i molts més van passar pel Vaticà on se’ls va donar passaports i noms falsos per a ells i les seves famílies, més endavant una vegada tenien una identitat neta normalment eren embarcats a Gènova i començaven una nova vida a Argentina, Brasil, Xile, Paraguai i altres països generalment sud-americans.

Aquesta “tasca humanitària” sembla ser que no era del tot desinteressada, el mateix Pavelic, un cap ustachi (nazi croata), al veure que la guerra estava totalment perduda, va fer entrega al monestir franciscà de Zagreb de 36 cofres plens de joies, pedres precioses i dents d’or procedents de les seves matances de serbis (d’aquí ve l’amor “profund” que es tenen serbis i croates), jueus i gitanos de tota la zona balcànica. Pel que sembla tant el Vaticà com la Creu Roja de Suïssa van acceptar gustosament els donatius nazis a canvi d’amagar i donar una segona oportunitat a aquelles ànimes que anaven pel mal camí. Ben segur que es van confessar i resar tres oracions com a penitència pel mal fet.

El cas de Pavelic va ser dels més esperpèntics, ell estava amagat al Vaticà, i en Pius XII, -aquell Papa tant poc amic dels jueus i tan amic dels catòlics alemanys- li va proporcionar a en Pavelic una disfressa de capellà (al Vaticà les deuen fer molt be) i un cotxe amb matrícula diplomàtica. Per fer-ho millor, en Pavelic va mantenir durant força temps una identitat falsa com a “Pare Benares”.

Una festeta a Bariloche (Argentina).

Una festeta a Bariloche (Argentina).

Ja ho deia a les seves memòries el bisbe catòlic Alois Hudal rector del “Pontificio Istituto Teutonico Santa Maria

dell’Anima a Roma”:

“La guerra dels Aliats contra Alemanya no va ser una Croada, sinó una rivalitat entre complexos econòmics que van lluitar per a aconseguir la victòria. Aquest negoci… va usar lemes com democràcia, raça, llibertat religiosa i cristiandat com ham per a les masses. Per totes aquestes raons després de 1945 em sentia obligat a dedicar tot el meu treball de caritat principalment a antics Nacional-Socialistes i Feixistes, especialment als anomenats “criminals de Guerra.”

Tant be els hi va anar als nazis la fugida amb família inclosa, que no tenien cap problema en seguir fent proselitisme de la sevaideologia per allà on anaven. Un cas sonat és el de la petita població del sud d’argentina de Bariloche on amb tants nazis junts es celebraven festes en honor de Hitler tant pel seu aniversari com pel seu sant. A Bariloche la comunitat nazi va ser tant important que al “Instituto Cultural Germano Argentino Bariloche”, la seva escola

Sembla que a aquesta escola hi ha disciplina.

Sembla que a aquesta escola hi ha disciplina.

primaria i secundària el “Instituto Primo Capraro”. es va adoptar l’ideari nazi al 100%, a la seva biblioteca hi havia tota la literatura feixista, no hi faltava el “Mein Kampf”, el director va ser el comissari de la gestapo a Itàlia Erich Priebke.

Naturalment, aquesta fuga de nazis va comptar amb la total complicitat dels països on eren molt ben rebuts. Tot estava molt ben organitzat, eren les Ratlines, les rutes de fuga per als nazis i d’altres feixistes que fugien d’Europa al final de la Segona Guerra Mundial.

Ah!, per cert, en Pavelic va morir un 28 de desembre de 1959 (pel dia dels innocents…), feliçment exiliat i protegit pel règim de Franco a Madrid.

De fet a Espanya es van refugiar més de 100 oficials nazis una vegada acabada la 2ª Guerra Mundial, entre ells Wolfgang Jugler (cap de l’escolta personal d’Adolf  Hitler), que avui encara viu plàcidament a una urbanització de  Marbella. Justament viu al pis de sota del constructor de l’edifici, un jueu, i deu casi 5000€ a la comunitat de propietaris, potser és per culpa de la crisi.. .

Per qui vulgui aprofundir una mica més:

http://es.wikipedia.org/wiki/Erich_Priebke

http://es.wikipedia.org/wiki/Alois_Hudal

http://es.wikipedia.org/wiki/Pavelic

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ratlines

http://www.lavozdigital.es/cadiz/v/20100415/sociedad/impunidad-nazis-campado-espana-20100415.html

És indispensable per qui vulgui més dades veure el gran documental “Pacto de silencio”.

Written by MadeByMiki

24 Setembre 2010 a 8:40 am

21 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Jo del Vaticà no vull saber res de res. Ja vaig quedar prou esglaiat quan vaig visitar el museu vaticà tres anys enrera. Tot aquell or i aquella fortuna en un sol edifici. I després ens venen la importància de la solidaritat, donar als pobres, no ser avars no cobdiciosos. Tenint tot el que tenen, ja es poden estar menjant les seves pròpies paraules. Horrorós!!!

    Crític de cine

    24 Setembre 2010 at 9:56 am

    • Mai he estat per allà,però ben segur que m’esgarrifaria de veure tanta hipocresia.

      madebymiki

      24 Setembre 2010 at 9:24 pm

  2. Com diu “Crític de Cine” el museu Vaticà esta be de veure’l si solament hi fas intervenir el sentit de la vista, a la que hi fas intervenir el teu intel•lecte o el teu cor, ja no es el mateix.

    Allà no si val preguntar-se, com haurà arribat això en aquí? De qui era abans? S’ha comprat? I si fos que si, per que ho necessita l’església?

    Pel que fa al paper del Vaticà en diferents conflictes, estic convençut que hi ha moltes ombres i molts episodis sobre els que algun dia es podrà saber tota la veritat. No crec que hagin volgut ser neutrals o posicionar-se a favor dels mes feble o al costat de la justícia en moltes de les ocasions en les quals els ha tocat intervenir.

    També hi ha moltes discussions sobre el paper que hi va jugar el Vaticà en la guerra civil espanyola i en els bombardejos sobre la població civil de Barcelona i altres ciutats i pobles de Catalunya, tant per l’aviació franquista, com per la italiana.

    trt2009

    24 Setembre 2010 at 10:38 am

    • Doncs també seria interessant fer una ullada a la posició del Vaticà durant la Guerra Civil, desprès de la guerra ja sabem per on van anar…

      madebymiki

      24 Setembre 2010 at 9:27 pm

      • El pitjor del Vaticà és a més com es va construir. Recordo quan vaig estar per Itàlia, que a les guies explicava com el marbre de molts monuments (el Colisseu o termes diverses) havia estat arrencat del tot per tal de tenir-ne més per a la basílica.

        caleglin

        26 Setembre 2010 at 12:22 am

  3. Apostatar és la solució, si no m’erro molts dels que esteu aquí escribint esteu batejats i santificats, l’església us representa is us compta com a adoradors del “Satan Pare”.

    Vosaltres mateixos.

    fcesc

    24 Setembre 2010 at 3:55 pm

    • Si senyor, estic batejat i amb la comunió feta, has apostatat Francesc?

      madebymiki

      24 Setembre 2010 at 9:30 pm

      • Els meus pares vàren tenir el seny de deixar-me decidir. No sé si està activa però vaig trobar una web sobre com fer-ho
        http://www.apostasia.es/es/index.php
        hi ja una controvèrisa sobre una sentència del tribunal suprem, no sé gaire de què va però m’espero el pitjor.

        fcesc

        24 Setembre 2010 at 10:11 pm

      • Estas segur que no sentiràs la fredor de l’ànima sense pastor, l’exclusió social de la teva comunitat, orfe del causant de tots els teus prejudicis i supersticions?
        Jesús deixarà de perdonar-te els pecats i les sortides de to amb el satan pare, ja no podràs abraçar Jesús un cop mort, ell que morí per tu, per la teva salvació amb quest acte d’amor infinit vers la nostra miserable existència.

        Seria bo fer un post seguint la línia històrica dels sacrificis que el cristianisme ens ha portat a fer.
        Des de l’incendi de La Bibloteca, passant per l’analfabetització sistemàtica, creuades, inquisició, prodroms, crema de bruixes i un llarg etcètera, Ah! l’última i molt poc comentada va ser la condemna del preservatiu en plena Sudàfrica, el país amb més vih. masacre encoberta feta per l’enviat de déu a la terra, directe successor de Jesús el “nostre” “salvador”.

        despertem-nos, Jesús mai ha existit, la bíblia és una amalgama de creences antropològiques, pors i prejudicis feta per una colla de bojos igual que l’Islam, el Corà, inclús el menys conegut GurúGrandSahib.

