..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Qui hi guanya amb la crisi?

with 19 comments


Avui, quan podem escoltar a la senyora Mar Serna insinuar que l’atur continuarà el mes vinent en clar augment, però no tothom viu en recessió, no tothom pateix aquesta crisi.

 

La situació és ara molt curiosa, segons ens diu des de fa mesos el “Financial Times”, els beneficis d’algunes empreses han pujat més d’un 100%, de fet van molt millor que abans de la crisi. De quines empreses? us preguntareu amb un gran interes -ja que se’ns diu fins al cansament que tots patim la crisi-, doncs casualment les empreses que acumulen tots els beneficis son les grans empreses, la petita i mitjana empresa segueix en caiguda lliure i naturalment, la gran massa de treballadors els acompanyem agafats de la ma.

 

Com s’ho ha fet la gran empresa per acumular beneficis?, doncs fàcil, se’ls hi ha posat molt fàcil la seva feina. Per començar, tots sabem que qui veritablement paga impostos és l’assalariat, seguit del petit empresari i els autònoms. Tot al contrari que les grans empreses, elles sovint son les més beneficiades pel sistema i acaben pagant pocs impostos, elles tenen moltes eines per beneficiar-se de la crisi, i les fan servir:

 

  • Tenen la capacitat de fer xantatge a l’estat -recordem aquí la mítica SEAT i les seves negociacions quan les coses no els hi funcionen- i evidentment se’n aprofiten tant com volen per obtenir tracte de favor en molts aspectes.

  • Han fet fora molts treballadors per via directa o amb pre-jubilacions de manera senzilla i generant poca despesa per l’empresa.

  • Amb la crisi gaudeixen de tot tipus de beneficis fiscals i amb la reforma laboral se’ls ha cobert les esquenes.

  • Han fet servir la por dels treballadors a perdre la feina per fer-los treballar molt més, per menys diners i amb una producció superior. Evidentment avui pràcticament no hi ha baixes laborals.

 

Queda ben clar doncs que mentre els treballadors van perdent drets a marxes forçades, les grans empreses multipliquen els seus beneficis sense revertir-los a la societat ni repartir cap tipus de beneficis entre els seus treballadors.

 

La pregunta que molts ens fem és: i el govern a que es dedica mentre això passa?. La resposta és molt trista, molt trista pels pobres treballadors, el que fan és donar tot tipus de beneficis fiscals a les empreses sense exigir res a canvi, el mateix que va fer amb els bancs i que tants bons resultats ha donat… des de el punt de vista dels bancs naturalment.

 

Hi ha un fantàstic article de’n Ignácio Escolar -ja voldría jo tenir tant de talent- on qüestions com aquesta i altres queden al descobert, entre altres coses ens explica la gran paradoxa espanyola: el país amb salaris més baixos d’Europa pels treballadors i amb els alts directius  més ben pagats de l’Unió Europea.

Feu una ullada a: http://www.escolar.net/MT/archives/2010/10/los-datos-duros.html

Written by MadeByMiki

17 Octubre 2010 a 8:32 am

19 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. sí i no.

    Estic d´acord amb tu expecte en el que respecta a les baixes laborals. T´esgarrifaries de la cara dura dels treballadors …. a vegades.

    No tots són com tu i como jo….

    germaneta aneta

    17 Octubre 2010 at 1:22 pm

    • No comparem, a nosaltres ens agrada tant treballar!!. Ja estic esperant que siguin les 6:45 per llevar-me i anar cap a la meva estimada feina.

      madebymiki

      17 Octubre 2010 at 1:26 pm

  2. Així funciona aquest país. Que estem en crisi? doncs donem una excusa a les grans empreses per fotre fora treballadors. Que falten diners per la mala gestió de l’economia i dels bancs? Doncs els hi donem més diners.
    I mentre, els polítics, per mala cara que fiquin s’ho deuen estar passant bomba. Algú ha vist el telenoticies avui? Ha sortit una imatge del Montilla, en ple miting, ballant amb la Marina Geli. Semblava allò un comiat de solter com a mínim. Se’ns riuen a la cara.

    Crític de cine

    17 Octubre 2010 at 2:44 pm

    • La feina dels nostres polítics és la de sempre, dir una cosa i fer-ne un altra. Has sentit lo del salari pels ni-ni del Montilla?

      madebymiki

      17 Octubre 2010 at 8:23 pm

      • Ja ho he sentit. És una bona pensada!! Aixecar el país donant-li un salari a aquells joves que no volen ni treballar ni estudiar. Potser si li fem la vida més fàcil, donant-lis diners mentre ells no cotitzen un duro, tindran més ganes de treballar. Molt bona idea Montilla!!! (Espero que captis la ironia)

        Crític de cine

        18 Octubre 2010 at 12:08 pm

      • Quan val un vot???, segurament molt donada la magnitud de propostes que tan sols busquen això, vots.

        madebymiki

        18 Octubre 2010 at 12:14 pm

  3. L’altra dia parlàvem en el teu blog d’organitzar col·lectes. Potser que en fem una pel pobret del dirigent dels empresaris (és un dels exemples més patètics que he vist en la meva vida). I les seves declaracions són més que insultants.

    Per sort en a mi la crisi no m’afecta perquè soc multimilionari, el que passa és que treballo perquè així estic en contacte amb el poble treballador que m’ho ha donat tot.

    Brutal el post i l’escrit que enllaces. No ens donis aquests disgustos!

    Tomàs

    17 Octubre 2010 at 6:14 pm

    • L’escrit del Escolar és sensacional, espero que circuli per totes bandes.

      Gràcies per comentar amb criteri.

      madebymiki

      17 Octubre 2010 at 8:27 pm

  4. Els governs estan lligats de mans i peus per les grans empreses i els bancs. Només són titelles d’aquestes. Per alguna cosa els bancs perdonen els deutes dels partits…

    http://unaminoriaradical.wordpress.com/

    unaminoriaradical

    17 Octubre 2010 at 7:19 pm

    • Una simbiosi perfecta, llàstima que nosaltres en sortim escaldats…

      madebymiki

      17 Octubre 2010 at 8:30 pm

  5. Espanya té el segón índex d’atur més alt del món, darrere de Sudàfrica i el primer d’occident. I que fem? S’organitza una vaga i les masses d’aborregats esquirols surten dels caus per bordar a favor del capital i en contra dels moviments obrers. Fantàstic!

    A França, amb una situació infinitament millor, ja porten 7 vagues generals i un 54% de la opinió pública es partidària de la vaga general indefinida, aquesta nit s’acaba el pertoli a l’aeroport d’Orly i dimarts a Charles de Gaulle. Aquest és l´únic camí, quina pena que estiguem a anys llum intel·ectualment dels nostres veïns! Sempre ens quedarà el remi d’emigrar quan el feixisme corrupte i carronyaire d’Anglada i Laporta es reparteixin les engrunes del que un dia va ser Catalunya

    Arqueòleg Glamurós

    17 Octubre 2010 at 7:32 pm

    • bravo. Sublim.

      jordi

      17 Octubre 2010 at 8:21 pm

    • Com sempre Spain is different.
      Sempre ho he dit i sempre ho diré: el timbaler del Bruc enlloc de tocar el tambor es podria haver tocat un altre cosa…

      madebymiki

      17 Octubre 2010 at 8:36 pm

      • el que hauria d’haver fet el timbaler del bruc es deixar que els francesos guanyessin la guerra del francés… ja m’ho deien a batxillerat: els alemanys per reflexionar, els francesos per la politica i els espanyols… (i aqui es quedava sense saber que dir)

        conjuntbuit

        18 Octubre 2010 at 3:19 pm

      • A això mateix em referia…

        madebymiki

        18 Octubre 2010 at 3:23 pm

  6. A mi m’ha agradat el telenotícies migdia a TV3. Parlaven de la pobresa a la UE.
    Es calcula que ser pobre dins la UE vol dir ingressar menys del 60% del sou mig de cada país. I ara comencen les coses curioses…

    Aquí Espanya, el % de pobres és el més alt de la UE, arribant al 23% de la població. Gairebé 1 de cada 4 persones viu amb menys de 600 euros al mes.

    Com dic, aquí per ser pobre cal cobrar menys de 600 i pocs euros. En un altre país que ara no recordo (Noruega?), els pobres cobraven menys de (compte, q no m’equivoco!) 1.500 euros al mes!!! Creieu que la vida val més del doble que a Barcelona, que està entre les ciutats més cares del món, per exemple? Ni de conya…

    Jo visc en un poble petit, i mai havia vist cues de gent esperant a la sortida dels supermercats per agafar les sobres o remenant contenidors, i fa un any que ho veig a diari. I no em refereixo a sectors marginals (immigrants, ètnia gitana, etc…) sinó a la classe mitjana-baixa local que s’ha quedat a l’atur amb la hipoteca, la canalla, etc. etc. etc.

    Surrealista, de veritat.

    jordi

    17 Octubre 2010 at 8:20 pm

    • Com sempre li recomano a tothom que llegeixi el teu comentari, és molt educatiu.

      Queda clar que la tendència que portem és desastrosa per molta gent, jo també veig a diari les misèries quotidianes d’infinitat de gent…

      madebymiki

      17 Octubre 2010 at 9:08 pm

  7. Crec que pots tenir raó en part sobre alguns beneficis fiscals o l’augment de la productivitat dels treballadors, però també et dic dues coses, les ajudes no són per anar a parar a les butxaques de l’empresari sinó perquè l’empresa segueixi produint i generant llocs de treball i per altra, home, és ben trist que un treballador hagi de veure perillar el lloc de treball per treballar al cent per cent.

    Per altra banda, crec que és massa fàcil culpar les empreses i sobretot les grans de tots els mals del món. Si bé és cert que han augmentat els beneficis també cal veure com ho han fet. Fins ara al que s’han dedicat és a retallar costos, per la via dels acomiadament, és cert, i per la via de la millora dels processos productius, millorant l’eficiència i la productivitat. Un tercer punt de millora de beneficis ha estat el de reducció de l’endeutament que ara els permet pagar menys interessos, per la via del menor endeutament que descric i per la via d’uns tipus més baixos. Fins fa poc han estat augmentant els marges per la via de reduir costos doncs. Ara ja els comencen a augmentar per la pujada de les vendes, sobretot en el sector més exportador. Cada país i cada sector és un món i no es poden fer generalitzacions però les coses van per aquí.

    RS

    17 Octubre 2010 at 8:57 pm

  8. Les empreses existeixen per guanyar diners, i quants més millor. Si per això cal pagar menys, despatxar treballadors o fer xantatge al govern de torn no patim que es farà tot això i molt més.

    Que ha fet sinó la gran empresa coneguda per tots SEAT, obtenir beneficis de tota mena quan les coses els hi van malament i omplir-se les butxaques quan tot els hi va de conya. Sempre que ha calgut han fet servir els treballadors com a hostatges i no crec que sigui un cas aïllat per desgràcia.

    madebymiki

    17 Octubre 2010 at 9:34 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: