Anti-sistemes violents, el gran problema del segle XXI.

Aquest diumenge he quedat impressionat al veure la portada de “El Periódico”, no m’ho podia creure. No és que li doni massa importància a lo que publica aquest especialment tendenciós diari, el que m’ha fet esgarrifar és el veure una manipulació tant descarada, a la portada i a l’edició més important de tota la setmana, no hi ha res de casual.

Aquesta portada compleix tres de les 10 estratègies de manipulació mediàtica a les que fa referència Noam Chomsky als seus escrits.

• Estratègia de la distracció, és la base més important si parlem de manipulació mediàtica. Desvia l’atenció del públic dels problemes importants i els canvis decidits per la elit política i econòmica de manera dictatorial . La tècnica que es fa servir és la de distreure al públic amb notícies poc rellevants per focalitzar tota l’atenció en problemes sense gran importància real, cal mantenir allunyada a la gent de la base dels problemes reals.

• Crear problemes per immediatament oferir solucions, es tracta del mètode conegut com “problema-reacció-solució”. Primer es crea un problema amb la intenció de que el públic reaccioni fent-se seu el problema, assumint-lo com a propi, així és el propi poble el que “demana” unes mesures -que el poder volia aplicar però li calia el recolzament social-. Una vegada s’apliquen les mesures. El poble queda molt satisfet però tant sols ha estat portat cap on el poder volia amb un guió prèviament pensat, creat i executat pas a pas.

• Fer servir la part emocional de la gent eliminant la reflexió. Si es recorre als aspectes emocionals (la pàtria, la teva ciutat, la família, el Barça, la llengua…) l’anàlisi i el pensament crític queden perfectament tapats. Els populistes fan servir aquestes tècniques de manera continuada. Per una banda ens posen la Barcelona “cosmopolita i tolerant” i per l’altra ens mostren amb tòpics i generalitzacions els culpables dels desordres, per fer més mal usarem el prefixe negatiu “anti”, anti-capitalistes, anti-sistema, anti-globalització… i li afegirem altres qualificatius que generin rebuig com: radicals, esvalotadors, violents…

I afegiré una estratègia de manipulació nova, realment potent i de la que Noam Chomsky no parla. La manipulació de fotos o vídeos, sovint es fa servir la manipulació descarada i totalment intencionada de la imatge per donar-li un sentit i una força que pel natural no tenia. La portada del diari és la foto d’un jove amb la cara tapada i amb una tanca als braços. No hi ha cap tipus de fons ni res més, se’ns amaga tota informació que no volen que considerem.

Foto del web site dels Mossos.

També tenim a la portada una descripció dels problemes: “anarquistes radicals i okupes senten atracció per Barcelona”, “la tolerància de jutges i polítics una de les causes del fenomen”. Aquí et descriuen el problema que tenim, a l’interior del diari la solució -canvis de lleis, penes més dures…-, tan sols cal que els que ho llegeixen ho assumeixin com a idees pròpies i més endavant s’aplicarà la solució que ja fa temps que tenim pensada.

Si apliquem tot el que acabo d’escriure a la portada de “El Periódico” del diumenge passat, puc afirmar que es parla de la “violència anti-sistema” potenciant i ampliant molt el que va passar, com si això fos la notícia, quan en el fons el que hi ha és una reforma laboral salvatge feta de manera arbitrària per un govern que es diu d’esquerres.

Foto de "El Periódico".

El fet de cremar un cotxe de policia, saquejar alguna botiga i fer destrosses no deixa de ser una manera de fer-li el joc a qui creus que ataques. La premsa sempre potenciarà aquestes accions i serviran de justificació per tot el que vindrà més endavant: criminalitzar tot un moviment, canviar les lleis a conveniència, atemorir a la població, prohibir o censurar certes pàgines web, trobar un tema tangencial que entretingui al poble…

Avui és 5 de Octubre, no es parla de l’atur, no es parla de la reforma laboral,  la pregunta del dia avui a “El Món a RAC1”:  “Cal tancar els webs que inciten a la violència?”.

De moment un 90% de la gent diu que si.