        Molta sort!!

        fcesc

        24 Setembre 2010 at 10:38 pm

      • Molt interessant la pàgina sobre la apostasia, em sembla una opció molt vàlida pels que no vàrem ser preguntats abans de batejar-nos.

        Gràcies com sempre per l’aportació.

        Jesús t’odia molt, i Ratzinger Z més encara.

        madebymiki

        25 Setembre 2010 at 8:52 am

      • Jo vaig intentar apostatar, però el màxim que vaig aconseguir va ser una carta en que em comunicaven que prenien nota de la mava “baixa” com a fidel catòlic. Carta del bisbat.
        Com ve dieu, la sentència del tribunal suprem no obliga a l’esglesia a anular els registres del baptisme.

        Ferran

        26 Setembre 2010 at 9:11 am

      • És veritat, ara me’n recordo del teu post!

        madebymiki

        26 Setembre 2010 at 9:31 am

  4. Molt bon post i molt ben documentat!! Per aquell temps l’actual papa militava a les Juventuds Hitlerianes, segons ell per obligació (ja!)
    L’esglesia católica ha ajudat a Franco, Mussolini i tos i cada un dels dictadors sudamericans. On acaba el cristianisme i on comença el feixisme?

    Arqueòleg Glamurós

    24 Setembre 2010 at 5:17 pm

    • Merci, pensa que l’amic Ratzi era a antiaeris, però apuntava malament per no fer mal a ningú.
      “La delgada línea roja” entre el cristianisme i el feixisme sovint és difícil de veure.

      madebymiki

      24 Setembre 2010 at 9:38 pm

      • No crec que el catolicisme en si sigui feixista, de fet moviments alternatius ho han demostrat de sobres, que es pot ser catòlic i tenir una visió diferent de la religió, una visió on deixar-se de místiques i dedicar-se a arreglar la vida a aquells qui ho necessiten.

        Ara bé, a les altes esferes sempre els ha temptat molt el poder, especialment sabent que l’han anat perdent. I qui millor per a tornar-t’hi que aquells que més et reclamen? El feixisme i el catolicisme van aunar els seus esforços per conveniència, els hi anava més que bé junts. A uns els hi donava justificació entre els creients, i als altres poder.

        caleglin

        26 Setembre 2010 at 12:26 am

      • El catolicisme te un passat, i la seva relació amb Hitler, Mussolini i Franco no hauria de resultar-li gratuïta.
        Et recordo el aprovat per l’església: “por la grácia de Diós” que honorava a Franco.

        madebymiki

        26 Setembre 2010 at 12:40 am

      • Doncs a això em referia amb què totes dues bandes obtenien beneficis de la seva unió de forces. El que volia dir al principi del meu comentari és que crec que una cosa és el Vaticà i l’altra el catolicisme del carrer o fins i tot l’alternatiu (de gent com Casaldáliga, per exemple).

        caleglin

        26 Setembre 2010 at 12:42 am

      • Certament a totes les organitzacions hi ha gent molt valuosa i de bon cor, ara que a la que puges graons cada vegada se’n troben menys.
        Evidentment no tota l’església és culpable del que fan els seus dirigents, però a la que reclames justícia et passa com a Vicenç Ferrer, et foten fora.

        madebymiki

        26 Setembre 2010 at 1:01 am

  5. Excel·lent entrada!!

    Parce

    25 Setembre 2010 at 1:02 am

  6. Bon post! Per a mi el catolicisme va quedar “retratat” per a la posteritat amb el brutal esclafament del catarisme i altres moviments cristians.
    Què es pot esperar d’una religió amb una espiritualitat defensada amb armes per una “guàrdia suïssa”? Això potser seria menys xocant en el cas del judaisme, però el catolicisme recorrent a la força bruta??? Bé, no han fet res més durant tota la història.

    minosabe

    25 Setembre 2010 at 12:20 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: